Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


The bilingual advantage and its relation with the subcomponents of executive control

  • Autores: Víctor Alejandro Sánchez Azanza
  • Directores de la Tesis: Daniel Adrover Roig (dir. tes.), Raül López Penadés (dir. tes.)
  • Lectura: En la Universitat de les Illes Balears ( España ) en 2020
  • Idioma: inglés
  • Tribunal Calificador de la Tesis: Antoni Rodríguez Fornells (presid.), Maria Balle Cabot (secret.), Julia Festman (voc.)
  • Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Psicología por la Universidad de las Illes Balears
  • Materias:
  • Texto completo no disponible (Saber más ...)
  • Resumen
    • español

      Históricamente, la hipótesis de la ventaja bilingüe se ha caracterizado por su naturaleza cíclica: durante algunos periodos, los artículos informaban de que los bilingües parecían ejecutar mejor que los monolingües las tareas cognitivas de tipo no verbal, y durante otros períodos sucedía lo contrario. Esta situación ha desembocado en un candente debate que parecía haber sido sofocado por los consistentes y relativamente estables resultados recientes que han apoyado la ventaja bilingüe: los bilingües parecen obtener mejores resultados ante tareas que evalúan el control ejecutivo. Sin embargo, la publicación de un artículo influyente en los últimos tiempos (Paap y Greenberg, 2013) parece haber alterado la calma dentro de este campo de estudio. En esta tesis diseñamos tres estudios para clarificar, primero, si se había producido un cambio en el panorama de publicaciones de la ventaja bilingüe (Estudio 1). En segundo lugar, nos enfocamos en los bilingües Español–Catalán para establecer si los principales factores relacionados con el bilingüismo ejercen su influencia sobre el control ejecutivo de esta población concreta (Estudio 2), y comprobar después si este efecto se transforma de facto en una ventaja bilingüe comparando el control ejecutivo de bilingües y monolingües (Estudio 3).

      En relación con el Estudio 1, comprobamos que las tendencias de publicación habían pasado a un estado más equilibrado de resultados a favor y en contra de la ventaja bilingüe a partir de 2013, apoyando nuestra hipótesis. Además, los artículos en contra de la ventaja bilingüe parecían ser más citados después de ese año.

      Consecuentemente, un enfoque complementario que permitiera integrar investigaciones previas y recientes se estimó necesario. En este contexto, en el Estudio 2. Encontramos que la frecuencia de cambio de lengua influencia el control ejecutivo de la población bilingüe de las Islas Baleares, de manera tanto global como específica. De esta manera, aquellos bilingües que alternan con más frecuencia entre idiomas muestran mejores habilidades de control ejecutivo de tipo general, a nivel de variables latentes. Asimismo, los resultados revelaron también que la frecuencia de cambio de lengua evidenció efectos indirectos positivos sobre los subcomponentes de cambio y monitorización del control ejecutivo, pero efectos indirectos negativos en el dominio de la inhibición. Estos resultados van en línea con la hipótesis de que el bilingüismo parece contribuir a la modulación de las habilidades de control ejecutivo y, por tanto, podría generar una ventaja bilingüe. En este sentido, al comparar la ejecución de bilingües y monolingües en distintas tareas cognitivas en el Estudio 3, capturamos una pequeña ventaja bilingüe de tipo general (respuestas ligeramente más precisas), independiente de las demandas de las tareas. En conjunto, esta tesis profundiza en la comprensión del perenne debate sobre la ventaja bilingüe al centrarse en una de las poblaciones bilingües inmersas en el contexto de interacción que se asume es el más demandante (y, por tanto, donde más evidentes las diferencias en relación con los monolingües deberían ser). Al mismo tiempo, proporciona nuevos datos y novedosas metodologías (SEM) que podrían permitir integrar los inconcluyentes resultados previos.

    • English

      Historically, the bilingual advantage hypothesis has been characterised by its cyclical nature: sometimes bilinguals seem to outperform monolinguals in non-verbal cognitive tasks; sometimes it seems to be the other way around. This situation has led to an on-going contentious debate that seemed to be muffled by the relative sustained and consistent results supporting the ‘bilingual advantage’ in recent times: bilinguals seem to perform better than monolinguals in tasks assessing executive control. However, the publication of an influential current study (Paap & Greenberg, 2013) seemed to change this still state of the scientific field. In this thesis, we designed three studies to clarify, firstly, whether there had been a change in the bilingual advantage publication scene (Study 1). Secondly, we focused on the Spanish-Catalan bilinguals to address whether the main bilingualism-related factors impact the executive control of this particular population (Study 2), and then, we were interested in testing whether this influence turns into an actual bilingual advantage by comparing the executive control of bilinguals and monolinguals (Study 3).

      Regarding Study 1 and supporting our hypotheses, we ascertained that the publication trends changed into a balanced landscape of results both in favour and against the bilingual advantage after 2013. Moreover, the papers challenging the bilingual advantage seemed to be more cited after this year. As a consequence, a complementary approach to integrating both previous and new research was deemed necessary. Within this context, in Study 2 we found that the frequency of language switching influences the executive control of bilinguals in both a general and a specific fashion. Thus, those bilinguals who alternate between languages more often show enhanced general-domain executive control abilities. Furthermore, our results did also reveal that the latent variable referring to the frequency of language switching showed indirect positive effects on the latent variables of switching and updating subcomponents of executive control and negative indirect effects regarding the latent variable of inhibition. These results concur with the hypothesis that bilingualism seems to contribute to the modulation of executive control abilities, and thus might cause a bilingual advantage. In this vein, in Study 3 we captured a narrow global bilingual advantage (responses were slightly more accurate), independent of tasks’ demands, when comparing the performance of Spanish–Catalan bilinguals and Spanish monolinguals on different cognitive tasks. As a whole, this thesis deepens the understanding of the current and on-going debate on the bilingual advantage by centring in a bilingual population immersed in the interactional context assumed to be the most demanding (and where the most evident differences relative to monolinguals should be found). Furthermore, these works do also provide new data and novel methodologies (SEM) that might allow integrating previous inconclusive results.

    • català

      Històricament, la hipòtesi de l'avantatge bilingüe s'ha caracteritzat per la seva naturalesa cíclica: durant alguns períodes, els articles informaven que els bilingües semblaven executar millor que els monolingües les tasques cognitives de tipus no verbal, i durant altres períodes succeïa el contrari. Aquesta situació ha desembocat en un candent debat que semblava haver estat sufocat pels consistents i relativament estables resultats recents que han donat suport a l’avantatge bilingüe: els bilingües semblen obtenir millors resultats davant tasques que avaluen el control executiu. No obstant això, la publicació d'un article influent en els últims temps (Paap i Greenberg, 2013) sembla haver alterat la calma dins d'aquest camp d'estudi. En aquesta tesi dissenyem tres estudis per a aclarir, primer, si s'havia produït un canvi en el panorama de publicacions de l'avantatge bilingüe (Estudi 1). En segon lloc, ens enfoquem en els bilingües Español–Català per a establir si els principals factors relacionats amb el bilingüisme exerceixen la seva influència sobre el control executiu d'aquesta població concreta (Estudi 2), i comprovar després si aquest efecte es transforma de facto en un avantatge bilingüe comparant el control executiu de bilingües i monolingües (Estudi 3).

      En relació amb l'Estudi 1, comprovem que les tendències de publicació havien passat a un estat més equilibrat de resultats a favor i en contra de l'avantatge bilingüe a partir de 2013, donant suport a la nostra hipòtesi. A més, els articles en contra de l'avantatge bilingüe semblaven ser més citats després d'aquest any.

      Conseqüentment, un enfocament complementari que permetés integrar recerques prèvies i recents es va estimar necessari. En aquest context, en l'Estudi 2. Trobem que la freqüència de canvi de llengua influencia el control executiu de la població bilingüe de les Illes Balears, de manera tant global com específica. D'aquesta manera, aquells bilingües que alternen amb més freqüència entre idiomes mostren millors habilitats de control executiu de tipus general, a nivell de variables latents. Així mateix, els resultats van revelar també que la freqüència de canvi de llengua va evidenciar efectes indirectes positius sobre els subcomponents de canvi i monitoratge del control executiu, però efectes indirectes negatius en el domini de la inhibició.

      Aquests resultats van en línia amb la hipòtesi que el bilingüisme sembla contribuir a la modulació de les habilitats de control executiu i, per tant, podria generar un avantatge bilingüe. En aquest sentit, en comparar l'execució de bilingües i monolingües en diferents tasques cognitives en l'Estudi 3, capturem un petit avantatge bilingüe de tipus general (respostes lleugerament més precises), independent de les demandes de les tasques. En conjunt, aquesta tesi aprofundeix en la comprensió del perenne debat sobre l'avantatge bilingüe en centrar-se en una de les poblacions bilingües immerses en el context d'interacció que s'assumeix és el més demandant (i, per tant, on més evidents les diferències en relació amb els monolingües haurien de ser). Al mateix temps, proporciona noves dades i noves metodologies que podrien permetre integrar els inconcloents resultats previs.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno