Evaluación del impacto clínico y económico de una intervención farmacéutica orientada a disminuir la medicación inadecuada en personas mayores de 70 años polimedicadas
- Autores: Lluís Campins Bernadàs
- Directores de la Tesis: Mateu Serra Prat (dir. tes.), Ignasi Bolíbar (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2017
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Maria Antonia Mangues Bafaully (presid.), X. Bonfill (secret.), Antoni Sisó Almirall (voc.)
- Programa de doctorado: Programa Oficial de Doctorado en Pediatría, Obstetricia y Ginecología, Medicina Preventiva y Salud Pública
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
Introducció L’envelliment de la població s’associa a una major prevalença de malalties cròniques que s’acompanya d’un increment proporcional en el consum de medicaments i a un augment en la polimedicació. En els ancians és necessari avaluar els riscs i beneficis de tots i cadascun dels medicaments que es prescriuen i, per aquest motiu, diversos autors han proposat instruments per fer un ús més racional i adequat de la medicació. És coneixen com a prescripcions potencialment inadequades aquells medicaments en la que aquesta relació risc-benefici no és favorable. Per altre banda, l’increment en la despesa sanitària i concretament en la despesa farmacèutica ha contribuït a posar en perill la sostenibilitat del sistema sanitari.
Així doncs, estratègies orientades a la millora de la prescripció farmacològica i en concret a la reducció de la medicació potencialment inadequada en la població anciana polimedicada, a més de permetre millorar la qualitat i la seguretat de l’ús de medicaments, pot generar una reducció en la despesa farmacèutica i per tant tenir un important impacte econòmic.
Objectiu Avaluar l’eficàcia, la seguretat i l’impacte econòmic de la intervenció d’un farmacèutic especialista integrat en els equips d’atenció primària orientada a millorar l’adequació del tractament farmacològic prescrit a les persones ancianes polimedicades que viuen a la comunitat.
Metodologia S’ha realitzat un assaig clínic aleatoritzat, obert, multicèntric i amb dues branques d’intervenció paral•leles. La població d’estudi inclou ancians de la comunitat no institucionalitzats, de 70 anys o més, que reben 8 o més medicaments, i residents a la ciutat de Mataró o al poble d’Argentona. La intervenció d’estudi va consistir en la revisió de la medicació dels pacients per part d’un farmacèutic segons criteris àmpliament acceptats. Posteriorment es van presentar les recomanacions al metge responsable de cada pacient i finalment es van acordar els canvis a realitzar. El grup control va seguir la pràctica clínica habitual. Les principals mesures del resultat van ser la proporció de medicaments i de pacients amb canvis realitzats, així com les recomanacions. També s’han registrat el nombre consultes als dispositius assistencials i la mortalitat. Es va considerar que 12 mesos de seguiment eren suficients per valorar la consolidació de la reducció o canvi de la medicació i els possibles efectes adversos derivats de la intervenció d’estudi.
Conjuntament amb l'assaig clínic s’ha realitzat una anàlisi de cost i s’han valorat els costos entre les dues branques, segons la perspectiva del Servei Català de Salut. S’ha considerat un horitzó temporal d’un any després de la intervenció. S’han tingut en compte els costos directes atribuïbles a la intervenció del farmacèutic en relació amb la pràctica clínica habitual.
Resultats Un total de 503 pacients (252 grup intervenció i 251 grup control) van ser reclutats. Es van avaluar 2.709 medicaments. En el 95,6% dels ancians polimedicats de la comunitat s’ha identificat almenys una medicació potencialment inadequada. Un 26,5% dels medicaments és van considerar potencialment inadequats amb una mitjana de 2,62 recomanacions per pacient. El 80,9% de les recomanacions efectuades pel farmacèutic van ser acceptades pel metge de família i el pacient, de manera que el 21,5% dels medicaments van ser canviats (el 9,2% de les prescripcions es van discontinuar, el 6,9% es va ajustar la dosi, el 3,1% es va substituir i es van iniciar un 2,2% de nous medicaments), amb una mitjana de 2,02 canvis per pacient. Els inhibidors de la bomba de protons i antiàcids (54,1%) seguit de les benzodiazepines (33,0%) i els analgèsics com AINE’s i opiacis (31,2%) van ser els grups de fàrmacs més relacionats amb inadequació. El nombre de medicaments discontinuats, amb ajust de dosi i substituïts va ser superior en el grup intervenció respecte del grup control tant als 3, com als 6 i 12 mesos (p<0,001). No s’ha observat un increment ni en el consum de recursos sanitaris ni en la mortalitat als 12 mesos. Als 6 mesos de la intervenció, el grup intervenció, va presentar una major adherència al tractament respecte el valor inicial (p<0,001).
La intervenció d’estudi ha sigut responsable d’una reducció del 6,6% de la despesa farmacèutica anual, el que suposa un estalvi de 64,3€ per pacient cada any. S’ha estimat que la incorporació d’un farmacèutic als equips d’atenció primària ha generat un retorn de 2,38 € per euro invertit.
Conclusions La intervenció d’un farmacèutic clínic integrat en els equip d’atenció primària i centrat en l’avaluació de l’adequació de la medicació de les persones grans polimedicades és una mesura capaç de millorar la qualitat de la prescripció farmacèutica, de reduir el nombre de medicaments prescrits i de generar uns estalvis en despesa farmacèutica sense que comporti efectes secundaris rellevants ni un increment en la freqüentació dels dispositius assistencials.
