Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Afectació renal en l'obesitat mòrbida

  • Autores: Maruja Navarro Díaz
  • Directores de la Tesis: Ramón Romero González (dir. tes.), Assumpta Serra (codir. tes.)
  • Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2011
  • Idioma: español
  • Tribunal Calificador de la Tesis: Celestino Rey Joly (presid.), Alberto Martínez Vea (secret.), Miguel Ángel Gassull (voc.)
  • Materias:
  • Texto completo no disponible (Saber más ...)
  • Resumen
    • L'obesitat s'ha incrementat en les últimes dècades fins a adquirir proporcions epidèmiques en el segle XXI. L'obesitat mòrbida (IMC ¿ 40 Kg/m2) és un tipus d'obesitat rebel a qualsevol tipus de tractament mèdic, essent el d'elecció en l'actualitat, el tractament quirúrgic1. Entre la comorbiditat associada a l'obesitat s'inclouen la malaltia cardiovascular, la diabetes mellitus, la dislipèmia o la hipertensió arterial2,3,4. Tanmateix, l'associació entre obesitat i malaltia renal no ha estat clarament establerta fins l'última dècada5.

      S'ha demostrat en models experimentals i en humans que l'obesitat condiciona un estat d'hiperfiltració glomerular que podria donar lloc a glomeruloesclerosi6,7,8,9. A part d'aquests factors hemodinàmics, s'han proposat d'altres mecanismes patogènics de la lesió renal en l'obesitat, alguns d'ells molt poc documentats. Així l'hiperinsulinisme10,11,12, la lipotoxicitat13,14,15,16, o factors inflamatoris i d'altres adipocitoquines com la leptina17,18 podrien estar implicats en la fisiopatologia de la nefropatia associada a l'obesitat.

      A més, de forma similar al què succeeix en la nefropatia diabètica, en l'obesitat es produeix vasodilatació de l'arteriola aferent amb el conseqüent augment del fluxe plasmàtic renal, augment de la pressió intraglomerular i augment del filtrat glomerular7,9. La hiperfiltració pot augmentar la progressió de la patologia renal preexistent19,20, però també pot afavorir l'aparició de microalbuminúria i proteïnúria en població obesa sense patologia renal coneguda12. Així doncs, reduint l'estat d'hiperfiltració glomerular es podria prevenir o endarrerir l'aparició de l'afectació renal associada a obesitat. Hi ha treballs que demostren que tant la pèrdua ponderal amb dietes hipocalòriques com el bloqueig del sistema renina-angiotensina (amb inhibidors de l'enzim convertidor de l'angiotensina i/o antagonistes del receptor de l'angiotensina II) són un tractament eficaç per a la reducció de la proteïnúria associada a obesitat21,22. La cirurgia bariàtrica redueix el pes en major proporció que d'altres tractaments conservadors i controla de forma més eficient la hipertensió arterial, la diabetes, la dislipèmia i d'altres factors de risc cardiovascular23,24. Tanmateix, l'efecte d'aquesta reducció dràstica de pes sobre paràmetres de funció renal com són els canvis en el filtrat glomerular, albuminúria i proteïnúria està poc descrit en la literatura9,24,25,26 i no existeixen treballs sobre l'evolució a més llarg termini.

      Les primeres descripcions histològiques de l'associació entre obesitat i nefropatia es van publicar per primera vegada en humans als anys 7027,28 en pacients que tenien obesitat mòrbida i proteïnúria important. Des d'aleshores s'han publicat una sèrie de treballs sobre aquest tema amb dades obtingudes principalment d'estudis retrospectius o necròpsics5,29,30,31,32,33,34,35,36,37. No és fins fa pocs anys quan comencen a aparèixer els primers estudis epidemiològics que demostren una relació entre l'obesitat per se i la malaltia renal12,38,39,40. Fins aleshores es creia que la diabetes mellitus i la hipertensió arterial, dues malalties clarament relacionades amb l'obesitat (i que causen gran part dels casos de malaltia renal terminal)41, eren les responsables de les lesions renals de l'obesitat.

      La lesió histològica més descrita és la glomeruloesclerosi segmentària i focal5,27,29,30,32,33,34,35 amb o sense glomerulomegàlia5,28,33,34,35, i principalment s'ha descrit en pacients obesos amb proteïnúria important i/o insuficiència renal. No es coneix en humans quina seria la lesió histològica en fases inicials de la nefropatia de l'obesitat. L'estudi histològic en obesitat mòrbida sense alteracions renals aparents és un treball original, per tant es desconeix quines lesions histològiques hi poden haver.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno