Reginalitat baixmedieval. La significació política, econòmica i cerimonial de la reina consort a la corona d’aragó durant els segles xiv i xv

• Autores: Lledó Ruiz Domingo
• Directores de la Tesis: Antoni Furió (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2020
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Juan Vicente García Marsilla (presid.), Ana María Rodríguez López (secret.), Maria Teresa da Silva Diaz de Seabra (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Geografía e Historia del Mediterráneo desde la Prehistoria a la Edad Moderna por la Universitat de València (Estudi General)
• Materias:
  • Historia
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TESEO
• Dialnet Métricas: 3 Citas
• Resumen

  • Durant la baixa edat mitjana, la reina consort tingué una rellevància inqüestionable tant l’esfera política, cerimonial, així com en la gestió dels recursos econòmics. L’evolució del paper de la reina consort fou una expressió o manifestació de la pròpia evolució que experimentà la institució monàrquica en al llarg d’aquestes dues centúries. Per aquest motiu, el present treball explica la significació de la reina consort i la progressió del seu paper institucional al llarg dels segles XIV i XV en tres camps o aspectes diferents. En el primer bloc s’exposa el model de reina que les diferents consorts hagueren d’encarnar per representar i manifestar la dignitat reginal, és a dir, les característiques i atribucions ideals assignades a través dels distints marcs referencials ideals i patrons de conducta. El segon bloc analitza la intervenció de la reina en l’àmbit polític de manera institucionalitzada, amb l’estudi de cinc reines que exerciren com a lloctinents dels seus esposos, concretament, Elionor de Sicília, Violant de Bar, Maria de Luna, Maria de Castella i Joana Enríquez. En aquest mateix capítol, es procura explicar els límits de l’agència personal de la reina en les seues actuacions com a lloctinents usufructuàries del poder delegat del monarca. La relació entre els dos actors de la parella règia, la seua comunicació i les urgències de la conjuntura són analitzats en cada cas per entendre la capacitat pròpia de cadascuna d’aquestes reines. Finalment, el tercer bloc exposa els recursos econòmics dels quals disposaren les reines consorts analitzant l’evolució de la Cambra de la reina des de 1338 fins 1468 i, en segon lloc, les finances de les reines Elionor de Sicília, Sibil·la de Fortià, Violant de Bar, Maria de Luna i Maria de Castella, per entendre els patrons i les tendències de la gestió econòmica reginal. Amb aquest plantejament es pretén entendre la significació simbòlica, política i econòmica de la reina als segles XIV i XV.