1719: la guerra de la quàdruple aliança i l’origen dels mossos d’esquadra
- Autores: David Hidalgo Cela
- Directores de la Tesis: Josep Sánchez Cervelló (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2019
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Carlos Martínez Shaw (presid.), Josep Fàbregas Roig (secret.), Joan Papell i Tardiu (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Estudios Humanísticos por la Universidad Rovira i Virgili
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és la d’abordar l’estudi d’una institució cabdal en la història de Catalunya dels darrers tres segles fins els nostres dies: el Cos de Mossos d’Esquadra. Una tesi que, sota el títol 1719: LA GUERRA DE LA QUÀDRUPLE ALIANÇA I L'ORIGEN DELS MOSSOS D’ESQUADRA, pretén fer un estudi exhaustiu d’aquesta institució armada durant el període comprés entre la seva data fundacional, el 21 d’abril de 1719, fins a la mort del primer comandament de la família Veciana, l’any 1736.
El treball que es pretén realitzar parteix d’una perspectiva que es diferència netament del treballs i anàlisis anteriors, en focalitzar l’estudi des d’un punt de vista intrínsec de la pròpia institució i analitzar la seva repercussió en la societat de l’època, alhora que s’allunya de les visions més usuals que situen la mirada de fora cap dins. L’èmfasi es focalitzar i analitzar la idiosincràsia pròpia del Cos, la seva gènesi, l’organització, el seus membres i comandaments, la seva uniformitat i el seu armament. Així com les seves actuacions, tant a nivell policial com militar. Un estudi que ens ha de permetre posar fi a la discussió històrica i al ball de dates que envolten la seva creació, desmuntant els mites i les versions que, sense fonament, es van repetint en diversos estudis sense haver aportat cap novetat. Aquesta tesi considera, com es demostra en les següents pàgines, mitjançant una documentació inapel·lable, que la legitima la data fundacional és el 21 d’abril de 1719, quan el marquès de Castel-Rodrigo, capità general de Catalunya, mitjançant una Reial Ordre del monarca Felip V, fundà les Escuadras de Paisanos Armados, més popularment i històricament coneguts amb el nom de Mossos d’Esquadra.
Qualsevol institució prestigiada ha de tenir recopilada i fonamentada la seva evolució històrica, per aquest motiu creiem que aquest Cos ha de disposar d’un estudi que estableixi de forma concloent el seu pas al llarg dels últims 300 anys. Fugir de llegendes i falses teories, definint científicament i de forma contrastada unes arrels que acabin definitivament amb idees errònies sobre els Mossos d’Esquadra durant el segle XVIII, sobre la seva creació, organització i funcionament.
La metodologia utilitzada és fruit de la complementarietat de diferents tipus de fonts documentals.
S’ha realitzat un estudi analític de la bibliografia existent, tant d’articles, tesis i llibres sobre el tema en qüestió, localitzats en bases de dades de on-line, com en biblioteques públiques, com per exemple la Biblioteca Nacional de Catalunya (BNC), la Biblioteca Nacional d’Espanya (BN), o les seves homònimes de França i el Regne Unit. Aquesta informació establirà uns primers apartats generals que ens permetran, a posteriori, aprofundir en el tema a tractar, i elaborar un índex vertebrador del treball.
Una estructura que quedarà definida mitjançant l’anàlisi de diferents arxius d’obligada consulta: l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), el Archivo General de Simancas (AGS), el Archivo Histórico Nacional (AHN), o l’Arxiu Històric del Cos de Mossos d’Esquadra (AHCME); així com tots aquells arxius militars d’arreu del territori català i espanyol que puguin custodiar qualsevol mena d’informació d’interès per aquesta tesi, com són l’Archivo General Militar de Madrid (AGMM), l’Archivo General Militar de Segovia (AGMS), entre d’altres.
La recerca l’hem estès a d’altres arxius d’àmbit internacional com la Bibliothèque National de France (BNF), el Service Historique de la Défense (SHD) o els Archives Départamentales des Pyrénées-Orientales (ADPO).
La recerca s’ha complementat amb arxius d’àmbit comarcal i local d’arreu del territori català, dedicant una especial atenció a aquells indrets del territori on n’hi havien establert contingents de Mossos d’Esquadra, a les darreries del segle XVIII i principis del XIX, prioritzant la documentació conservada a l’Arxiu Comarcal de Valls (ACV). Aquest arxiu ha esdevingut tradicionalment una font de consulta essencial per l'estudi d'aquesta temàtica, en conservar la documentació procedent de la família Veciana, des del 1711 fins al 1886.
Per últim s’han consultat els arxius i les col·leccions documentals de caire privat que permetessin complementar i aportar nova documentació que mai havia estat emprada prèviament per cap estudiós. Exemple d’aquest extrem el situaríem en la documentació familiar conservada per l’actual marquès de Castel-Rodrigo, D. Filippo Balbo Bertone di Sambury i Wagnière, actualment resident a Roma, que es troba dipositada a l’Archivio di Stato di Milano (ASM), de la ciutat de Milà (Itàlia), o l’Arxiu Familiar Comalrena de Sobregrau (AFCS) a la localitat de Gallifa (Valles Occidental).
La documentació i expedients d’àmbit judicial han estat objecte d’anàlisi i investigació per l’elaboració del present treball. L’examen d’aquestes funcions policials ens ha permès acostar-nos a l’estudi de la delinqüència comuna existent a la Catalunya, de les darreries del segle XVIII i principis del XIX.
Aquestes funcions policials de les Esquadres no es limitaran a donar llum respecte a la delinqüència de l’època, sinó que també permetran acostar-nos al concepte d’ordre públic existent a l’Antic Règim, gràcies a l’anàlisi de la repressió de les revoltes socials i polítiques esdevingudes durant aquells anys.
Per altra banda, la vessant militar de la institució permetrà analitzar el paper de les Esquadres en els conflictes bèl·lics que es van produir i sacsejar Catalunya durant aquell temps, permetent-nos així, conèixer la seva contribució als mateixos, ja que foren aquests el substrat original que justificarà el naixement d’aquesta força policial.
El primer estudi sobre l’origen i la història dels mossos d’esquadra el va realitzar Josep Ortega i Espinós l’any 1859. La seva obra, titulada Historia de las Escuadras de Cataluña, estableix l’any 1690 com la data fundacional, i atribueix la seva creació a Pere Anton Veciana i Rabassa. L’autor manifestava que havia consultat els documents originals dipositats en l’arxiu de la Capitania General de Catalunya i en l’arxiu de la família Veciana. L’alteració voluntària de la data fundacional respon a una manipulació històrica que es justifica davant de la imminent arribada de la Primera República Espanyola, fet que anunciava la dissolució d’un cos policial anacrònic per l’època. Es tracta doncs d’una tesi absolutament tergiversada sobre l’origen i creació dels mossos d’esquadra com demostraran anys després diversos estudis sobre la matèria.
L’obra, Las Escuadras de Cataluña. Historia de esta célebre institución intercalada con la vida de los bandoleros más celebres exterminados por la misma, escrita per Folguera i Barboso, va aparèixer els anys ‘20 del segle passat. Aquesta obra continua la línia marcada per Ortega, presentant-se com una còpia de la primera, sense aportar cap novetat rellevant respecte a la història dels mossos d’esquadra.
El primer canvi significatiu en la historiografia dels mossos d’esquadra el trobem amb la publicació d’un treball anònim pre¬sentat als Jocs Florals celebrats a Valls l’any 1921, en motiu de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela. L’autor desmuntava la teoria orteguiana sobre la creació dels mossos d’esquadra, en defensar que les Esquadres s’havien constituït l’any 1719 per una Reial Ordre del rei Felip V. Però, malgrat aquesta afirmació, l’autor no fa esment de les fonts consultades per l’elaboració del seu treball.
L’any 1925, el tinent coronel Juan Oller Piñol, cap dels mossos d’esquadra en aquelles dates, va publicar una obra titulada Resumen Histórico de las Escuadras de Cataluña. L’obra tornava a recollir la teoria orteguiana sobre l’origen (any 1690) i la fundació per Pere Anton Veciana, d’aquest cos policial. L’única aportació fou la presentació de la biografia dels diferents comandaments que van tenir els mossos d’esquadra. És evident que uns dels errors comesos pel tinent coronel, va ser obviar els articles que havien aparegut anteriorment, i que desmuntaven la teoria orteguiana, com per exemple el fet de no emprar obres militars com l’Estado Militar de España, on es recull l’any 1719 com a data fundacional .
Posteriorment, entre els anys 1928 i 1930, van ser publicats al diari, La Publicitat, cinc articles realitzats per Francesc Alentorn Ballester on es desmitificava la figura de Pere Anton Veciana. La seva importància radica en el fet que, molt possiblement, es fonamentaven en la consulta de la documentació existent a l’arxiu de la família Veciana. Es tracta doncs de la primera aportació que desmitifica a Pere Anton Veciana com a creador dels mossos d’esquadra. No tenim constància que Francesc Alentorn hagués consultat cap altra arxiu ni obra bibliogràfica .
