La determinación de la jurisdicción y la ley aplicable en materia de competencia desleal en el marco de la economía de las plataformas virtuales

• Autores: Josep Gunnar Horrach Armo
• Directores de la Tesis: Federico Francisco Garau Sobrino (dir. tes.), Silvia Feliu Álvarez de Sotomayor (codir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de les Illes Balears ( España ) en 2020
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Carlos Esplugues Mota (presid.), María del Pilar Diago Diago (secret.), Stefan Leible (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Derecho por la Universidad de las Illes Balears
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: RepositoriUIB
• Resumen
  • español

    El presente trabajo tiene por objeto el análisis la competencia judicial internacional y la ley aplicable en materia de competencia desleal, teniendo presente las particularidades de la economía de las plataformas virtuales (EPV). A tal efecto, la primera parte del presente trabajo está dedicada al análisis de la «economía de las plataformas virtuales», detallando cuáles son los caracteres básicos que conforman esta realidad disruptiva y explicando porqué entendemos preferible la utilización de este concepto frente a la denominación de «economía colaborativa». De esta forma, se hace imprescindible acotar el ámbito de la EPV para comprender qué plataformas virtuales pueden subsumirse en este concepto.

    En segundo lugar, se analizan los distintos foros aplicables en el ordenamiento jurídico español que otorgan jurisdicción a los tribunales españoles en materia de competencia desleal, haciendo hincapié en los ilícitos cometidos a distancia a través de plataformas virtuales. En concreto, debido a su papel predominante, analizamos minuciosamente los foros contenidos en el Reglamento núm. 1215/2012, indicando como deberán aplicarse dichos foros atendiendo a las particularidades del ciberespacio, lugar dónde se desarrollan la mayoría de las transacciones de la economía de las plataformas virtuales. El foro en materia delictual o cuasidelictual tiene un papel preponderante en el presente estudio por tres razones: es el más utilizado por el perjudicado por un acto desleal, representa el foro más característico en el ámbito de la competencia desleal y, finalmente, porque es el que presenta más dificultades aplicativas en la práctica. Además, este foro nos ha permitido estudiar de forma conjunta la parte material del derecho sobre la competencia desleal, la cual nos ha servido para concretar ejemplos respecto de los demás foros analizados y para comprender mejor la competencia desleal en su conjunto. En este sentido, el análisis de la parte material del derecho sobre la competencia desleal ha sido necesario, por cuanto la aplicación del foro en materia delictual o cuasidelictual depende, en última instancia, de la naturaleza del derecho presuntamente vulnerado. Por lo demás, hemos analizado los restantes criterios atributivos de jurisdicción contenidos en el Reglamento 1215/2012, indicando en cada caso las particularidades aplicativas existentes en el ámbito de las plataformas virtuales y analizando si resultan idóneos para hacer frente a los ilícitos desleales deslocalizados producidos en el ciberespacio.

    Por último, la tercera parte de este trabajo está enfocada a la determinación de la ley aplicable en el contexto aludido. Para ello, hemos analizado las normas de conflicto en materia de competencia desleal, teniendo un papel preponderante en este sentido el artículo 6 del Reglamento Roma II, el cual sustituye en este ámbito a la normativa interna debido a su carácter universal. Igualmente, indicamos cómo debe aplicarse esta norma de conflicto en el marco de la EPV, haciendo especial énfasis en el ámbito del sector del transporte de pasajeros y del alojamiento vacacional y nos pronunciamos expresamente sobre su idoneidad o, en su caso, sobre la necesidad de proceder a su actualización. En concreto, nos preguntamos cuál es la ley aplicable idónea en materia de competencia desleal cuando se cometen ilícitos deslocalizados a través de plataformas virtuales y, asimismo, cuando estos actos desleales son susceptibles de producir daños concurrenciales en varios países al mismo tiempo. Por último, analizamos cómo debe interpretarse y aplicarse el principio del país de origen en materia de competencia desleal respecto de los prestadores de servicios de la sociedad de la información, cuestión que resultará fundamental en el marco de la EPV, dado que la gran mayoría de las plataformas que forman parte de este ámbito prestan servicios de la sociedad de la información.

  • català

    En el present treball s’analitza, en primer lloc, la competència judicial internacional en matèria de competència deslleial, tenint present les particularitats derivades de l’economia de les plataformes virtuals. Amb caràcter previ, analitzem el concepte «economia de les plataformes virtuals» (EPV) i la seva contraposició amb l’anomenada «economia col·laborativa», indicat els seus caràcters bàsics i les seves particularitats.

    En segon lloc, s’analitzen els diferents fòrums aplicables en l'ordenament jurídic espanyol que atorguen jurisdicció als tribunals espanyols en matèria de competència deslleial, posant l’accent en els il·lícits comesos a distància a través de plataformes virtuals. En concret, degut al seu paper predominant, analitzem minuciosament els fòrums continguts en el Reglament núm. 1215/2012, indicant com s’han d’aplicar aquests fòrums atenent a les particularitats del ciberespai, lloc on es desenvolupen la majoria de les transaccions de l’economia de les plataformes virtuals. El fòrum en matèria delictual o cuasidelictual té un paper preponderant en el present estudi per tres raons: és el més utilitzat pel perjudicat per un acte deslleial, representa el fòrum més característic en l'àmbit de la competència deslleial i, finalment, perquè és el que presenta més dificultats aplicatives a la pràctica. A més, aquest fòrum ens ha permès estudiar de manera conjunta la part material del dret sobre la competència deslleial, la qual ens ha servit per concretar exemples respecte dels altres fòrums analitzats i per comprendre millor la competència deslleial en el seu conjunt.

    En aquest sentit, l’anàlisi de la part material del dret sobre la competència deslleial ha estat necessari, ja que l’aplicació del fòrum en matèria delictual o cuasidelictual depèn, en última instància, de la naturalesa del dret presumptament vulnerat. Finalment, hem analitzat els restants criteris atributius de jurisdicció continguts en el Reglament 1215/2012, indicant en cada cas les particularitats aplicatives existents en l’àmbit de les plataformes virtuals i analitzant si resulten idonis per fer front als il·lícits deslleials deslocalitzats produïts en el ciberespai.

    En tercer lloc, l’última part d'aquest treball està enfocada a la determinació de la llei aplicable en el context al·ludit. Per a això, hem analitzat les normes de conflicte en matèria de competència deslleial, tenint un paper preponderant en aquest sentit l'article 6 del Reglament Roma II, el qual substitueix en aquest àmbit a la normativa interna a causa del seu caràcter universal. Igualment, expliquem com s’ha d’aplicar aquesta norma de conflicte en el marc de la EPV, fent especial èmfasi en l'àmbit de sector de transport de passatgers i de l’allotjament de vacances i pronunciant-nos expressament sobre la seva idoneïtat o, si escau, sobre la necessitat de procedir a la seva actualització. En concret, ens preguntem quina és la llei aplicable idònia en matèria de competència deslleial quan es cometen il·lícits deslocalitzats a través de plataformes virtuals i, així mateix, quan aquests actes deslleials són susceptibles de produir danys concurrencials en diversos països al mateix temps. Finalment, analitzem com s’ha d’interpretar i aplicar-se el principi del país d’origen en matèria de competència deslleial respecte dels prestadors de serveis de la societat de la informació, qüestió que resultarà fonamental en el marc de l’EPV, atès que la gran majoria de les plataformes que formen part d'aquest àmbit presten serveis de la societat de la informació.

  • English

    In this study, we have focused on analysing international jurisdiction and the applicable law on unfair competition within the framework of platform economy (PE). To this end, the first part of this study is dedicated to an analysis of the platform economy, outlining the main agents that are involved in this disruptive reality and explaining why we understand the use of this concept to be preferable to the term “collaborative economy”.

    To understand which virtual platforms it encompasses, the exact scope of the platform economy must be defined.

    The second part is dedicated to an analysis of international jurisdiction within the Spanish legal system, especially taking into account the offences committed remotely through the Internet. It mainly focuses on a study of the forums contained in the Regulation 1215/2012 due to its general and preferential application, indicating how these forums should be applied according to the particularities of cyberspace, where most of the transactions in the virtual platform economy take place. The forum relating to tort, delict or quasi-delict first has a preponderant role in the present study for three reasons: it is the most commonly used by victims of unfair acts, is the most characteristic in the field of unfair competition and, finally, because it is the one which presents more practical difficulties. This forum has allowed us to study substantive law on unfair competition and, at the same time, to give examples in relation to other analysed forums and to build up a better understanding of unfair competition in general. This analysis of substantive law on unfair competition was necessary, since the application of this forum ultimately depends on the nature of the alleged infringed right. Otherwise, this second part concludes with an analysis of other jurisdictional criteria contained in Regulation 1215/2012, indicating in each case specific applications in the field of virtual platforms and analysing whether they are suitable for dealing with cyberspace offences.

    Lastly, the third part of the study focuses on establishing the applicable legislation in specific contexts. To this end, we analysed conflict of law rules in the field of unfair competition, with Article 6 of the Rome II Regulation -which replaces the internal legislation due to its universal nature- playing a predominant role. We also examine how this conflict of law rule should be applied within the framework of the PE, with special emphasis on the field of passenger transport and holiday accommodation, and we state our opinion on its suitability or on the need to update it when appropriate. More specifically, we wonder what legislation is applicable in the field of unfair competition when unlawful acts are committed through virtual platforms and also when these unfair acts are likely to produce competitive damages in several countries at the same time. Finally, we analyse how the country of origin principle should be interpreted and applied in the field of unfair competition with regard to providers of information society services. This issue is fundamental within the context of the PE, since the vast majority of these platforms provide information society services.