Resumen de Neural and evolutionary correlates of rhythm processing through beat and meter
ENG Time is a structural component of music. Across cultures, the sounds of music are produced and perceived as rhythmic patterns that have an underlying isochronous beat. This periodic beat is organized by meter into hierarchical patterns of strong and weak positions. Both beat and meter are cognitive constructs that work as referential temporal points to categorize and predict events, allowing, among others, for synchronized movements. This dissertation aims to explore the biological bases of the isochronous beat and the hierarchical meter through a neurophysiological and a comparative approach. The electrophysiological studies with humans have revealed that our neural populations can similarly entrain to periodic visual and auditory stimuli and synchronize to ternary meter when it is imagined in the visual modality or signaled by spatial auditory cues. Moreover, formal training in music and attention interact with the processing of rhythm by enhancing the neural entrainment to the periodicities of beat and meter. The behavioral studies in rats have revealed that other animals can recognize the rhythmic structure underlying a familiar tune and can detect isochrony in auditory sequences across tempi regardless of the absolute durations of the sounds. In contrast to humans, rats lack vocal learning abilities, which may not be necessary to process these two temporal components of rhythm. Together, these findings point out that some rhythmic aspects of music can go beyond the auditory modality in humans and that their origins can be found in other species.
CAT El temps és un component estructural de la música. A cada cultura, els sons de la música es produeixen i es perceben com patrons rítmics que posseeixen una pulsació isocrònica subjacent. Aquesta pulsació isocrònica s'organitza mitjançant el compàs en patrons que jerarquitzen posicions fortes i febles. Ambdós, la pulsació isocrònica i el compàs, són constructes cognitius que funcionen com a punts de referència temporal per categoritzar i predir esdeveniments, fet que permet sincronitzar moviments (entre altres coses). Aquesta tesi pretén explorar les bases biològiques de la pulsació isocrònica i del compàs jeràrquic des d'un enfocament neurofisiològic i comparatiu. Els estudis electrofisiològics amb humans han revelat que les poblacions neuronals poden sincronitzar-se amb estímuls periòdics visuals i auditius; i amb el compàs ternari, sigui imaginat en la modalitat visual o marcada per característiques auditives espacials. A més, la formació musical i l'atenció interaccionen amb el processament del ritme i reforcen la sincronia neural amb les periodicitats de la pulsació i el compàs. Els estudis conductuals amb rates han revelat que altres animals són capaços de reconèixer l'estructura rítmica subjacent a una cançó familiar i que poden detectar isocronia en seqüències auditives presentades a diversos tempos, independentment de la durada absoluta dels tons. A diferència dels humans, les rates no tenen habilitats d'aprenentatge vocal, les quals semblen no ser necessàries per processar aquests dos components temporals del ritme. En conjunt, aquestes troballes assenyalen que alguns aspectes rítmics de la música van més enllà de la modalitat auditiva en els humans i que els seus orígens es poden trobar en altres espècies.
ESP El tiempo es un componente estructural de la música. En cada cultura, los sonidos de la música se producen y se perciben como patrones rítmicos que poseen una pulsación isocrónica subyacente. Esta pulsación isocrónica se organiza mediante el compás en patrones que jerarquizan posiciones fuertes y débiles. Ambos, la pulsación y el compás, son constructos cognitivos que funcionan como puntos de referencia temporal para categorizar y predecir eventos, permitiendo así sincronizar movimientos (entre otras cosas). Esta tesis pretende explorar las bases biológicas de la pulsación isocrónica y del compás jerárquico desde un enfoque neurofisiológico y comparativo. Los estudios electrofisiológicos con humanos han revelado que las poblaciones neuronales pueden sincronizarse con estímulos periódicos visuales y auditivos; y con el compás ternario, sea imaginado en la modalidad visual o marcada por características auditivas espaciales. Además, la formación musical y la atención interaccionan con el procesamiento del ritmo y refuerzan la sincronía neural con las periodicidades de la pulsación y el compás. Los estudios conductuales con ratas han revelado que otros animales son capaces de reconocer la estructura rítmica subyacente a una canción familiar y pueden detectar isocronía en secuencias auditivas presentadas en varios tempos, independientemente de la duración absoluta de los tonos. A diferencia de los humanos, las ratas carecen de habilidades de aprendizaje vocal, las cuáles parecen no ser necesarias para procesar estos dos componentes temporales del ritmo. En conjunto, estos hallazgos señalan que algunos aspectos rítmicos de la música van más allá de la modalidad auditiva en los humanos y que sus orígenes se pueden encontrar en otras especies.
