Relación entre dieta, función y síntomas digestivos
- Autores: José Walter Huamán Ríos
- Directores de la Tesis: Anna María Accarino Garaventa (dir. tes.), Fernando Azpiroz Vidaur (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2020
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Vicent Fonollosa Pla (presid.), Elizabeth Barba Orozco (secret.), Javier Santos Vicente (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Medicina por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TESEO
- Resumen
Els trastorns funcionals digestius són els trastorns més freqüents en gastroenterologia. Es tracta d'un grup de trastorns de la interacció cervell-intestí, que es classifiquen d'acord amb els símptomes predominants, els més coneguts són la dispèpsia funcional, la síndrome d'intestí irritable, el restrenyiment i els trastorns de la defecació. Se sap que hi ha una relació entre la dieta, funció i els símptomes digestius. No obstant això, la fisiopatologia dels trastorns funcionals digestius no està d'el tot aclarida. En aquesta tesi doctoral plantegem la següent hipòtesi general: el contingut intestinal és un factor clau en el desencadenament de símptomes en pacients amb diferents tipus de síndromes digestius funcionals. L'objectiu principal va ser determinar si els factors de determinar el contingut intestinal, tant la dieta com l'hàbit deposicional, influeixen sobre els símptomes digestius funcionals.
En primer lloc, vam realitzar un estudi randomitzat, doble cec, en pacients amb trastorns funcionals digestius, on es va comparar l'efecte d'un suplement (2.8 g / dia Bimuno que conté 1.37 g B GOS) més un placebo (dieta mediterrània típica) vs 1 suplement de placebo (2.8 g de xilosa) més una dieta baixa en FODMAPs. L'objectiu d'aquest estudi va ser determinar la influència específica de diferents tipus de residus fermentables de la dieta (prebiòtics i FODMAPs) sobre els símptomes relacionats amb el gas intestinal en pacient amb síndromes funcionals digestius. Els resultats van ser que tots dos tractaments van presentar millora en els scores de símptomes. Tanmateix, les dues estratègies van tenir conseqüències després de discontinuar el tractament. Tot i que la millora dels símptomes persistir 2 setmanes després de l'administració de l'prebiòtic, els símptomes van empitjorar després de discontinuar la dieta baixa en FODMAPs. A més, els tractaments indueixen efectes diferents en la microbiota, en relació a les Bifidobacteris (increment amb prebiòtics i disminució amb la dieta baixa en FODMAP).
A continuació, vam realitzar un estudi randomitzat, paral·lel, en pacients amb dispèpsia funcional amb síndrome de distress postprandial i amb restrenyiment funcional amb disinergia defecatòria, on es va comparar la correcció de la disinergia defecatòria mitjançant biofeedback anorectal vs un suplement de fibra (3.5 g de plantago de ovata per dia) durant 4 setmanes. L'objectiu d'aquest estudi va ser determinar el paper fisiopatològic de l'estrenyiment en la dispèpsia funcional, és a dir si el restrenyiment associat influeix sobre els símptomes dispèptics. Els resultats van ser que la correcció de la disinergia defecatòria va estar associat amb una millora en els símptomes dispèptics i aquesta millora subjectiva va estar associada amb una reducció objectiva en el nombre d'evacuacions de gas anal, cap d'aquests efectes es va observar en el grup que va rebre suplements de fibra.
Les conclusions d'aquesta tesi doctoral van ser que els factors que determinen el contingut intestinal, tant la dieta com l'hàbit deposicional, influeixen sobre els símptomes digestius funcionals i que els diferents síndromes funcionals digestius comparteixen una base fisiopatològica comú que involucra el contingut intestinal.
