Paper de l’elastografia hepàtica i esplènica en el diagnòstic, seguiment i tractament de la malaltia hepàtica crònica avançada compensada
- Autores: Mònica Pons Delgado
- Directores de la Tesis: Joan Genescà Ferrer (dir. tes.), Salvador Augustin Recio (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2019
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Víctor Vargas Blasco (presid.), Virginia Hernández Gea (secret.), José Castellote (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Medicina por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
En la malaltia hepàtica crònica es produeixen canvis en l’estructura del parènquima hepàtic que comporten l’aparició de fibrosi i, al llarg del temps, el desenvolupament d’una cirrosi hepàtica. Les principals complicacions de la cirrosi hepàtica són l’aparició d’hipertensió portal, la insuficiència hepàtica i l’augment de risc de presentar un carcinoma hepatocel•lular (CHC) o hepatocarcinoma. El tractament de la causa que ha generat la malaltia hepàtica pot canviar l’evolució natural millorant el pronòstic, sobretot si aquest es realitza en fases precoces.
L’àmplia utilització de tècniques de diagnòstic no invasiu i, sobretot, de l’elastografia de transició (ET), ens ha permès diagnosticar a pacients amb malaltia hepàtica crònica avançada en fases més precoces. Aquests pacients, tot i no haver-se descompensat mai, tenen un risc augmentat de presentar hipertensió portal i CHC pel que serà important conèixer quins d’ells desenvoluparan complicacions al llarg del seguiment i, en el cas dels pacients que hagin rebut tractament de la causa subjacent, identificar quins tindran més probabilitats de millorar el pronòstic. La present tesi pretén estudiar diferents utilitats de l’ET durant el seguiment de pacients amb malaltia hepàtica crònica avançada compensada (MHCAc). Així doncs, els objectius de la tesi van ser avaluar la capacitat de l’ET per predir complicacions (varices d’alt risc, descompensacions o CHC) en pacients amb MHCAc i donar regles senzilles que permetin la identificació de grups de risc. Per a tal finalitat, es van dur a terme tres estudis independents on es va estudiar, respectivament, la utilitat d’uns nous criteris basats en l’elastografia hepàtica i la xifra de plaquetes que permetia identificar una població amb baix risc de presentar varices de risc, estudiar els canvis dinàmics que es produeixen en l’elastografia hepàtica i esplènica en els pacients tractats amb antivirals orals per l’hepatitis C i, finalment, es va estudiar la incidència de complicacions després d’un tractament eficaç amb antivirals orals per posteriorment dissenyar una eina simple per predir el risc de presentar CHC. Amb aquests estudis es va poder concloure que: 1) l’ET en combinació amb paràmetres analítics és útil per predir el risc de complicacions en la malaltia hepàtica crònica, 2) uns nous criteris (ET <25 kPa i xifra de plaquetes >110x109/L) permeten identificar una població amb baixa probabilitat de presentar varices de risc fet que permet estalviar un elevat número d’endoscòpies, 3) durant el tractament amb antivirals orals es produeix un ràpid descens de l’elastografia hepàtica i esplènica com a conseqüència de la milloria de la inflamació, 4) la incidència de complicacions posterior al tractament amb antivirals orals és baixa essent el CHC la més freqüent i, per últim, 5) un senzill nomograma basat en ET i nivells d’albúmina permet determinar el risc de CHC durant el seguiment de pacients amb MHCAc tractats amb antivirals orals.
