Resumen de Anàlisi de la competència cultural en infermeria: validaciçó de l'instrument cultural competence assesment
Introducció La diversitat cultural es una qüestió a la que s’enfronten tots els professionals de la salut en l’actualitat. La competència cultural en salut hauria de ser un aspecte a avaluar i fomentar per tal d’oferir uns cuidatges de qualitat a la diversitat.
Diversos estudis destaquen que el problema de la manca d’estratègies per fomentar la competència cultural, ve derivada per una conceptualització deficient sobre aquest contacte. Al mateix temps, s’evidencia la inexistència d’instruments que avaluïn el constructe amb una base conceptual ferma, i sense ítems que fomentin la homogeneïtzació cultural. Un instrument adaptat i vàlid que avaluï la competència cultural, es considera una bona estratègia per tal d’avaluar i descriure el constructe, i a la vegada determinar elements que influeixen en el desenvolupament d’aquest per dissenyar formacions adequades.
Objectius L’objectiu principal de la tesis va ser l’obtenció d’un instrument vàlid, i amb una consistència conceptual, que avalués el constructe de la competència cultural. A partir de la revisió dels diferents models teòrics i dels diferents instruments existents, es va escollir l’escala Cultural Competence Assessment de les autores Schim i Doorenbos (2003). L’anàlisi de l’estructura psicomètrica, la dimensionalitat i la categorització de les puntuacions van ser alguns dels objectius específics relacionats amb l’adaptació i validació de l’escala.
A partir d’aquest objectiu, es va comprovar la utilitat de l’instrument a partir d’una mostra representativa de professionals d’infermeria de la província de Tarragona. L’objectiu específic en aquesta fase va ser la descripció i exploració del desenvolupament de la competència cultural en base a elements considerats rellevants en els models revisats: desig cultural, exposició a la diversitat, coneixement cultural i autoconcepte d’eficàcia en competència cultural. A més es van incloure característiques intrínseques i socioprofessionals.
Arrel d’aquests resultats, l’objectiu va ser explorar l’existència de perfils en relació a la competència cultural, que servissin d’estratègia per interpretar el desenvolupament de la competència cultural i la possibilitat de detectar les necessitats formatives de cada perfil.
Metodologia L’estudi es va desenvolupar en tres fases: en la primera, es va traduir i adaptar l’escala Cultural Competence Assessment al castellà; en la segona, es va validar l’escala a professionals de la salut a partir d’un estudi psicomètric; i la tercera part, es va realitzar un estudi transversal amb disseny ex post facto de la competència cultural en una mostra representativa de professionals d’infermera de la província de Tarragona. Aquesta darrera part, pren per objectiu analitzar l’aplicabilitat de l’escala, així com conèixer el desenvolupament de la competència cultural d’aquesta mostra, la qual cosa en servirà per detectar les necessitats formatives.
En la primera fase, es va conformar un grup d’experts i el primer pas va ser la traducció i retrotraducció de l’instrument. Les diferents versions traduïdes, es treballaven conjuntament amb el grup d’experts per avaluar-ne els aspectes semàntics i conceptuals dels ítems que conformen l’escala. Un cop obtinguda la versió inicial, es va dur a terme una prova pilot amb 13 professionals de salut de la província de Tarragona per tal de detectar possibles errors o dificultats en la comprensió així com la complexitat que suposava respondre l’instrument. Aquest grup estava format per infermers/es (4), metges/sses (4), auxiliars d’infermeria (3) i fisioterapeutes (2). A partir de les seves impressions, es va reunir el grup d’experts novament per determinar una versió final.
En la segona fase, es van dur a terme un seguit d’anàlisi per comprovar que l’estructura de l’instrument presentava una validesa i fiabilitat acceptables. Es va realitzar un anàlisi mètric i de contingut per determinar-ne la dimensionalitat, així com un anàlisi lògic per determinar una categorització de les puntuacions. Aquesta proposta estava enfocada a oferir uns resultats més interpretables i acord amb la importància de cada dimensió del constructe.
En la darrera fase, partint d’un anàlisi descriptiu, es va procedir amb un anàlisi bivariant per determinar l’associació estadística entre les variables independents i les puntuacions en competència cultural. Un anàlisi previ que ens va permetre treballar amb les variables que es relacionaven en el desenvolupament de la competència cultural, i a partir d’un anàlisi Clúster, obtenir perfils competencials.
Es va realitzar un mostreig no probabilístic a propòsit. Els criteris d’inclusió van ser: a) ser professional de salut; b) treballar diàriament amb pacients; c) treballar en un centre de la província de Tarragona; d) disponibilitat de formar par de l’estudi; i e) acceptació del consentiment informat. En total, per la validació de l’escala, es va comptar amb 564 professionals de la salut (437 professionals d’infermeria, 94 metges/ses, 23 auxiliars d'infermeria, 6 fisioterapeutes, 3 treballadors/es socials, 2 zeladors i 1 educadora social). En el cas de la fase tres de l’estudi, es va treballar únicament amb la mostra d’infermeres, ja que va ser tant la participació que va permetre considerar la mostra representativa per la població de professionals d’infermeria de la província de Tarragona. D’aquesta forma, a més de comprovar la usabilitat de l’escala, es podien obtenir resultats extrapolables.
Per la recollida de dades, es va fer servir un formulari online que es va compondre de 4 parts. En la primera, s’incloïa informació de la investigació i acceptació del consentiment informat. La segona, estava formada per un qüestionari de dades sociodemogràfiques. Aquest, estava composat de les variables de l’estudi que estaven enfocades a explorar el desenvolupament de la competència cultural. Es van resumir en 6 grups: característiques intrínseques, desig cultural, exposició a la diversitat, coneixement cultural, autoconcepte d’eficàcia en competència cultural i variables socioprofessionals.
La tercera part del formulari, era l’escala Cultural Competence Assessment versió al castellà. L’escala constava de 25 ítems amb tipus de resposta Likert. L’original dividia aquests ítems en dues subescales: la primera anomenada sensibilitat i consciència, formada per 11 ítems (dimensió cognitiva); i la segona, anomenada comportament cultural, formada per 14 ítems (dimensió conductual). La darrera part del formulari, va incloure la versió breu i adaptada de l’escala de la desitjabilitat social de Marlowe Crowne (Gutièrrez et al, 2016). Aquest instrument, s’ha utilitzat anteriorment conjuntament amb l’escala Cultural Competence Assessment, per avaluar la validesa de les respostes a partir de la interpretació del possible biaix degut a al constructe de la desitjabilitat social.
L’estudi compta amb l’aprovació del Comitè d’Ètica de l’Institut Pere Virgili (Ref. CEIm: 176/2017).
Resultats Com a resultats de la primera fase, es va obtenir la versió adaptada de l’escala Cultural Competence Assessment (CCA-S). Aquesta fase no va presentar dificultats en la traducció, ja que conté un llenguatge no tècnic i de fàcil comprensió. Es van conservar els 25 ítems de l’instrument original per un consens del grup d’experts (Índex de Validesa de Contingut=1).
En l’anàlisi de les propietats psicomètriques de l’escala CCA-S en la fase dos, es va determinar l’adequació d’un model explicat a partir de quatre factors (variància total explicada 63,43%). Precisament, la divisió dels ítems va conservar l’estructura original de l’instrument. Per una banda, la dimensió cognitiva, es va dividir en dos: consciència Cultural (7 ítems) i sensibilitat cultural (4 ítems). Per altra banda, la dimensió conductual, també es va dividir en dos: comportament cultural actiu (8 ítems) i documentació i cerca d’informació cultural (6 ítems). Pel que fa a l’anàlisi convergent-discriminant, es va mostrar que les correlacions més fortes eren entre la majoria de les subescales i l’escala total, cosa que va confirmar una bona validesa.
Quant a la fiabilitat de l’instrument, l’escala total CCA-S va obtenir una valor de 0,85. Les dimensions van obtenir valors majors a 0,85 menys en el cas de la sensibilitat cultural, el qual va obtenir un valor de 0,66. No obstant, es va considerar un valor acceptable ja que es tractava d’una dimensió amb pocs ítems, i en el cas dels índex d’homogeneïtat, resultaven vàlids en l’estructura de la dimensió (>0,3).
Respecte a les puntuacions, es van calcular aquestes en funció de la càrrega factorial en relació a l’estructura del constructe total. Així doncs, les puntuacions de cada dimensió estaven condicionades del pes dels ítems que la conformaven. El pes que presenta cada dimensió, està directament relacionada amb la variància total que explica aquell factor en el constructe total de la competència cultura. La dimensió sensibilitat cultual, explica un menor percentatge de la puntuació total de l’escala (15,07%), mentre que la dimensió que més explica, no coincideix amb la que més ítems té, sinó que és la dimensió de comportament cultural, que representa un 31,21% de la puntuació total de l’escala CCA-S. A més, a partir d’una anàlisi lògica del rang de puntuacions, es van categoritzar les puntuacions en baixes, mitges i altes. En el cas de les dimensions conductuals, la divisió es va fer proporcional. No obstant, en el cas de les dimensions cognitives, les puntuacions baixes van incloure el rang mig que donava una resposta de neutralitat. Aquesta decisió es va consensuar amb el grup d’experts.
Un cop obtinguda l’escala de la CCA-S i comprovada la seva validesa, es va treballar la tercera fase de l’estudi amb una mostra representativa de professionals d’infermeria de la província de Tarragona. La mitjana d’edat va ser de 42,20 ± 10,78 , amb un rang d’edats comprés entre 22 i 70 anys. El 82,8% eren dones i 92,9% havien nascut a Espanya. La majoria treballa en centres hospitalaris (68,8%) i públics (94,8%). El 24,5% treballen a més d’un servei diferent. Només el 7,6% combinava la seva feina assistencial amb docència.
En relació a l’exposició a la diversitat, la mitjana de percentatge de pacients atesos d’altres orígens va ser de 27,47 ± 17,46, l’origen més atès va ser el marroquí (56,1%) i el 52,2% admetien haver tingut o tenir una amistat de diferent cultura a la pròpia. Sobre el desig cultural, el 85,8% consideraven necessària la formació en competència cultural però només el 26,8% havent rebut algun tipus de formació prèvia. En relació a l’autoconcepte d’eficàcia en competència cultural, només el 38% van presentar una coherència entre l’autoconcepte i la puntuació obtinguda.
Sobre les puntuacions en competència cultural, es va analitzar la desitjabilitat social de les respostes, les quals van obtenir valors significatius en les dimensions cognitives (p<0,05). Però el valor de les correlacions tant en l’anàlisi per dimensió com per ítem van obtenir valors dèbils (ρ i r<0,2). Les puntuacions mitjanes en totes les dimensions van ser mitjanes, sent superiors les que corresponen a les dimensions cognitives.
L’anàlisi bivariant va mostrar associació estadística entre les puntuacions totals de CCA i/o alguna de les seves dimensions en l’edat, el desig cultural, l’exposició a la diversitat, el coneixement cultural, i l’autoconcepte d’eficàcia en competència cultural. També es va obtenir associació estadística amb la variable socioprofessional relacionada amb si el centre de treball era públic o privat, però la mostra del subgrup privat era massa petita per ser considerada suficient per tenir en compte els resultats.
En base a aquests resultats, es va realitzar un anàlisi clúster que va discriminar 5 perfils segons la competència cultural i l’autoconcepte d’eficàcia en competència cultural. Aquesta darrera variable, va ser la que més valor predictiu va obtenir. Els 5 perfils presentaven puntuacions de menys a més competència cultural, obtenint un amb puntuacions baixes, tres amb mitges i un amb altes. Els tres perfils mitjos es discriminaven per tenir nivells d’autoconcepte d’eficàcia en competència cultural diferents.
La descripció dels perfils van donar lloc a la detecció de necessitats formatives en relació a les puntuacions de les diferents dimensions, així com els elements que fomenten la competència cultural i aquells que han resultat ser obstaculitzadors.
Conclusions Així doncs, amb els resultats obtinguts, podem concloure que la CCA-S representa un instrument vàlid per avaluar la competència cultural. En aquest estudi em pogut comprovar la seva utilitat en l’avaluació de la competència cultural en una mostra representativa de professionals de la infermeria. A més, ens ha resultat d’utilitat per descriure els elements que intervenen en el desenvolupament de la competència cultural com són una exposició a la diversitat cultural, un major coneixement cultural derivat de formació prèvia, tenir desig cultural i una coherència d’eficàcia en competència cultural. No obstant, en base als resultats obtinguts i les relacions establertes entre les diferents variables, es proposen línies futures de recerca per treballar i fomentar la competència cultural a partir d’estratègies d’investigació acció participativa.
