Resumen de Poètiques coreogràfiques i autors: ballet contemporani de barcelona (1977 - 1996)
CATALÀ La tesi analitza l'extens recorregut del Ballet Contemporani de Barcelona, un recorregut marcat pel peculiar context històric i pel treball continuat de vint anys. L’anàlisi parteix de les poètiques coreogràfiques i dels autors que les van crear, que van ser alguns dels pioners a introduir la dansa contemporània com a nou paradigma de les arts escèniques al nostre país.
Un dels trets distintius que s'analitzen en aquesta investigació és el doble vessant de la companyia com a grup estable i com a plataforma de creació coreogràfica per on van passar alguns dels coreògrafs més rellevants de Catalunya, i en la qual no només van treballar creadors de dansa sinó també de música, d’arts plàstiques i de teatre.
L'anàlisi comprèn el llarg període creatiu de la companyia i les poètiques –diverses, heterogènies, però compatibles– que van configurar la seva personalitat artística. Es focalitza en aquelles creacions que exploren els problemes que es revelen com a urgents en el període de la Transició espanyola i que es van metamorfosant al llarg del temps fins a assolir la seva forma més coneguda en l'estabilitat democràtica dels anys noranta. Mostra els desafiaments als quals es veu enfrontada la dansa al llarg d'aquest temps, seguint de ben a prop vuit creacions concretes del grup, a partir de diverses fonts, entre les quals s’inclouen entrevistes personals, materials audiovisuals i material crític de l'època.
També s’hi recullen els temes que van provocar major inquietud i compromís i van ser més influents, a més de la sensibilitat coreogràfica que va impregnar la companyia i que van donar lloc a les poètiques coreogràfiques que van acabar formant el corpus del Ballet Contemporani de Barcelona, on traspua una notable influència de "l'esperit dels temps". De tots els temes i problemes urgents que amaren aquest ampli corpus, se'n destaquen en aquest estudi dos de valor essencial i motiu de reflexió col•lectiva persistent: la dona i la mort. Aquests dos temes inclouen, com no podia ser d’altra manera, la vida, que ve donada per la dona i és contrapunt de la mort.
Mitjançant les poètiques dels diferents coreògrafs estudiats es va caracteritzant la importància de la companyia, fruit de l'obertura i la capacitat d'innovar i de comprendre l'interior d'una tradició que s'havia vist ferida en un país que havia viscut dècades de dictadura. Es tracta d'una investigació que posa en relleu les primeres experiències i la personalitat de la dansa contemporània al nostre país. S’aprofundeix en cada una de les obres per entendre’n les motivacions, el procés creatiu, les característiques específiques i la influència estètica, així com en els trets distintius dels seus autors, que, juntament amb d’altres, formen part dels inicis de la història de la dansa contemporània al nostre país.
CASTELLANO La tesis analiza el extenso recorrido del Ballet Contemporani de Barcelona, un recorrido marcado por el peculiar contexto histórico y por el trabajo continuado de veinte años. El análisis parte de las poéticas coreográficas y de los autores que las crearon, que fueron algunos de los pioneros en introducir la danza contemporánea como nuevo paradigma de las artes escénicas en nuestro país.
Uno de los rasgos distintivos que se analizan en esta investigación es la doble vertiente de la compañía como grupo estable y como plataforma de creación coreográfica por donde pasaron algunos de los coreógrafos más relevantes de Cataluña, y en la que no solo trabajaron creadores de danza sino también de música, de artes plásticas y de teatro.
El análisis comprende el largo periodo creativo de la compañía y las poéticas –diversas, heterogéneas, pero compatibles– que configuraron su personalidad artística. Se focaliza en aquellas creaciones que exploran los problemas que se revelan como urgentes en el periodo de la Transición española y que se van metamorfoseando a lo largo del tiempo hasta alcanzar su forma más conocida en la estabilidad democrática de los años noventa. Muestra los desafíos a los que se ve enfrentada la danza a lo largo de este tiempo, siguiendo de cerca ocho creaciones concretas del grupo, a partir de varias fuentes, entre las que se incluyen entrevistas personales, materiales audiovisuales y material crítico de la época.
También se recogen los temas que provocaron mayor inquietud y compromiso y fueron más influyentes, así como la sensibilidad coreográfica que impregnó la compañía y que dio lugar a las poéticas coreográficas que acabaron conformando el corpus del Ballet Contemporani de Barcelona, donde rezuma una notable influencia del "espíritu de los tiempos". De todos los temas y problemas urgentes presentes en este amplio corpus, se destacan en este estudio dos de valor esencial y de reflexión colectiva persistente: la mujer y la muerte. Estos dos temas incluyen, como no podía ser de otra manera, la vida, que viene dada por la mujer y es contrapunto de la muerte.
Mediante las poéticas de los distintos coreógrafos estudiados se va caracterizando la importancia de la compañía, fruto de su apertura y su capacidad de innovar y de comprender el interior de una tradición que se había visto herida en un país que había vivido décadas de dictadura. Se trata de una investigación que pone de relieve las primeras experiencias y la personalidad de la danza contemporánea en nuestro país. Se profundiza en cada una de las obras para comprender lo que las motivó, su proceso creativo, sus características específicas y su influencia estética, así como en los rasgos distintivos de sus autores, que, junto con otros, forman parte de los inicios de la historia de la danza contemporánea en nuestro país.
ENGLISH This thesis analyses Ballet Contemporani de Barcelona’s long history, one shaped by its unique historical context and ongoing work throughout this twenty-year period. The analysis originates from its choreographic poetics and their creators – some of the pioneers who introduced contemporary dance as a new paradigm of the performing arts in our country.
One of the particular features discussed in this research is that the group was both a stable company and a platform for choreographic creation, where some of Catalonia’s most significant choreographers spent time. It also employed not only creators of dance but also those devising theatre, music and the plastic arts.
The analysis conducted covers the company´s long creative period and its diverse, heterogeneous yet complementary poetics, which shaped its artistic personality. It focuses on those creations that explored the problems revealed as urgent during the period of the Spanish transition, which metamorphosed over time until they attained their best-known form during the 1990s period of democratic stability. It reveals the challenges dance faced over that time, closely examining eight specific productions of the group, referencing diverse sources, including personal interviews, audiovisual and other critical material from the period.
Furthermore, the thesis explores the issues of greatest concern, commitment, influence and choreographic sensibility to impact the company, issues giving rise to the choreographic poetics that would eventually comprise Ballet Contemporani de Barcelona’s corpus, from which emanated a notable zeitgeist influence. Of all the issues and pressing problems this broad corpus explored, this study highlights two that were both essential and invited ongoing creative reflection: women and death. Indivisibly inherent in these two themes is life – given by woman and the counterpoint to death.
Through the poetics of the various choreographers studied, the company’s significance grew as a result of its openness and capacity to innovate and understand the depths of a sorely wounded tradition, one rooted in a country that had experienced decades of dictatorship. It is an investigation that highlights the early experiences and personality of contemporary dance in our country. It deeply explores each of the works to understand their motivations, creative process, specific features and aesthetic influence, as well as the identifying traits of their creators, who, among others, form the history of contemporary dance in our country.
