Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


El control neuromuscular en l'estabilitat del carp: el paper de la musculatura de l'avantbraç en l'estabilitat del canell

  • Autores: Guillem Salvà Coll
  • Directores de la Tesis: Marc García-Elias i Cos (dir. tes.), Alfonso Rodríguez Baeza (dir. tes.)
  • Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2010
  • Idioma: español
  • Tribunal Calificador de la Tesis: Enrique Cáceres Palou (presid.), José Antonio Pereira Rodríguez (secret.), Manuel Llusá (voc.)
  • Materias:
  • Texto completo no disponible (Saber más ...)
  • Resumen
    • EL CONTROL NEUROMUSCULAR DE L'ESTABILITAT DEL CARP: EL PAPER DE LA MUSCULATURA DE L'AVANTBRAÇ EN L'ESTABILITAT DEL CANELL.

      OBJECTIU Determinar l'efecte que tenen els principals tendons motors del canell en la posició i orientació de l'escafoide, el piramidal i l'os gran.

      MATERIAL I MÈTODE S'han utilitzat 10 braços de cadàver fresc. Es van aïllar proximalment els tendons motors del canell i es van connectar a un sistema de politges, per aplicar una càrrega específica cada tendó. La peça anatòmica es va col¿locar en un suport, bloquejant l'avantbraç en posició neutre i una agulla en el tercer metacarpià per controlar la posició del canell.

      Es va utilitzar un aparell digitalitzador 3D i registrador de trajectòria basat en camps electromagnètics. Es van col¿locar 4 sensors, a l'escafoide, piramidal, os gran i radi. Es van realitzar de forma seqüencial els següents experiments: càrrega de tots els tendons; càrrega aïllada de cada tendó; càrrega de l' extensor carpi ulnaris (ECU) amb i sense la seva beina; càrrega aïllada del flexor carpi radialis (FCR) en 30º i 60º d'extensió, i en 30º i 60º de flexió del canell. Es va determinar cinc vegades la posició dels sensors, i les mitjanes es varen comparar per calcular la rotació dels ossos carpians. Per valorar l'existència de diferències estadístiques significatives es va utilitzar el test de Wilcoxon per dades aparellades.

      RESULTATS La càrrega de tots els tendons a nivell de l'escafoide provoca supinació i flexió; al piramidal, supinació i flexió; i a l'os gran supinació, flexió i la inclinació cubital .

      L'FCR provoca a nivell de l'escafoide supinació, flexió i inclinació radial(IR); al piramidal, pronació, flexió i IR; a l'os gran, pronació, flexió i IR.

      L'FCU (flexor carpi ulnaris) a nivell de l'escafoide provoca flexió i inclinació cubital; al piramidal, flexió i inclinació cubital; a l'os gran, supinació, flexió i inclinació cubital (IC).

      L'APL (abductor pollicis longus) a nivell de l'escafoide provoca supinació, flexió i inclinació radial; al piramidal, flexió; a l'os gran, supinació, flexió i IR.

      L'ECRL (extensor carpi radialis longus) a nivell de l'escafoide provoca supinació i flexió; al piramidal, flexió i IR; a l'os gran, supinació, extensió i IR.

      L'ECU a nivell de l'escafoide provoca pronació, extensió i IC; al piramidal, pronació, extensió i IC a l'os gran, pronació, extensió i IC. La secció de la seva beina redueix la potència pronadora de l'ECU sobre l'escafoide un 40%.

      L'efecte del FCR en extensió i en flexió del canell és: ¿ Extensió de 30º, la fila distal prona en menor grau que en posició neutra.

      ¿ Extensió de 60º, la fila distal prona en menor grau que en posició neutra; l'escafoide flexiona en menor grau que en posició neutra; ¿ Flexió de 30º i 60º, pronació de l'escafoide.

      CONCLUSIONS 1. Els tendons motors del canell tenen un paper fonamental en l'estabilitat articular del carp.

      2. Amb el canell en posició neutre, qualsevol càrrega isomètrica genera forces de torsió a nivell de l'articulació mediocarpiana, que poden ser de pronació o supinació segons quins siguin els músculs que es contreuen.

      3. Els tendons pronadors són: ECU, FCR. Els tendons supinadors són: ECRL, APL, FCU.

      4. L'extensor carpi ulnaris juga un paper molt important en l'estabilitat del carp pel seu efecte de pronació de la fila distal del carp. La secció de la seva beina disminueix un 40% la seva capacitat de pronació de la fila distal del carp.

      5. El flexor carpi radialis sempre provoca flexió de l'escafoide. El seu efecte de supinació sobre l'escafoide té un potencial efecte de protecció del lligament escafolunar. La flexió del canell inverteix la seva acció provocant pronació, potencialment lesiu per al lligament escafolunar.

      6. El flexor carpi ulnaris en posició neutre del canell sempre provoca flexió del piramidal.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno