Resumen de Avaluació dels patrons de multimorbiditat i de consum de fàrmacs en les persones majors de 65 anys ateses a l’àmbit d’atenció primària de barcelona
1.- Antecedents L’augment de l’esperança de vida ha produït un augment de la prevalença de les malalties cròniques i per tant de la multimorbilitat. La multimorbiditat porta com a conseqüència la polimedicació. Davant el nou escenari epidemiològic en el nostre país, es considera necessari avaluar la magnitud d’aquest fenomen en les persones majors de 65 anys.
2.- Objectius L’objectiu d’aquesta tesi és aprofundir en el coneixement i l’epidemiologia de la multimorbiditat en les persones majors de 65 anys concretament en 1) identificar els patrons de multimorbiditat al llarg d’un període de sis anys, 2) comparar la taxa de mortalitat per cada patró de multimorbiditat i 3) descriure el consum de fàrmacs així com identificar els patrons de fàrmacs.
3.- Mètodes Estudi de cohorts, amb anàlisi transversal per cada any d’estudi, amb informació de la història clínica informatitzada dels centres d’atenció primària entre els anys 2009-2014, de la població major de 65 anys de Barcelona. El criteri d’inclusió va ser que les persones tinguessin 65-94 anys al 2009, almenys una visita en el període d’estudi, registre a la història clínica de mínim dues malalties cròniques i que no s’haguessin traslladat a una altra ciutat o a un altre proveïdor de servei de salut que no fos gestionat per l’Institut Català de la Salut, durant el període d’estudi. Les variables independents incloses van ser: els diagnòstics de malalties cròniques, els fàrmacs retirats de les oficines de farmàcia; i les variables dependents considerades van ser: l’índex de deprivació socioeconòmica MEDEA, el sexe i el grup d’edat (65-79 anys i ≥ 80 anys). Per la mostra analitzada es va dur a terme un anàlisi descriptiu. Els patrons de multimorbiditat i de fàrmacs van ser identificats aplicant dues tècniques: 1) l’anàlisi de correspondència múltiple i 2) la clusterització amb k-means. Es va calcular la taxa de mortalitat estandarditzada (TME). La supervivència va ser analitzada amb l’estimació de la Regressió de Cox (hazard ratio i interval de confiança) i els resultats es van ajustar per edat, índex de deprivació, número de malalties i fàrmacs. L’anàlisi per respondre els tres objectius generals van ser estratificats per grups d’edat i de sexe.
4.- Resultat La mostra va constar de 190.108 pacients multimòrbids (92,2% de la població) on la majoria van ser dones (59,8%). La mitjana de malalties cròniques va ser de 7 (rang interquartil 5-10). Les malalties cròniques més freqüents van ser malalties cardiovasculars, metabòliques i relacionades amb l’edat. La prevalença de les malalties cròniques va ser estable al llarg dels sis anys d’estudi. Es van obtenir sis patrons de multimorbiditat per cada grup d’edat i de sexe, sent el patró No específic el que va concentrar major població i caracteritzant-se per estar format de malalties amb prevalença alta però sense cap sistema anatòmic sobrerrepresentat. Els 5 altres patrons, per cada grup, es van anomenar: Cardiovascular, Endocrí-metabòlic, Múscul-esquelètic, Digestiu (dones)/Digestiu-respiratori (homes) i Neuro-psiquiàtric. El patró Múscul-esquelètic va ser el de menor TME, mentre que el patró amb major TME va ser el Cardiovascular per a les dones i el Digestiu-respiratori pels homes. Una elevada prescripció de fàrmacs i la deprivació socioeconòmica es van associar a un augment de la mortalitat. Al 2009, aproximadament la meitat dels pacients rebien 5 o més fàrmacs de manera crònica. Es van obtenir sis patrons de fàrmacs per cada grup d’edat i de sexe, el No específic i 5 altres que combinen els següents sistemes anatòmics (òrgan o sistema en el qual actua el fàrmac): alimentari i metabòlic, sanguini/hematopoètic, cardiovascular cutani/dermatològic, múscul-esquelètic, sistema nerviós, respiratori i d’òrgans dels sentits.
5.- Conclusions La multimorbiditat està present en la majoria de la població major de 65 anys de Barcelona. Amb les tècniques de clustering de k-means s’han identificat sis patrons de multimorbiditat per cada estrat, observant la seva estabilitat en el període analitzat. La taxa de mortalitat va variar en funció dels patrons de multimorbiditat i del sexe. El consum de 5 o més fàrmacs i el fet de viure en àrees amb una situació socioeconòmica desfavorida també es van associar a una major mortalitat. S’han identificat sis patrons de fàrmacs que responen als patrons de multimorbiditat.
