Normalització segons edat i sexe del component força de l'escala de constant de valoració de la funció de l'espatlla
- Autores: Eudald Balcells Diaz
- Directores de la Tesis: Josep Daunis Estadella (dir. tes.), L. Puig-Verdié (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2019
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Salvador Navarro Soto (presid.), Frederic Font i Vila (secret.), Glòria Mateu Figueras (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Cirugía y Ciencias Morfológicas por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TESEO
- Resumen
1. INTRODUCCIÓ En la patologia de l’espatlla, un dels instruments més utilitzats per a la medició dels resultats, és l’escala de Constant. Aquesta, permet valorar la funció de l’espatlla en base a quatre apartats: dolor, activitats de la vida diària, moviment i força.
A la “força” li adjudica 25 punts d’un total de 100, en funció de la medició de la força que pot exercir l’espatlla.
El component “força”, però, no té en compte les variables individuals de cada pacient, principalment el sexe o l'edat. Donat que la força d’una espatlla normal pot variar segons el sexe i disminuir amb l’edat, el CS pot variar també i disminuir amb l’edat, i pot ser que aquesta disminució no s'interpreti com a normal. Així, si no es realitza una normalització del component força, la comparació dels valors del CS entre individus i encara més entre grups, no té sentit.
El format actual del CS no té validesa si els grups contenen mesures del component força del CS que no han estat normalitzats .
La intenció d’aquesta tesi doctoral és contribuir millorar les propietats clinicomètriques del CS, en particular, la seva validesa.
2. Objectius 2.1 Primer Objectiu Establiment de forma metodològicament robusta de la diferència en força a l’espatlla entre homes i dones i establir si aquesta força decau amb l’edat, a partir d’una mostra representativa de la població general 2.2 Segon Objectiu Si el primer objectiu s’assoleix, establir la relació que hi ha entre l’edat, el gènere i la variació de la força i trobar el mètode més adequat per a normalitzar aquesta variació.
2.3 Tercer Objectiu Posar a disposició dels professionals que en puguin tenir necessitat un instrument de difusió del mètode de normalització en forma de pàgina web interactiva 3. Material , Mètode i Resultats del Primer Objectiu 3.1 Hipòtesis:
1.- H0 (1) No existeix una diferencia estadísticament significativa entre sexes en la distribució de la funció força a l’espatlla 2.- H0 (2) No existeix una variació estadísticament significativa en funció de l’edat en la distribució de la funció força a l’espatlla 3.2 Obtenció d’una mostra de població estadísticament representativa.
Per evitar els biaixos de selecció ens cal l’obtenció d’una font de subjectes de la població el més universal possible, i llavors extreure el nombre desitjat considerant un marge de confiança, de forma aleatòria. És a dir, utilitzar el mètode probabilístic.
Després d’un estudi pilot, es va fer un càlcul de la grandària de la mostra. I es va procedir a la selecció aleatòria dels subjectes i a la mesura de la força de l’espatlla. Vam poder refutar les Hipòtesis nul.les.
4. Material , Mètode i Resultats del Segon Objectiu Establerta la existència d’una diferència significativa en el component força entre gèneres i entre grups d’edat determinem les magnituds d’aquesta diferència, i la seva relació amb l’increment d’edat.
Hem establert com decau la força amb l’edat en cada gènere, i hem buscat el mètode de normalització que ajusti millor els valors residuals ,i amb la modelització, veiem que el mètode que té millor bondat d’ajust és el d’aplicar els valors de la força dividits per l’edat .
Obtenim una fórmula per normalitzar els homes i una altre per les dones.
4. Material , Mètode i Resultats del Tercer Objectiu Per facilitar l’us de les fórmules, hem creat una calculadora que es pot accedir a www.shoulderscorecalculator.com
