Resumen de Utilitat de la glucèmia basal i l’hemoglobina glicosilada del primer trimestre com a predictors de resultats obstètrics adversos en una població d’ origen multiètnic
L’epidèmia d’obesitat i les xifres creixents de població immigrant han donat lloc a una major prevalença de diabetis mellitus tipus 2 (DM2) en dones fèrtils, amb un increment del nombre de dones embarassades amb DM2 no coneguda. Diversos estudis han constatat el paper de l’hiperglucèmia materna com a factor de risc de complicacions obstètriques, també amb nivells per sota el rang diagnòstic de diabetis, pel que el cribratge precoç de gestants amb elevat risc és essencial.
Aquest projecte pretén avaluar la utilitat de l’hemoglobina glicosilada (HbA1c) i la glucèmia plasmàtica del primer trimestre per identificar dones sense diabetis amb major risc obstètric i establir uns punts de tall per a cada col·lectiu ètnic. A partir d’una cohort prospectiva a l’Hospital del Mar entre gener de 2010 i octubre de 2016 s’han elaborat un total de quatre publicacions científiques.
Primerament es van analitzar les característiques basals i els resultats maternofetals de les dones amb DM2 no coneguda diagnosticades intragestació en comparació amb aquelles diagnosticades de diabetis gestacional (DMG). Les primeres presentaven un perfil metabòlic més advers previ, pitjor control metabòlic intragestació i majors taxes de complicacions maternofetals.
L'ús de l’HbA1c per diagnosticar diabetis intragestació s'inclou en les guies de pràctica clínica des de fa uns anys. Aquest ús s'ha limitat a establir el diagnòstic de DM2 no coneguda utilitzant els punts de tall emprats en población no gestant. Tanmateix, la relació entre els nivells d’HbA1c del primer trimestre en rang no diabètic i el risc de complicacions obstètriques no s’ha estudiat a fons. Un estudi publicat l’any 2014 suggereix que un llindar ≥5,9% identifica gestants amb major risc de resultats adversos. En el segon estudi d’aquest projecte, es va analitzar si aquest llindar podia ser un marcador de risc obstètric en la nostra població multiètnica, comprovant-se que s’associava amb un risc tres vegades major de macrosomia i preeclàmpsia.
La glucèmia plasmàtica s’utilitza, conjuntament amb l’HbA1c, per detectar DM2 no coneguda en la primera visita prenatal. En el tercer article, es va comparar l’associació entre els nivells de glucèmia plasmàtica en dejú i HbA1c del primer trimestre i els resultats maternofetals per determinar si la glucèmia plasmàtica podia ser un millor predictor de complicacions obstètriques. No es va trobar associació entre els nivells de glucèmia i cap resultat obstètric. Les dones amb una HbA1c ≥5,8% van mostrar un major risc de macrosomia, un llindar ≥5,9% es va associar a un risc tres vegades major de preeclàmpsia i ≥ 6,0% a un increment de quatre vegades el risc de gran per edat gestacional (GEG).
Finalment, es va avaluar l'associació entre els nivells d’HbA1c i els resultats maternofetals en els diferents grups ètnics, ja que prèviament s’han posat de manifest diferències racials en els nivells d’HbA1c i en la relació entre hiperglucèmia i complicacions obstètriques. No es va trobar cap associació en les gestants caucàsiques. Les dones llatinoamericanes amb HbA1c ≥5,8% presentaven major risc de macrosomia i un llindar ≥5,9% es va associar a major risc de GEG. Les dones indopaquistaneses amb HbA1c ≥5,7% van associar major risc de macrosomia i es va detectar una relació gradual contínua entre els nivells d’HbA1c i l’aparició de preeclàmpsia i GEG a partir de 5,4%.
En conclusió, el diagnòstic de DM2 no coneguda intragestació incrementa dramàticament el risc de complicacions obstètriques en comparació amb el de DMG. La determinació precoç d’HbA1c pot ajudar a millorar el cribratge de dones d'alt risc però els nivells de glucèmia plasmàtica no representen un bon marcador de risc obstètric. La utilitat de l’HbA1c difereix segons l’ètnia essent un bon marcador de risc en dones llatinoamericanes i indopaquistaneses, però no en caucàsiques.
