Resumen de Filtració d'aigües residuals ja tractades mitjançant les poblacions de daphnia
La reducció en la concentració de partícules suspeses de les aigües residuals és un dels principals objectius per a la reutilització de l'aigua. Especialment la presència de petites partícules en suspensió dóna com a resultat d'una aparença tèrbola de l'aigua i també fa difícil la desinfecció. Aquest estudi avalua la capacitat de filtració d'una població de Cladodera (Daphnia magna) pels efluents secundaris de la planta d'aigües residuals d' Empuriabrava , NE d'Espanya. El mesocosmos es compon de quatre línies (A, B,C i D ) amb quatre contenidors per línia connectada en sèrie (és a dir , un total de 16 tancs) amb un temps de retenció hidràulic de 4 dies per línia. L'estudi es va dur a terme en el mesocosmos i també al laboratori per tal de comparar la filtració de partícules de fang mitjançant Daphnia davant la velocitat de sedimentació d'aquestes partícules de fang. La concentració en volum de partícules de les partícules petites (amb un diàmetre inferior a 30 um) es va utilitzar per avaluar l'eficàcia del sistema de biotractament proposat per a les partícules petites. Els experiments tant de laboratori com en el mesocosmos van mostrar que la concentració en volum de partícules suspeses disminueix amb el temps, amb major reducció a major concentració de Daphnia. En els experiments de mesocosmos, el diàmetre de Daphnia es va trobar que també exercia un paper important, amb una relació logarítmica entre la taxa de filtració de Daphnia i el diàmetre adimensional de Daphnia. En experiments de laboratori, l'efecte de Daphnia magna en la concentració de partícules petites en suspensió es trobava en el rang de 10.1-29.4%, d'acord amb el rang de concentració Daphnia 10-50 ind/l. Pels experiments de laboratori, la sedimentació era responsable de la reducció del 62.2% en la concentració de partícules suspeses. Per als experiments de mesocosmos, la reducció en la concentració de partícules atribuïda a la filtració de Daphnia varia entre 2.5-39%, corresponent a concentracions de Daphnia entre 5-100 ind/l (és a dir, biovolums de 8-60 ind/l).
L'estudi de l'evolució de la longitud de Daphnia magna en funció del temps de retenció hidràulic es va dur a terme en el mesocosmos , de les quatre línies (A, B, C i D) se n'enfosquiren dues (C i D) per reduir la irradiància solar a un 2 %. L'evolució de la concentració de Daphnia magna va mostrar tendències similars per a les líniesombrejades i descobertes.
No obstant això, la longitud característica de les cèl.lules de Daphnia magna va revelar diferències significatives. La longitud característica d' Daphnia magna va ser de ~ 2.8 mm en els contenidors descoberts , mentre que pels recipients ombrejats la longitud va ser ~ 1.5 mm.
Després de la primera sèrie de mesures, el temps de retenció per al contenidor de les línies A i C es va reduir a 12 hores, mentre que les línies B i D es van quedar amb un temps de retenció de 24 hores. La longitud característica de Daphnia magna en els contenidors ombrejats amb un temps de retenció menor va augmentar gradualment fins que es va assolir un valor mitjà de 2.7 mm, que és similar a la trobada per als contenidors sense ombrejar. La longitud característica de Daphnia magna per als contenidors sense ombreig amb el baix temps de retenció es va mantenir constant al llarg del període estudiat. La fluorescència va mostrar una disminució per a cada tanc per a les línies amb un temps de retenció de 12 hores. Malgrat aquestes diferències en el temps de retenció, es va trobar que les taxes d'inactivació de bacteris indicadors de contaminació fecal (E. coli i Clostridium botulinum) van presentar la mateixa eficiència.
Els tractaments terciaris estan obligats a permetre la reutilització segura de les aigües residuals. Es va investigar tant l'eliminació de partícules com la inactivació d'E.coli en els diferents tractaments terciaris, com ara la coagulació-floculació, tancs de sedimentació, discs de filtració, filtres de sorra i per la llum UV. El rendiment d'aquests sistemes es va comparar amb un nou tractament biològic terciari basat en la filtració per una població de Daphnia magna. Resultats basats en un any de mesures de la concentració de partícules amb diàmetres en l'interval de 2-200 um , van demostrar que la Daphnia magna va reduir la concentració de partícules en un 74% amb diàmetres per sota de 30 um. A més, el tractament Daphnia magna inactivava l'E. coli en 1.2 unitats logarítmiques. Aquesta inactivació era 6 vegades més gran que l'obtinguda pels sistemes de macrofiltració convencionals analitzats, però menor que la inactivació assolida per la llum UV, que va oscil·lar entre 1.5-4 unitats logarítmiques.
Els flòculs grans també es van reduir en el sistema de Daphnia magna però la reducció va ser atribuïda a la sedimentació.
