Resumen de L´efectivitat de tractament multidisciplinarii el significat de la fibromiàlgia a través de la perspectiva de gènere: un estudi mixt
El concepte biomèdic «fibromiàlgia» (FM) ha evolucionat molt durant els darrers anys. En primer lloc, perquè la medicina ha acceptat el terme com a diagnòstic i, d’aquesta manera, ha legitimat els malestars i les queixes que sofreixen les persones afectades per la malaltia. I, en segon lloc, aquesta acceptació ha comportat un augment exponencial de la producció científica sobre tot el que envolta aquesta patologia –diagnòstic, etiologia, tractament, rehabilitació... Tota aquesta evidència científica juga un paper important en les persones que sofreixen FM ja que cada estudi fa aportacions per a intentar millorar la qualitat de vida d’aquestes persones. Però, tot i els esforços que es realitzen per a comprendre l’etiologia la FM encara ens trobem lluny d’aquest objectiu. Hi ha estudis que insisteixen en la necessitat de complementar la interpretació biomèdica amb aspectes socials, culturals i psicològics que giren a l’entorn d’aquesta malaltia (el rol de gènere, l’estigma o les situacions vitals estressants). Acceptar un model biopsicosocial per a estudiar la malaltia i tenir en compte els models i els rols de gènere serà clau per a arribar a desxifrar molts aspectes incerts de la FM. I és justament aquesta constatació la que roman com a base d’aquesta tesi.
Inicialment, en la tesi, s’exposa la problemàtica de la FM i es descriuen els símptomes i la prevalença de la FM. Després es mostra l’heterogeneïtat de concepcions sobre la FM a partir dels diferents models explicatius, que justament sorgeixen dels diferents models i formes d’entendre la malaltia. Aquesta diversitat de nocions sobre la FM fan d’eix vertebrador per a explicar els diferents significats, tractaments i etiologies. D’aquesta manera es posa en evidència com la incorporació de la triple dimensió de la malaltia «disease/malaltia», «sickness/malestar» i «illness/patiment» que s’utilitza en antropologia mèdica serveix per a esquematitzar el marc teòric i donar complexitat a la interpretació de la malaltia.
D’acord amb això, sota el concepte «disease» es descriu la visió biomèdica de la malaltia i el seu tractament farmacològic. Però també es mostra com aquest model té dificultats per a estudiar la FM i es constata com el model biopsicosocial té en compte els conceptes «disease», «sickness» i «illness» per a entendre la malaltia i, per tant, sembla ser més adient per a comprendre i, conseqüentment, per a tractar la malaltia. El concepte «illness» ens fa possible descriure el significat que l’entorn social dona a la malaltia, incloent la interpretació d’alguns corrents feministes sobre la FM. I, el concepte «sickness» ens ajuda a explorar la vivència que tenen les persones que sofreixen FM. A més, en aquest apartat, incloem com a través de la fenomenologia i de l’estudi de les narratives podem fer visible l’experiència del dolor crònic i els diferents significats que els malalts donen a aquesta paraula tenint en compte la perspectiva de gènere.
L’evidència científica expressa que el tractament més efectiu és el tractament multidisciplinari (TM) i que aquest està format per quatre elements clau: la teràpia cognitivoconductual (TCC), l’exercici físic, l’educació sanitària i la farmacologia. Aquest tipus de tractament no s’imparteix en tots els centres sanitaris sinó que s’ofereix a les unitats hospitalàries d’expertesa en síndromes de sensibilització central (UHESSC). Actualment, també hi ha altres institucions no sanitàries que organitzen activitats per a pacients amb FM que també són efectives per a aquestes persones. OBJECTIUS L’objectiu d’aquesta tesi va ser comparar l’efectivitat del TM que ofereix la UHESSC de Lleida amb l’efectivitat de les activitats que es realitzen a l’Associació de Malalts de FM de les Terres de l’Ebre. A més a més, amb la finalitat d’entendre els significats de la FM, es va explorar l’experiència vital de conviure amb la malaltia, l’itinerari terapèutic i el diagnòstic de les persones amb aquesta dolència, incorporant-hi la perspectiva de gènere; és a dir, es va indagar sobre la forma com es construeixen les relacions de gènere i el paper que això juga en l’aparició i el desenvolupament de la FM. Els objectius que ens hem proposat justifiquen la importància d’aquesta tesi. Per una banda, es crea un TM, se n’analitza l’efectivitat i, si cal, s’aportaran accions de millora. I, d’altra banda, ens centrarem a analitzar el significat de la FM amb l’objectiu de crear evidència científica que ajudi els professionals a entendre la FM i, d’aquesta manera, millorar l’assistència sanitària que s’ofereix a les persones que pateixen FM. D’aquesta manera, també es promou eliminar la incertesa i l’estigma que sofreixen aquestes persones. Perquè només legitimant el que pateixen aquestes persones serem capaços d’aconseguir actuacions que millorin la seva qualitat de vida.
l’estudi de les narratives podem fer visible l’experiència del dolor crònic i els diferents significats que els malalts donen a aquesta paraula tenint en compte la perspectiva de gènere.
L’evidència científica expressa que el tractament més efectiu és el tractament multidisciplinari (TM) i que aquest està format per quatre elements clau: la teràpia cognitivoconductual (TCC), l’exercici físic, l’educació sanitària i la farmacologia. Aquest tipus de tractament no s’imparteix en tots els centres sanitaris sinó que s’ofereix a les unitats hospitalàries d’expertesa en síndromes de sensibilització central (UHESSC). Actualment, també hi ha altres institucions no sanitàries que organitzen activitats per a pacients amb FM que també són efectives per a aquestes persones. OBJECTIUS L’objectiu d’aquesta tesi va ser comparar l’efectivitat del TM que ofereix la UHESSC de Lleida amb l’efectivitat de les activitats que es realitzen a l’Associació de Malalts de FM de les Terres de l’Ebre. A més a més, amb la finalitat d’entendre els significats de la FM, es va explorar l’experiència vital de conviure amb la malaltia, l’itinerari terapèutic i el diagnòstic de les persones amb aquesta dolència, incorporant-hi la perspectiva de gènere; és a dir, es va indagar sobre la forma com es construeixen les relacions de gènere i el paper que això juga en l’aparició i el desenvolupament de la FM. Els objectius que ens hem proposat justifiquen la importància d’aquesta tesi. Per una banda, es crea un TM, se n’analitza l’efectivitat i, si cal, s’aportaran accions de millora. I, d’altra banda, ens centrarem a analitzar el significat de la FM amb l’objectiu de crear evidència científica que ajudi els professionals a entendre la FM i, d’aquesta manera, millorar l’assistència sanitària que s’ofereix a les persones que pateixen FM. D’aquesta manera, també es promou eliminar la incertesa i l’estigma que sofreixen aquestes persones. Perquè només legitimant el que pateixen aquestes persones serem capaços d’aconseguir actuacions que millorin la seva qualitat de vida.
OBJECTIUS L’objectiu d’aquesta tesi va ser comparar l’efectivitat del TM que ofereix la UHESSC de Lleida amb l’efectivitat de les activitats que es realitzen a l’Associació de Malalts de FM de les Terres de l’Ebre. A més a més, amb la finalitat d’entendre els significats de la FM, es va explorar l’experiència vital de conviure amb la malaltia, l’itinerari terapèutic i el diagnòstic de les persones amb aquesta dolència, incorporant-hi la perspectiva de gènere; és a dir, es va indagar sobre la forma com es construeixen les relacions de gènere i el paper que això juga en l’aparició i el desenvolupament de la FM. Els objectius que ens hem proposat justifiquen la importància d’aquesta tesi. Per una banda, es crea un TM, se n’analitza l’efectivitat i, si cal, s’aportaran accions de millora. I, d’altra banda, ens centrarem a analitzar el significat de la FM amb l’objectiu de crear evidència científica que ajudi els professionals a entendre la FM i, d’aquesta manera, millorar l’assistència sanitària que s’ofereix a les persones que pateixen FM. D’aquesta manera, també es promou eliminar la incertesa i l’estigma que sofreixen aquestes persones. Perquè només legitimant el que pateixen aquestes persones serem capaços d’aconseguir actuacions que millorin la seva qualitat de vida.
