L´Edat del Bronze a Mallorca: una aproximació a través de l´anàlisi arqueozoològica
- Autores: Lua Valenzuela Suau
- Directores de la Tesis: Manuel Antonio Calvo Trias (dir. tes.), Silvia Valenzuela Lamas (codir. tes.), Bartomeu Salvà Simonet (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de les Illes Balears ( España ) en 2020
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Jordi Nadal Lorenzo (presid.), Jaume García Rosselló (secret.), Cleia Detry (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Historia, Historia del Arte y Geografía por la Universidad de las Illes Balears
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: RepositoriUIB
-
Dialnet Métricas: 4 Citas
- Resumen
- español
El estudio de los restos faunísticos procedentes de yacimientos arqueológicos permite abordar una gran cantidad de discusiones que van mucho más allá de la relación que tenían los humanos con los animales en el pasado. Efectivamente, la Arqueozoología es capaz de ofrecer información muy valiosa respecto al paisaje de la Prehistoria, la explotación de los recursos naturales -tanto animales como vegetales-, el tipo de economía ganadera, la calidad de vida de los seres vivos de la época, la forma en que se cocinaba y se comía la carne o, incluso, la forma en que los humanos se movían por el territorio a través de las evidencias de pastoreo y/o de intercambios. En conjunto, todo ello es susceptible de relacionarse con el resto de datos existentes proporcionando así un volumen de información importante.
En esta tesis doctoral la Arqueozoología se ha utilizado para aumentar el conocimiento respecto a la sociedad que habitaba las Islas Baleares durante la Edad del Bronce Medio y Final, unos momentos en que la población humana estaba ya bien asentada en el territorio insular y vivía en poblados de navetiformes (Capítulo 2). Los datos existentes respecto a la economía agropecuaria indican que existía una economía mixta, y que la cabaña ganadera del momento estaría formada principalmente por la tríada doméstica, donde los ovicaprinos se situarían en primer lugar, seguidos por los bovinos y los suidos. Paralelamente, casi no hay evidencias de actividades cinegéticas en este período, incluyendo una falta probable de pesca, hecho que se estaría corroborando a partir de otros indicadores como los análisis de dieta de los humanos (Capítulo 2).
Los poblados de estos grupos están abiertos al territorio, y parece que la gestión de los recursos más cotidianos se estructuraría en el ámbito doméstico. No obstante, en otras esferas de la vida social se producen eventos de tipo comunitario, tal y como muestran, por ejemplo, las inhumaciones colectivas. Se trata, en todo caso, de una sociedad que no estaba aislada del resto del mundo, sino que presenta evidencias directas de la llegada de productos exógenos a las islas, como es el caso del marfil de elefante (Capítulo 2).
Así, aunque en la actualidad se empieza a tener una visión más precisa respecto a las fases de la Prehistoria balear así como de las principales características de cada una de ellas, es necesario seguir trabajando en ampliar los conocimientos que tenemos. En esta línea, y para entender el contexto en que surge esta tesis doctoral, hay que tener en cuenta que los restos que aquí se han analizado provienen de contextos arqueológicos que han sido excavados con una metodología actual, que han seguido un buen sistema de registro, y que están bien datados tanto por cronología relativa como absoluta. Esto permite trabajar con una metodología multidisciplinar y profundizar en cuestiones diversas como son la dieta y la movilidad, pero también en muchas otras que no han sido abordadas en este trabajo por falta de tiempo y de espacio.Efectivamente, la investigación de este trabajo se ha centrado en toda una serie de objetivos concretos (ver capítulo 1) pero, sobre todo, tiene como objetivo principal la aplicación de técnicas analíticas innovadoras y poco utilizadas hasta hoy en día en la Arqueología de las Islas Baleares, con el fin de evaluar su potencial informativo y abrir nuevas líneas de investigación. Estas nuevas técnicas desarrolladas son el estudio de los isótopos de estroncio (87Sr/86Sr) y el microdesgaste dental en ovejas.
En este sentido, se han seleccionado tres yacimientos arqueológicos más o menos contemporáneos situados en diversos biótopos de Mallorca: el poblado de navetiformes de Els Closos de Ca'n Gaià, muy cercano a la costa del Levante;
S'Illot des Porros, un islote al norte de la isla; y la Cova del Camp del Bisbe, en el centro de la isla. Estos tres yacimientos presentan unas funcionalidades diferentes en tanto que el primero se trata de un poblado habitado durante toda la Edad del Bronce y parte del Talayótico, un lugar probablemente relacionado con los intercambios ultramarinos (el islote) y un sitio ritual (la cueva). En cambio, los tres yacimientos tienen un uso y/o ocupación que coincide en el tiempo, pudiéndose agrupar grosso modo entre el 1400-850 ANE. A partir de esta estrategia se han podido comparar los tres registros y observar las similitudes o diferencias entre ellos. Finalmente, estos datos han sido contextualizados con otra información relevante para su discusión (p.ej. macro-restos vegetales, polen, etc.).
Así, de el poblado de Els Closos de Ca'n Gaià (Capítulo 5) se han analizado los restos faunísticos procedentes de un navetiforme en sus dos fases de ocupación (NR 2583) y una estructura con un uso incierto conocida como IIA (NR 1070), de la cual uno de los objetivos ha sido precisamente el de determinar su funcionalidad. De forma muy sintética, la comparación de los resultados obtenidos a partir de la representación relativa de la tríada doméstica en cada estructura junto con la edad de sacrificio de los animales y los elementos anatómicos presentes en cada caso sugiere que habría un tipo de consumo diferencial: por una parte, en el navetiforme encontramos un consumo de carácter doméstico, donde se habrían ingerido sobre todo ovicaprinos jóvenes y muy jóvenes, mientras que los restos de la estructura IIA serían el resultado de un consumo de tipo comunitario dado que se estarían comiendo animales como cerdos y bueyes.
En el caso de S'Illot des Porros (NR 5661) también se han podido analizar dos fases de uso diferenciadas del sitio. A partir del estudio arqueozoológico se ha podido determinar que se trataría de los desechos del consumo de animales en un contexto probablemente de banquetes comunitarios. En este sentido, la importancia radica en el tipo de yacimiento analizado, dado que no existen estructuras de hábitat y ha sido relacionado por la tradición científica con la explotación de los recursos marinos o como un punto de encuentro para intercambios entre poblados. En relación a la explotación del mar hay que añadir que no se han encontrado restos de peces u otros animales marinos a excepción de unos pocos restos de malacofauna. Este no es un caso aislado sino que parece tratarse de una práctica extendida, ya que casi siempre se trata de restos residuales o nulos en los conjuntos analizados. Así, esta tesis doctoral confirma la baja presencia de restos de fauna de origen marino y, dado que se han analizado conjuntos con un buen sistema de registro - entre otros motivos (ver apartado 9.3.
de la discusión)- en este trabajo se propone que esta ausencia de peces es debida, al fin y al cabo, por la manera en que esta sociedad percibe y clasifica su entorno.
Finalmente, el tercer yacimiento analizado se sitúa en el centro de la isla de Mallorca. Se trata de la Cova del Camp del Bisbe (NR 3604) en un momento en que el contexto sería probablemente ritual. Efectivamente, esta cavidad será utilizada como sitio funerario durante la Segunda Edad del Hierro, mientras que durante la Edad del Bronce no está todavía del todo claro. En cualquier caso, el conjunto de materiales recuperados así como su ubicación en el espacio han permitido determinar un uso ritual, y el estudio de la fauna que aquí se presenta lo corrobora: hay un alto consumo de animales, entre los que destaca el cerdo, con unos valores más altos de lo habitual; posteriormente a esta práctica de consumo se depositarían y se quemarían los restos.
En cuanto a la deposición de los restos de animales, se ha registrado una diferenciación, o al menos una tendencia, en la lateralidad de los ovicaprinos en que la parte izquierda se depositaría sobre todo en la zona de la antecámara, mientras que la derecha se situaría en el interior de un agujero -aquí llamado "fosa"- y quedaría sellado intencionalmente. Este tipo de práctica no encuentra paralelos en estos momentos en las islas, pero sí que es algo que se ha observado con anterioridad en otras zonas del Mediterráneo durante la Edad del Bronce. En definitiva, la importancia del estudio arqueozoológico es la determinación de un consumo comunitario de los restos seguido de un depósito ritual. Finalmente, no se puede descartar en estos momentos que la alta presencia del cerdo en comparación con otros yacimientos contemporáneos no responda a una ganadería diferente en el Pla de Mallorca respecto a la costa, ya que se trata de los únicos datos disponibles hasta ahora correspondientes a esta zona geográfica de la isla.
La segunda fase del trabajo –estudio isotópico de estroncio (87Sr/86Sr) y del microdesgaste dental de las ovejas– tiene por objetivo conocer la dieta y la movilidad de los rebaños (Capítulo 8). Para este estudio se han añadido otros yacimientos arqueológicos ya publicados o en fase de publicación, procedentes tanto de la isla de Mallorca como la de Menorca. Gracias a ello, además de aumentar el número de yacimientos arqueológicos (7) e islas (2) estudiados, se han podido comparar yacimientos con funcionalidades también diversas: el poblado de navetiformes de S'Hospitalet Vell (Manacor, Mallorca); Sa Ferradura, situado en un promontorio rocoso en la costa; el navetiforme de Cala Blanca, situado en la playa de Ciutadella (Menorca), y el poblado de navetiformes de Es Coll de Cala Morell, también en Menorca.
Los resultados sobre dieta animal, a partir del microdesgaste dentario, sugieren una dieta de las ovejas predominantemente de tipo arbustivo con algunas excepciones. Es interesante observar cómo los datos proporcionados han sido bastante coherentes respecto al resto de información disponible sobre el paisaje vegetal en el entorno de los yacimientos en los casos en que existen estudio de restos vegetales (como el polen y los carbones) evidenciando la consistencia de los resultados. Paralelamente, el estudio del microdesgaste dental ha generado, en algunos casos, información respecto a la calidad de la dieta de los animales, que demostraría que éstos no habrían comido en el entorno del mismo yacimiento los días previos a su sacrificio.
La información obtenida de forma paralela a través de este estudio de la dieta se ha confirmado con los resultados de los isótopos de estroncio (87Sr/86Sr) de los mismos sitios (Capítulo 8). En este caso, este tipo de análisis ha servido para evidenciar los grados de movilidad de los animales y, por tanto, de las personas que estaban a su cargo. Los datos proporcionados evidencian que, en algunos lugares, la movilidad estaría más restringida, mientras que en otros sería a gran escala, hecho que permite hablar de movimientos de ovejas del Pla a la Sierra de Tramuntana. Aún así, se trata de un estudio piloto, y es necesario seguir ampliando el referencial de estroncio disponible en las Islas Baleares así como seguir trabajando en su interpretación.
En el apartado de discusión (Capítulo 9) se manifiesta el potencial de los estudios bioarqueológicos desarrollados desde una perspectiva multidisciplinar, no sólo en Arqueozoología sino en todos los campos de la Arqueología balear.
Efectivamente, las propuestas de movilidad planteadas a partir del registro isotópico y del microdesgaste dental cogen fuerza cuando se ponen en relación con los datos biométricos disponibles. En este sentido, las ovejas, en algunos casos, son más grandes en tamaño que las peninsulares, y los ejemplares de mayor tamaño proceden precisamente de yacimientos en los que el estroncio indicaba una mayor variabilidad o, en el caso de la Cova del Camp del Bisbe, donde también llega marfil de elefante africano.
Resumiendo, todo parece indicar que la sociedad que vivía en los navetiformes tenía un tipo de economía mixta con un peso mayor de la agricultura respecto a la ganadería, y que esta segunda estaría centrada en la explotación de la tríada doméstica. En este sentido, el consumo más cotidiano -aunque probablemente muy reducido respecto a los estándares actuales- estaba orientado a comer ovejas y cabras jóvenes complementado con una aportación secundaria de cerdos y vacas que serían a la vez gestionados, al menos en su repartición, de forma comunitaria.
Paralelamente, en estos momentos se sigue corroborando que los animales salvajes y marinos no tendrían un papel muy relevante dentro de esta sociedad. En cuanto a la alimentación de las ovejas, el estudio del microdesgaste dental indica que estaría centrado en el consumo de vegetación arbustiva, la más desarrollada en el paisaje insular y que tendrían al alcance inmediato de los poblados. Este tipo de gestión también indica que estas comunidades mantendrían al ganado lejos de las zonas de cultivos.
El papel de los animales es también relevante a la hora de interpretar las relaciones sociales tanto en el si de cada comunidad como entre ellas. En efecto, el repartimiento de las partes anatómicas de los animales en una cueva o en un mismo poblado son un ejemplo de ello, al igual que los movimientos de animales a lo largo de la isla, ya sea como consecuencia de movimientos ganaderos como de intercambios, ya que son evidencias de las relaciones sociales entre las distintas comunidades de la época. Finalmente, los resultados obtenidos en esta tesis doctoral abren nuevas preguntas para seguir trabajando. El uso de diferentes metodologías para abordar ciertas cuestiones se valora positivamente y se considera necesario continuar con estas nuevas líneas de investigación para ampliar nuestro conocimiento en relación a la explotación de los recursos naturales durante el pasado.
- català
L'estudi de les restes faunístiques procedents de jaciments arqueològics permet abordar tot un ventall de discussions que van molt més enllà de la relació que tenien els humans amb els animals en el passat. Efectivament, l'Arqueozoologia és capaç d'oferir informació molt valuosa respecte al paisatge de la Prehistòria, l'explotació dels recursos naturals -tant animals com vegetals-, el tipus d'economia ramadera, la qualitat de vida dels essers vius de l'època, la forma en que es cuinava i menjava la carn o, fins i tot, la forma en que els humans es movien arreu del territori a través de les evidències de pastoreig i/o intercanvis. Paral·lelament, tota aquesta informació és posada en relació amb la resta de dades existents proporcionant així un volum de coneixement nou important.
Per a aquesta tesi doctoral l'Arqueozoologia s'ha emprat per a augmentar el coneixement respecte a la societat que habitava les Illes Balears durant l'Edat del Bronze Mig i Final, uns moments en que la població humana es trobava ben assentada en el territori insular i vivia en poblats de navetiformes (Capítol 2). Les dades existents respecte a l'economia agro-pecuària indiquen que existia una economia mixta i que la cabana ramadera del moment estava formada principalment per la tríada domèstica en que els ovicaprins se situarien en primer lloc, seguits pels bovins i els suids. Paral·lelament, gairebé no hi ha evidències d'activitats cinegètiques en aquest període, incloent la manca probable de pesca, fet que es troba corroborat a partir de les anàlisis de dieta dels humans (Capítol 2).
El tipus de poblats són normalment oberts al territori i sembla que la gestió dels recursos més quotidians seria sobretot de tipus domèstic, mentre que per a altres ocasions queda palesa una organització social de tipus comunitari tal i com posen en evidència, per exemple, les inhumacions col·lectives. Es tracta també d'una societat que no estava aïllada de la resta del món, sinó que hi ha evidències directes de l'arribada de productes exògens a les illes com és el cas de l'ivori d'elefant (Capítol 2).
Així doncs, tot i que actualment es comença a tenir una visió més acurada respecte a les fases de la Prehistòria balear així com les principals característiques de cada una d'elles, és necessari seguir treballant en ampliar els coneixements que tenim.
En aquesta línia, i per tal d'entendre el context en que sorgeix aquesta tesi doctoral, cal tenir en compte que les restes que aquí s'han analitzat provenen de contextos arqueològics que han estat excavats amb una metodologia actual, que han seguit un bon sistema de registre i que estan ben datades cronològicament tant per cronologia relativa com absoluta. A més, en aquests l'Arqueozoologia permet treballar amb una metodologia multidisciplinar i aprofundir en qüestions diverses com són la dieta i la mobilitat, entre molts altres que aquí no han estat utilitzades per manca de temps i espai.
Efectivament, la recerca d'aquest treball s'ha centrat en tota una sèrie d'objectius concrets (vegeu capítol 1) però, sobretot, tenia com a objectiu principal l'aplicació de tècniques metodològiques poc emprades a les Illes Balears per tal d'observar la seva viabilitat de cara a futurs treballs. Aquestes tècniques desenvolupades han estat l'estudi d'isòtops d'estronci (87Sr/86Sr) i el microdesgast dentari a partir de material dentari d'ovelles.
Per l'estudi integral de les restes arqueozoològiques s'han seleccionat tres jaciments arqueològics més o menys contemporanis situats a diversos biòtops de Mallorca: el poblat de navetiformes de Els Closos de Ca'n Gaià, molt proper a la costa del Llevant; S'Illot des Porros, un illot al nord de l'illa; i la Cova del Camp del Bisbe, al centre de l'illa. Paral·lelament, aquests tres jaciments tenen unes funcionalitats distintes en tant que el primer es tracta d'un poblat habitat durant tota l'Edat del Bronze i part del Talaiòtic, un indret probablement relacionat amb els intercanvis ultra-marins (l'illot) i un lloc ritual (la cova). En canvi, els tres jaciments tenen un ús i/o ocupació coincident en el temps que es pot agrupar grosso modo entre el 1400-850 ANE. A partir d'aquesta estratègia s'han pogut comparar els tres registres i veure les similituds o diferències entre ells. Finalment, aquestes dades han estat posades en context comparant-les amb la resta d'estudis faunístics publicats, així com amb altra informació rellevant per a la seva discussió procedent d'altres tipus d'estudis (p.ex. macro-restes vegetals, pol·len, etc.).
Així doncs, del poblat de Els Closos de Ca'n Gaià (Capítol 5) s'han analitzat les restes faunístiques procedents d'un navetiforme en les seves dues fases d'ocupació (NR 2583) i una estructura amb un ús incert anomenada IIA (NR 1070) de la qual un dels objectius ha estat precisament el de determinar-ne la funcionalitat. De forma molt sintètica, la comparació dels resultats obtinguts a partir de la representació relativa de la tríada domèstica en cada estructura juntament amb l'edat de sacrifici dels animals i els elements anatòmics presents en cada cas fa suggerir que hi hauria un tipus de consum diferencial: per una banda, trobem un consum més quotidià a partir de les restes del navetiforme en que es consumirien sobretot ovicaprins joves i molt joves mentre que les restes de l'estructura IIA serien el resultat d'una gestió comunitària de la ramaderia en tant que s'estarien menjant animals com els porcs i els bous.
En el cas de S'Illot des Porros (NR 5661) també s'han pogut analitzar dues fases d'ús diferenciades d'aquest indret. A partir de l'estudi arqueozoològic s'ha pogut determinar que es tractaria de les deixalles de consum dels animals en un context de comensalitat. En aquest sentit, la importància radica en el tipus de jaciment analitzat en tant que no presenta estructures d'hàbitat i ha estat tradicionalment relacionat amb l'explotació dels recursos marins, o també s'ha interpretat com un punt de trobada per a intercanvis entre poblats. En relació a l'explotació de la mar, cal afegir que no s'han trobat restes de peixos ni d'altres animals marins a excepció d'unes poques restes de malacofauna. Aquest no és un fet aïllat, sinó que sembla que és quelcom estès, ja que gairebé sempre es tracta de restes residuals o nul·les.
Així doncs, en aquesta tesi doctoral es confirma la baixa incidència de restes marines i, donat que s'han analitzat conjunts amb un bon sistema de registre -entre d'altres motius (vegeu apartat 9.3. de la discussió)-, en aquest treball es proposa que aquesta absència de peixos pot ser deguda a la manera en que aquesta societat percep i classifica el seu entorn. Finalment, el tercer jaciment se situa al centre de l'illa de Mallorca. Es tracta de la Cova del Camp del Bisbe (NR 3604) en un moment en que el context seria probablement ritual. Efectivament, aquesta cavitat serà emprada amb seguretat com a lloc funerari durant la Segona Edat del Ferro, mentre que durant l'Edat del Bronze no està encara del tot clar. En qualsevol cas, el conjunt de materials recuperats així com la seva ubicació en l'espai han permès determinar-ne un ús ritual, i l'estudi de fauna que aquí es presenta ho corrobora: hi ha un consum d'animals alt, del qual en destaca el porc ja que presenta uns valors més alts de l'habitual, i seguidament es depositen i es cremen les restes.
Pel que fa al dipòsit, s'ha trobat una diferenciació entre la lateralitat dels ovicaprins, on la part esquerra es trobaria sobretot a la zona de l'avantcambra, mentre que la dreta se situaria a l'interior d'un forat i seria segellat (aquí anomenada fossa). Aquest tipus de pràctica no té paral·lels a hores d'ara a les illes, però sí que és quelcom que s'ha observat en altres zones del Mediterrani durant l'Edat del Bronze. Tanmateix, la importància de l'estudi arqueozoològic no és sinó la determinació d'un consum comunitari de les restes seguit d'un dipòsit ritual.
Finalment, no es pot descartar que l'alta presència del porc respecte als altres jaciments contemporanis no sigui una evidència d'una ramaderia distinta en el Pla de Mallorca en comparació amb la costa, ja que es tracta de les úniques dades disponibles en aquests moments procedents d'aquesta zona geogràfica de l'illa.
A més d'aquest tipus d'estudi que podem classificar com a més "tradicional" de la metodologia arqueofaunística, s'han aplicat dues tècniques d'anàlisi dentari dels animals: l'estudi del microdesgast dentari i les anàlisis isotòpiques d'estronci. Per a aquesta segona fase del treball s'han incorporat altres jaciments arqueològics, ja publicats o en fase de publicació, procedents tant de l'illa de Mallorca com de Menorca. Així, a més d'augmentar el nombre de jaciments arqueològics (7) i illes (2) s'han pogut comparar funcionalitats de jaciments diverses.
La segona part d'aquest treball se centra en l'estudi de la dieta i la mobilitat (Capítol 8). Per a aquest apartat s'han inclòs quatre jaciments més: el poblat de navetiformes de S'Hospitalet Vell (Manacor, Mallorca); Sa Ferradura, situat en un promontori rocós a la costa; el navetiforme de Cala Blanca, situat a la platja de Ciutadella (Menorca) i el poblat de navetiformes d'Es Coll de Cala Morell, també a Menorca. Quant als resultats de la dieta, a partir del microdesgast dentari s'ha pogut caracteritzar una dieta de les ovelles predominantment de tipus arbustiu amb algunes excepcions. És interessant observar com les dades proporcionades han estat força coherents respecte a la resta de dades disponibles en els casos en que existeixen estudis de les restes vegetals (pol·len i carbons), fet que evidencia la consistència dels resultats. Paral·lelament, l'estudi del microdesgast dentari ha generat, en alguns casos, una informació respecte a la qualitat de la dieta dels animals que evidenciava que aquests no haurien menjat en el mateix jaciment els dies previs al seu sacrifici.
La informació obtinguda de forma paral·lela a través d'aquest estudi de la dieta s'ha confirmat amb els resultats dels isòtops d'estronci dels mateixos jaciments (Capítol 8). En aquest cas, aquest tipus d'anàlisi ha servit per evidenciar els graus de mobilitat dels animals i, per tant (probablement), de les persones als jaciments analitzats. Les dades proporcionades evidencien que en alguns indrets la mobilitat estaria més restringida, mentre que en altres seria a gran escala fet que permet parlar fins i tot del moviment d'ovelles del Pla a la Serra de Tramuntana. Tot i així, es tracta d'un d'estudi pilot i és necessari seguir ampliant el referencial de l'estronci disponible a les Illes Balears així com seguir treballant en la seva interpretació.
Tanmateix, en el darrer apartat de la discussió es posa en relleu la conveniència d'abordar l'estudi de la Prehistòria des d'una perspectiva multi-disciplinar, no només pel que fa a l'Arqueozoologia sinó en tots els camps de l'Arqueologia Balear. Efectivament, les propostes de mobilitat proporcionades a partir del registre isotòpic i del microdesgast dentari, que al llarg del treball s'han anat exposant com una de les opcions possibles a nivell interpretatiu, prenen força si es tenen en compte les dades biomètriques disponibles. Aquest darrer punt, a més de proporcionar noves dades per a l'anàlisi de la mida de les poblacions d'animals prehistòrics insulars, mostra uns ramats ovins que, en alguns casos, són fins i tot més grans que els peninsulars i provenen precisament de jaciments on l'estronci mostrava una amplia variabilitat o, en el cas de la Cova del Camp del Bisbe, on arriba també ivori d'elefant africà.
En resum, tot indica que la societat que habitava en els navetiformes tenia un tipus d'economia mixta amb un pes més gran d'agricultura que ramaderia, i que aquesta estaria centrada en l'explotació de la tríada domèstica. En aquest sentit, el consum diari estaria orientat a menjar ovelles i cabres joves complementat amb la ingesta de porcs i bous que serien gestionats, almanco la seva repartició, de forma comunitària. Paral·lelament, a hores d'ara se segueix corroborant que els animals marins i salvatges no tindrien un paper gaire rellevant dintre d'aquesta societat.
Quant a l'alimentació d'aquests animals, l'estudi del microdesgast dentari indica que estaria centrada en el consum de vegetació arbustiva, la més desenvolupada en el paisatge insular i que tindrien a l'abast immediat dels poblats. Aquest tipus d'alimentació també indica que els grups que habitaven en navetiformes mantindrien els seus ramats allunyats de les zones de conreus, principalment de cereals i lleguminoses.
El paper dels animals també és rellevant a l'hora d'interpretar les relacions entre els humans, tant en cada comunitat com entre grups diferents. En efecte, la repartició de les parts anatòmiques dels animals en una cova d'ús ritual o en estructures no domèstiques d'un poblat en són un exemple. De la mateixa manera, el moviment dels animals arreu de l'illa, ja sigui a mode de moviments ramaders o d'intercanvis, evidencia les relacions entre les diferents comunitats de cadascuna de les illes.
Finalment, cal destacar que els resultats obtinguts en aquesta tesi doctoral obren noves preguntes i línies de discussió per a seguir treballant en el futur. L'ús de distintes metodologies en una estratègia multi disciplinària per tal d'abordar distints aspectes de les societats prehistòriques ha ofert uns resultats molt positius, pel que es valora positivament i es considera necessari continuar amb aquestes línies d'investigació per tal d'ampliar el nostre coneixement respecte a l'explotació dels recursos naturals durant el passat més remot de les Illes Balears.
- English
The study of the faunal remains from archaeological sites allow many discussions to be addressed that go beyond human - animal interaction in the past.
Archaeozoology offers valuable insights on landscape use during Prehistory, the exploitation of natural resources -both animals and plants-, the type of livestock economy, the quality of life of those people, the way in which meat was cooked and consumed, or even the way humans moved through the territory based on evidences about grazing strategies and / or livestock exchanges. When the zooarchaeological record is contextualised with other archaeological data we obtain an important volume of information about human past.
In this PhD, Zooarchaeology has been used to increase the knowledge about the society that inhabited the Balearic Islands during the Middle and Final Bronze Age. This was a period when human populations were well established in the insular territory and lived in sedentary villages of navetiformes (Chapter 2). The existing data regarding production strategies indicate that there was a mixed, agricultural and livestock economy. Herds were mainly composed by sheep and goats followed by cattle and pigs. At the same time, there is almost no evidence of hunting activities in this period, including a probable lack of fishing. This is corroborated from other indicators such as human diet analyses (Chapter 2).
The settlements were normally open to the territory (without walls) and data suggest that the daily resources were managed at a domestic level, although for other occasions there was a community-based social organization as shown, for example, by the practice of collective burials. Other relevant information is related with the arrival of exogenous products, such as elephant ivory, as a direct evidence that these communities were not isolated from the rest of the world (Chapter 2).
Although at present we start to have a more precise perspective about the phases of the Balearic Prehistory and their main characteristics, much work needs to be done yet. The archaeozoological remains analysed here come from archaeological contexts that were excavated with an accurate methodology, which followed a good registration system, and that were well dated chronologically. This allows us to work with a multidisciplinary methodology and go deeper in some aspects, such as diet and mobility, among many others that have not been addressed due to lack of time and space.
The investigation conducted in this PhD has focused on a whole series of specific objectives (see Chapter 1) but, above all, the main objective was to combine new analytical techniques very little used in the Archaeology of the Balearic Islands - strontium isotopic analysis (87Sr/86Sr) and dental microwear- with more traditional Archaeozoology to better characterise this society. Three contemporary archaeological sites were selected for full zooarchaeological analysis. They are located in different biotopes of the island of Mallorca: the navetiform village of Els Closos de Ca'n Gaià, very close to the eastern coast; S'Illot des Porros, an islet on the north of the island; and the Cova del Camp del Bisbe, in the centre of the island. These three sites also have different functionalities: the first one is a village inhabited throughout the Bronze Age and part of the Talayotic Culture period, the islet was a place probably related to overseas exchanges, and the cave had a ritual use. These sites were inhabited between 1400-850 BCE. This allowed us to compare them and analyse the similarities and differences between them together with other types of studies (e.g. plant macroremains, pollen, etc.).
From the village of Els Closos de Ca'n Gaià (Chapter 5), the faunal remains analysed originate from a navetiform (as the habitat structures of these groups are named) (NISP= 2583) and a structure with a non-domestic use called IIA (NISP= 1070). Based on the relative frequency of the domestic triad, together with the age of slaughter of the animals and the anatomical elements present in each structure, we propose a differential consumption of meat in the two spaces: in the navetiform, young and very young sheep and goats were slaughtered and consumed, which could correspond to domestic consumption, while the remains from structure IIA could be the result of community events since animals eaten were bigger (pigs and cattle).
In the case of S'Illot des Porros (NISP= 5661), two different phases of use of the site were analysed. The zooarchaeological study suggests that the faunal deposit probably results from community events. The site has been traditionally related to the exploitation of marine resources or as a meeting point for exchanges between villages. The study of the faunal remains allowed us to better characterize the practices carried out at the site. In relation to the exploitation of the sea, it should be added that no remains of fish or other marine animals have been found except for some shells. This seems to be an extended practice in the Balearic Islands during this time period (see section 9.3. of the discussion) and probably reflects the way in which this society perceived and exploited their environment.
The Cova del Camp del Bisbe (NISP= 3604) is a cavity of ritual use. This cave was used as a funerary site during the Middle Iron Age, while during the Bronze Age its funerary use is not confirmed. In any case, the set of recovered materials, as well as their location in space, suggests a ritual use: a high consumption of animals documented compared to the domestic spaces, among which pigs stand out. The remains would be deposited and burnt in the same cavity (Chapter 7).
A differentiation in the laterality of the caprine remains has been recorded: the left part of the skeleton was mainly deposited in the area of the antechamber, while the right elements would be located inside a hole -here called "fossa"- and would be intentionally sealed. This practice does not find parallels at the moment in the islands but it is something that has been observed previously in other areas of the Mediterranean during the Bronze Age. In short, the zooarcheological study suggests the existence of community events in the cave followed by a ritual deposit of the faunal remains resulting from this act of commensality. Finally, it cannot be ruled out at this time that the high presence of pigs in comparison with other contemporary deposits does not respond to a different livestock to the area of the Pla de Mallorca, since it is the only data available so far corresponding to this geographical area of the island. The second part of this PhD -strontium isotopes (87Sr/86Sr) and dental microwear - were used to study the diet and mobility of sheep (Chapter 8). For this part five more sites from Mallorca and Minorca were included. Consequently, the number of studied archaeological sites (7) and islands (2) was increased and, moreover, we were also able to compare more variables (function) from these sites. Specifically these sites are: the navetiforms village of S'Hospitalet Vell (Manacor, Mallorca);
Sa Ferradura, located on a rocky promontory on the coast; Cala Blanca, located on the beach of Ciutadella (Menorca) and the navetiforms village of Es Coll de Cala Morell, also in Menorca.
The dental microwear analyses on sheep teeth suggest a diet predominantly composed by shrubs with some exceptions. The data are consistent with the available information on the vegetal landscape in the surroundings of the deposits in the cases in which there is a study of plant remains (such as pollen and coals).
In addition, some animals would have grazed on the environment surrounding the site the days before their slaughter.
The information obtained is also consistent with the results of the strontium isotopes from these same sites (Chapter 8). In some sites the mobility of animals would be more restricted, while others suggest long distance movements of sheep between the Pla de Mallorca and the Sierra de Tramuntana. However, this was a pilot study and it is necessary to expand the baseline of bioavailable strontium in the Balearic Islands as well as analyse more archaeological samples.
The discussion (Chapter 9) shows the potential of bioarchaeological studies developed from a multidisciplinary perspective, not only in what concerns Zooarchaeology, but in all fields of Balearic Archaeology. Indeed, the data from strontium isotopes and dental microwear are best understood when they are put in context with biometric data. Biometry reveals that sheep and cattle were, in some cases, larger in size compared with the ones in the Iberian Peninsula, and big individuals come precisely from deposits with bigger strontium variability and, in the case of the Cova del Camp del Bisbe, where African elephant ivory also arrived.
In summary, everything suggests that the society that lived in the navetiforms developed a mixed economy, probably with a greater weight of agriculture than previously stated, and in which animal husbandry was centred on the exploitation of the domestic triad. In this sense, domestic consumption was oriented towards sheep and young goats, while pigs and cattle would be more often consumed in community events. At the same time, wild and marine animals would not have a very important role in this society. Regarding sheep feeding, the study of dental microwear suggests a big consumption of shrub vegetation, the most developed in the insular landscape and present in the immediate vicinity of the villages. This type of feeding also indicates that these communities would keep livestock away from crop areas.
The role of animals is also relevant when it comes to interpreting social relationships between humans, both in each community and between different groups. Indeed, the distribution of the anatomical parts of the animals in a cave of ritual use or in non-domestic structures of a village are an example of this. In the same way, the movement of animals along the island, whether as a result of livestock movements or exchanges, evidences social relations between different communities. Finally, it should be noted that the results obtained in this doctoral thesis open up new questions and lines of discussion to continue working in the future. The use of different methodologies in a multidisciplinary way in order to address different aspects of prehistoric societies has offered very positive results, so it is considered necessary to continue with these integrated lines of research to expand our knowledge regarding the exploitation of natural resources during the past.
- español
