Sistema immunitari i marcadors de risc cardiometabòlic en l’edat pediàtrica
- Autores: Montse Gispert Saüch Puigdevall
- Directores de la Tesis: Abel López-Bermejo (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Girona ( España ) en 2018
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Lourdes Ibáñez Toda (presid.), Judit Homs Avila (secret.), Laia Rosich Moya (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Biología Molecular, Biomedicina y Salud por la Universidad de Girona
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
La prevalença de l’obesitat infantil s’ha triplicat en els últims anys. L’obesitat (especialment l’obesitat abdominal) és un factor de risc de malaltia metabòlica i cardiovascular (dislipèmia, alteració hidrocarbonada, hipertensió arterial, malaltia arterioscleròtica i resistència a la insulina).
El sistema immunitari està format per una col·lecció de cèl·lules i proteïnes que tenen com a funció protegir l’organisme de la invasió d'antígens estranys. L'activació crònica del sistema immunitari està relacionada amb l’obesitat i la resistència a la insulina. Entre les molècules del sistema immunitari innat, les α-defensines (DEFA1-3), pèptids pro-inflamatoris, i la proteïna bactericida incrementadora de la permeabilitat (BPI), pèptid antiinflamatori, són antibiòtics naturals produïts per neutròfils que s’han relacionat amb l'obesitat, diabetis tipus 2 i risc cardiovascular en adults. Per altra banda, estudis en ratolins suggereixen que els limfòcits B, cèl·lules de la immunitat adquirida, promouen la resistència a la insulina en acumular-se en el teixit adipós i produir anticossos (Ig) patògens.
En el nostre treball, hipotitzem que les molècules del sistema immunitari podrien ser nous determinants del desenvolupament de l’obesitat abdominal i associar-se amb coneguts paràmetres de risc cardiometabòlic, tals com lípids, resistència a la insulina, composició corporal, i tensió arterial, en l’edat pediàtrica. Amb aquest objectiu, es va estudiar la relació entre els nivells circulants de les molècules del sistema immunitari innat: α-defensines i BPI i del sistema immunitari adquirit: IgG, IgA i IgM amb l’obesitat i factors de risc cardiometabòlic en nens prepuberals.
Per a l’estudi de les molècules del sistema immunitari innat, es va utilitzar una cohort pediàtrica procedent de Centres de Salut de l’Alt Empordà que es va incloure entre els anys 2010-2013 a l’Hospital de Figueres i de la qual es va fer un seguiment posterior tres anys més tard (estudi descriptiu transversal i longitudinal). En total, es van estudiar 250 nens caucàsics d’edat escolar (126 nens i 124 nenes, amb una edat mitjana de 7.7±0.2 anys; 26.4% amb sobrepès i 22.4% amb obesitat i un seguiment als 10.8 ±0.2 anys).
Per a l’estudi de les molècules del sistema immunitari adquirit, es va utilitzar una cohort pediàtrica procedent de Centres de Salut de Girona que es va incloure entre els anys 2012-2014 a l’hospital Dr. Josep Trueta de Girona (estudi descriptiu transversal). En total, es van estudiar 270 nens caucàsics d’edat escolar (147 nens i 123 nenes, amb una edat mitjana de 8.4±0.1 anys; 24.1% amb sobrepès i 22.2% amb obesitat).
Els resultats de l’estudi van demostrar que els nens amb sobrepès i obesitat presentaven valors més alts de les α-defensines i més baixos de BPI que els nens prims. Les α-defensines s’associaven a un perfil metabòlic desfavorable als 7 anys i eren predictores de l’IMC i del perímetre abdominal als 7 i als 10 anys de vida. Contràriament, les concentracions plasmàtiques de BPI s’associaven a un perfil metabòlic més favorable i eren predictores del perímetre abdominal als 7 anys de vida.
Pel que fa referència a la immunitat adquirida, els nens amb sobrepès i obesitat mostraven valors més elevats d’immunoglobulines IgG i IgA que els nens prims, mentre que els nivells en sèrum d’immunoglobulina IgM van ser similars en tots els grups d’estudi. Els nivells de IgG i IgA, s’associaven amb un fenotip metabòlic menys favorable, sobretot en nens obesos, i eren predictors independents de l’HOMA-IR i dels TG als 7 anys de vida.
Els nostres resultats suggereixen un paper addicional de la immunitat innata i adquirida en la regulació de la resistència a la insulina i l'obesitat en edat pediàtrica. La detecció precoç de concentracions disminuïdes de BPI i augmentades de les α-defensines i d’immunoglobulines (IgG i IgA) pot contribuir a predir l'increment de pes, especialment de tipus abdominal, i l'aparició de resistència a la insulina en nens prepuberals i, per tant, ajudar a evitar el desenvolupament d'obesitat infantil.
