Biogeografia i evolució d¿espècies relictes de llarga vida al mediterrani occidental: l¿exemple de taxus baccata l. I de ramonda myconi (l.) rchb
- Autores: Marta Dubreuil Ribera
- Directores de la Tesis: María Mayol Martínez (dir. tes.), Miquel Riba Rovira (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2009
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Giovanni G. Vendramin (presid.), Llorenç Sáez Gonyalons (secret.), Santiago César González Martínez (voc.)
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
Les característiques de la regió Mediterrània pel que fa a la seva biodiversitat i història fan que sigui una àrea de gran interès per l,estudi de l,evolució i diversificació vegetal. Una gran part dels treballs sobre estructura i variabilitat genètica realitzats en aquesta regió s,han realitzat a escala europea, amb l,objectiu de conèixer la dinàmica de recolonització postglacial que es va donar després de la darrera glaciació. Els estudis centrats en la dinàmica evolutiva de les espècies en els refugis glacials són clarament més limitats, particularment pel que es refereix a especies relictes de llarga vida que poden retenir l,empremta genètica de dinàmiques evolutives més antigues i complexes.
És en aquest context on s,emmarca la meva tesi, que té com a objectiu general aprofundir en el coneixement sobre quins han estat els processos evolutius que han intervingut en la diversificació i persistència de les espècies vegetals en relació a la història paleogeològica, paleoclimàtica, i l,impacte més recent de l,activitat humana en la regió Mediterrània. Per assolir aquest objectiu s,ha analitzat la distribució de la diversitat genètica de dues espècies relictes d,origen Terciari, Ramonda myconi (L.) Rchb. (Gesneriaceae) i Taxus baccata L. (Taxaceae), al Mediterrani occidental.
Hem escollit aquestes dues espècies ja que la seva persistència en l,àrea Mediterrània des del Terciari fa que hagin viscut els principals esdeveniments climàtics, geològics i antròpics que han afectat en la distribució de la diversitat en aquesta regió. Ambdues espècies tenen un cicle de vida llarg (R. myconi pot arribar als 500 anys, i T. baccata a més de 1,000 anys), són espècies iteròpares i al·lògames, però varien pel que fa a les característiques de dispersió: R. myconi és un espècie amb pol·linització entomòfila i sense mecanismes específics per a la dispersió de les seves llavors, mentre que T. baccata és una espècie amb pol·linització anemòfila i dispersió de les llavors mitjançant zoocòria. Aquesta diferència ens pot permetre comprovar quina influència poden tenir els mecanismes de dispersió sobre la dinàmica evolutiva de les seves poblacions.
D,altra banda, com hem comentat anteriorment, i per tal d,intentar tenir una visió més àmplia i global de tots els factors que poden haver influït en la distribució de la diversitat, és necessari realitzar estudis a diferents escales espacio-temporals. Tot i el gran interès que presenten aquests estudis, en l,àrea Mediterrània pocs treballs han analitzat la diversitat genètica d,una mateixa espècie a múltiples escales (vegi,s, però, Lambertini et al. 2008). És per això que, en el cas de T. baccata, hem analitzat l,estructuració genètica present a diferents escales espacials, per investigar la influència dels diferents factors històrics (paleogeografia, oscil·lacions climàtiques) i ecològics (característiques de l,espècie i de l,hàbitat, impacte humà) en la seva evolució.
