Diagnostic i estadificació del càncer de pulmó
- Autores: Mireia Serra Fortuny
- Directores de la Tesis: Eduard Monsó Molas (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2019
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Jaume Ferrer Sancho (presid.), Carles Agustí (secret.), X. Aguilar Bargalló (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Medicina por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TESEO
- Resumen
El càncer de pulmó és la neoplàsia més prevalent a nivell mundial i la primera causa de mort a nivell mundial per càncer. És molt important poder fer un diagnòstic precoç i una estadificació mediastínica minuciosa per conèixer l‘extensió de la malalties. L‘abordatge dels ganglis mediastínics és de crucial importància quan la malaltia està confinada a tòrax.
La tesi doctoral en format per compendi d‘articles està constituïda per tres articles que avaluaen la informació obtinguda tècniques no invasives i semiinvasives en l‘estadiatge mediastínic en el càncer de pulmó. En el primer treball es planteja quin és el punt de tall del SUVmax en la PET que permeti determinar disseminació mediastínica previ a l‘estadificació histològica i es valoren altres marcadors que no es vegin influenciats per la variabilitat entre centres. En l‘estudi multicèntric realitzat es determina que el punt de tall del SUVmax del mediastí com a predictor de malignitat va ser 4, amb una precisió i VPN superior al 70% per la estadificació de metàstasis ganglionars. Per tal d‘homogeneïtzar resultats entre centres, es determina que la divisió entre SUVmax mediastí i SUVmax del tumor quan és superior a 0.4 és un bon predictor de malignitat (OR 6.62, 95%CI 2.98-14.69).
En el segon treball s‘avaluen els falsos negatius del EBUS-TBNA en l‘estadificació del mediastí. En l‘estudi multicèntric es determina 15% de falsos negatius de la tècnica que disminueixen fins al 3% quan el mostreig es realitza en tres estacions ganglionars. El determinant de fals negatiu en les zones accessibles per la tècnica és l‘exhaustivitat de la tècnica mentre que en les zones no accessibles la localització del tumor a pulmó esquerre.Finalment, en el tercer treball, s‘estableix la relació entre l‘estat de metilació dels gens gens p16, DAPK, RASSF1a, APC i CDH13 en els ganglis obtinguts per EBUS-TBNA i l‘estadiatge i el pronòstic de la malaltia. En l‘estudi es determina que l‘EBUS-TBNA permet realitzar bloc cel·lular del material dels ganglis puncionats, sent en un 50% la única tècnica en l‘estudi epigenètic. La metilació dels gens APC i p16 en pacients amb CPNCP està associat amb estadis avançats i en pitjor supervivència als sis mesos.
