Resumen de Anàlisi funcional de la kidney androgen-regulated protein (kap) i caracterització de nous mecanismes de regulació posttranscripcional
El gen de la KAP s'expressa en les cèl.lules del túbul proximal renal murí on és estretament regulat per hormones esteroïdals i tiroïdals. Es tracta d'una proteïna de funció desconeguda que no exhibeix dominis estrucurals ni funcionals coneguts. Canvis en l'expressió del seu mRNA s'han vist associats a diferents situacions fisiopatològiques i s'ha identificat la seva interacció amb la ciclofilina B, un dels receptors de l'immunosupressor CsA. L'administració d'aquest fàrmac, que presenta una marcada toxicitat renal, disminueix els nivells de la KAP en el ronyó murí i la sobreexpressió de KAP en un sistema cel.lular renal en cultiu protegeix de la toxicitat induïda per la CsA.
El propòsit del treball descrit a continuació ha estat aprofundir en la caracterització de la KAP, així com, estudiar els efectes que la CsA promou en el comportament de la proteïna KAP. Assajos in vitro i in vivo demostren que la KAP és un bon substrat per a la proteïna quinasa CK2, i que aquesta fosforilació estimula la degradació de la proteïna per un sistema depenent de calci i calpaïna. La fosforilació de KAP per CK2 no regula la localització de KAP en les diferents estructures estudiades, el reticle endoplasmàtic, l'aparell de Golgi i el nucli. No obstant, si té un efecte promotor sobre la secreció de la proteïna al medi de cultiu.
La relació KAP-CypB, tant pel que fa a la colocalització en el reticle endoplasmàtic i aparell de Golgi com per la seva interacció, no es troba sota el control de la fosforilació de la proteïna KAP. En canvi, es descriu una degradació de KAP induïda per la presència de CsA sensible a l'estat de fosforilació de la proteïna.
La presència nuclear de KAP, regulada per una seqüència NES identificada en KAP, s'associa a una disminució de la proliferació cel.lular deguda a una aturada del cicle cel.lular en les fases G0/G1. Aquest efecte podria donar-se per la manca d'expressió de ciclines D en les cèl.lules q
