Disseny i validació d'un questionari de cultura preventiva en centres sanitàris assistencials
- Autores: Pilar Subirats Cid
- Directores de la Tesis: Joan Fernández Ballart (dir. tes.), Lluís Colomés Figuera (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2019
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Miquel Vilardell Ynaraja (presid.), Lourdes Rofes Ponce (secret.), María Esteve Pardo (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Biomedicina por la Universidad Rovira i Virgili
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Com mesurar el grau de Cultura Preventiva que apliquen les nostres institucions sanitàries assistencials en la seva gestió de la Prevenció de Riscos Laborals (PRL) és una de les dificultats existents per avaluar la gestió que cada centre sanitari del nostre medi realitza. Es per això que l’anàlisi d’aquest sistema de gestió, és el primer pas per poder planificar accions de millora en la gestió de les matèries que conformen les disciplines que formen part de la PRL.
Obtenir una eina que ens permeti realitzar aquesta avaluació ha estat un dels objectius d’aquest projecte. La cerca d’una eina validada ens ha dut a analitzar els instruments ja validats, i alguns qüestionaris no validats, que hem localitzat en la literatura científica. Els instruments que trobem validats en la literatura científica s’analitzen per determinar la seva aplicabilitat en el entorn dels centres sanitaris assistencials en l’àmbit geogràfic que abraça l’ús de la llengua catalana.
Les conclusions de l’anàlisi de les eines ja existents fa que es consideri que no incorporen tots els aspectes que formen part d’una visió global del que entenem com a Cultura Preventiva a l’actualitat.
Per aquest fet es planteja abordar el disseny d’un nou instrument adaptat al nostre entorn cultural i que faci viable l’objectiu de mesura que es planteja.
Inicialment i per poder aprofundir en el concepte actual de cultura preventiva s’ha realitzat una exploració de l’origen i els antecedents històrics d’aquestes disciplines fent un breu recorregut pel context geopolític del s. XIX i XX tenint en compte aspectes històrics, econòmics i jurídics que defineixen el desenvolupament de la normativa legal que es genera per la societat dels segles XIX i sobretot del s. XX, influenciada per la magnitud de l’accidentabilitat laboral i les condicions laborals que s’han anat succeint al llarg del període revisat.
S’aprofundeix en com van configurant el concepte de cultura preventiva actual la situació socioeconòmica, el marc legal, els organismes no governamentals, els organismes supranacionals, amb la seva evolució fins la societat actual que incorpora el fet de vetllar per les persones treballadores al conjunt de consideracions que conformen a Responsabilitat Social Corporativa de les Institucions.
Després d’aquest anàlisi s’inicia el procés de disseny i validació d’una eina nova en forma de qüestionari que ens permetrà avaluar la cultura preventiva de les institucions sanitàries, mesurant les percepcions que en te el personal sanitari que hi treballa. Una eina pensada per permetre elaborar plans de millora en PRL (abastant totes les disciplines que la integren: Seguretat, Higiene, Ergonomia, Psicosociologia, i Salut Laboral), dirigits al personal laboral dels centres sanitaris de l’àmbit al que ens dirigim.
Es realitza una cerca bibliogràfica, a la base de dades de Pub-Med, utilitzant les següents paraules clau: Preventive culture, Safety culture, Health promotion, Face and content validity, Questionnaire. Aquesta cerca té l’objectiu de trobar i valorar aquelles eines ja validades o no existents en la bibliografia, per veure si són aplicables als objectius marcats en aquest estudi.
Es valoren les eines existents, i es detecta la necessitat de comptar amb una eina nova per mesurar la cultura preventiva en l’àmbit hospitalari i que es planteja com a principal objectiu d’aquest projecte.
Es planteja la elaboració d’un qüestionari àgil, sense descartar cap dels temes que per consens es planteja d’incloure, i que es basen en els grans pilars en que es sustenta l’actuació de les institucions en matèria de Cultura Preventiva.
Després d’un llarg debat, amb propostes i contrapropostes analitzades i valorades una per una, el grup de treball arriba a un consens sobre quines han de ser les àrees que s’han d’incloure en el qüestionari. Que són les següents: Política Institucional, gestió dels riscos laborals, gestió dels accidents laborals, gestió del risc psicosocial, salut laboral, especial sensibilitat, medi ambient i prevenció/promoció de la salut.
Aquests temes es valoraran segons uns dimensions que formen part del procés d’implantació de la cultura preventiva a totes les organitzacions i que són: Implicació de la direcció, implicació dels comandaments intermedis, formació, procediments, comunicació e integració.
A partir d’aquí es dissenya una eina amb una sèrie d’ítems que han de ser valorats per els treballadors/es dels centres sanitaris assistencials als que va dirigida. Obtenint un instrument que pretén ser clar i àgil en la seva aplicació.
El procés de validació d’aquesta eina, està format per la validació de contingut, inclòs en la pròpia fase de disseny i en la que s’aplica la tècnica del judici d’experts.
Després s’aborda la mesura de les capacitats psicomètriques de l’eina en la que s’apliquen els mètodes estadístics pertinents, destinats a comprovar que la validesa i la fiabilitat de l’eina són satisfactòries, fet que ens permeten considerar l’eina validada.
L’anàlisi de la fiabilitat s’ha realitzat mesurant la consistència interna i la fiabilitat temporal del qüestionari. Per mesurar la consistència interna s’han aplicat els coeficients Alfa de Cronbach i Lambda de Guttman de forma complementària. La fiabilitat temporal s’ha mesurat mitjançant la tècnica del test/retest i valorant les possibles diferències significatives aplicant el test chiquadrat.
Per l’estudi d’estructura factorial de test s’ha realitzat un anàlisis factorial confirmatori per comprovar que els diferents ítems asignats a cada procés estàven correctament asignats.
Un cop validada es presenten el resultats globals de l’aplicació de l’eina per exemplificar com es poden analitzar els resultats obtinguts, i poder fer un seguiment evolutiu amb la seva aplicació periódica. Aques anàlisi de resultats es pot fer des de dues vessants, una analitzant el percentatge de valoracions positives i negatives en cada un dels temes que en formen part i una segona analitzant aquells processos que fan que la cultura preventiva arribi de forma transversal a totes les persones que integren la institució i que ha de permetre un fluxe constant d’informació en els dos sentits, desde les direccions als treballadors/ es, i la inversa dels treballadors/es a les direccions recollint les seves aportacions i tenint-les en compte en qualsevol procés de decisió que tingui lloc en les organitzacions.
