Variabilitat espai-temporal del transport de sediment dissolt a una conca mediterrània mitjana (riu anoia)
- Autores: Elena Rallo Solà
- Directores de la Tesis: Xavier Úbeda (dir. tes.), Joaquim Farguell Pérez (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2016
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Damià Vericat Querol (presid.), Joan Albert López Bustins (secret.), Ana Paula da Silva Pereira (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Geografía, Planificación Territorial y Gestión Ambiental por la Universidad de Barcelona
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
La tesi que es presenta té com a objecte d’estudi el transport del sediment dissolt a les aigües superficials del riu Anoia. Es tracta d’una conca d’escala mitjana, amb 926 km2 de superfície, situada al nord-est de la península Ibèrica. És afluent del riu Llobregat, i es troba en una regió de clima mediterrani i de litologia molt variada, essent en general més sedimentària a la capçalera, calcària i granítica al centre, i abundant en margues i gresos al final del curs.
El treball de camp comportà un mostreig quinzenal d’aigües superficials a cinc punts repartits de la conca, durant els anys hidrològics 2011-12 i 2012-13. Al final del període s’obtingué un total de 240 mostres, de les quals s’analitzaren diferents paràmetres fisicoquímics. Al camp es mesuraren el cabal instantani (Qi) i la temperatura (T) del riu a cada secció.
Les mesures del pH, la conductivitat elèctrica (CE), el pes del sediment sediment en suspensió (SS), el contingut en sals (NaCl) i les concentracions de bicarbonats (HCO3-), clor (Cl-), nitrats (NO3-), nitrits (NO2-) i fosfats (PO43-) es feren al laboratori de Geografia Física de la Universitat de Barcelona. Els ions de calci (Ca2+), sodi (Na+), magnesi (Mg2+), potassi (K+), sulfats (SO42-), manganès (Mn2+), ferro (Fe2+), silici (Si-), zinc (Zn2+), alumini (Al3+) i fòsfor total (P3-) es dugueren a analitzar als Centres Científics i Tecnològics de la UB mitjançant la tècnica ICP-MS.
Les dades permeten distingir diferents tipus d’aigua en cada secció, confirmar la hipòtesis que el grau de mineralització disminueix en augmentar l’aportació, trobar relacions entre paràmetres mitjançant anàlisis estadístiques simples i multivariants, determinar la qualitat ecològica i la potabilitat de la mateixa, i finalment estimar el pes total de la càrrega dissolta transportada per anys.
Els resultats obtinguts posen de manifest l’elevada salinitat natural del riu i han permès detectar la gran variabilitat existent entre el total de sediment dissolt transportat a cada punt, així com les variacions registrades dels paràmetres fisicoquímics en els mateixos indrets. Malgrat que el total de càrrega dissolta en aigua és major a la capçalera que a qualsevol altre lloc, amb uns valors mitjans de 1576 mg•l-1, a la desembocadura la concentració de soluts és de 1076 mg•l-1. El total de càrrega dissolta que es vessa al Llobregat ha resultat, de mitjana, de 33000 tones per any.
L’efecte del cabal en la dilució dels minerals, la importància del clima i la litologia, així com els usos del sòl, són factors que s’han detectat a tots els punts de mostreig, en graus diferents. A la capçalera, el substrat és el factor més decisiu en la composició química de les aigües, donada la seva erosivitat. A les rieres, l’aqüífer de Carme-Capellades del qual sorgeixen les aigües els confereix unes propietats hidroquímiques específiques, que responen al cabal només en episodis de crescuda importants. A St. Sadurní i a Martorell la composició de les aigües és més sensible al cabal que els altres punts, però estan més afectades per l’impacte antròpic.
