El diagnòstic de les infeccions estreptocòciques pel laboratori, es realitza en major grau mitjançant la determinació del títol d'anticossos antiexoenzims d'estreptococ en sèrum. D'aquí la importància de disposar de reactius més sensibles i específics. L'objectiu del treball ha estat l'obtenció de dos exoenzims d'estreptococ que aportavan a priori un major interès diagnòstic i comercial, al mateix temps, que la resta d'exoenzims.
Els exoenzims estudiats han estat l'estreptolisina 0 i la NAD-glicohidrolasa. S'ha optimitzat el cultiu de l'estreptococ amb la finalitat d'obtenir una màxima producció dels exoenzims. S'ha desenvolupat un procés de purificació, a partir del sobrenedant de cultiu, amb la finalitat d'obtenir els exoenzims amb un grau de puresa adequat per poder-los emprar com a matèria primera en l'elaboració de reactius per a la detecció d'anticossos antiexoenzims d'estreptococ en sèrum. S'han purificat dues formes de l'estreptolisina 0: una forma nadiva i una forma proteolitzada.
S'ha purificat una única forma de la NAD-glicohidrolasa. Finalment, s'han elaborat dos reactius d'assaig: un per a la determinació del títol d'anticossos antiexoenzims d'estreptococ per aglutinació amb làtex, i un per a la determinació d'anticossos antiNAD-glicohidrolasa per immunoinhibició.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados