Elaboració d’un instrument d’avaluació basat en la teoria de la ment: la bat
- Autores: Anna Serra Mayoral
- Directores de la Tesis: Caterina Calderón Garrido (dir. tes.), Edith Pomarol Clotet (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2017
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Judith Usall i Rodié (presid.), Marta Ferrer García (secret.), Esther Pousa Tomás (voc.)
- Programa de doctorado: Programa Oficial de Doctorado en Psicología Clínica y de la Salud
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
Introducció: La teoria de la ment (ToM) fa referencia a la capacitat d’atribuir estats mentals a un mateix i als demés. Des de que Frith (1992) suggerís un defecte a nivell metarrepresentacional a l’esquizofrènia, diversos autors han descrit alteracions de les capacitats ToM que podrien explicar alguns dels símptomes presents en aquest trastorn. Les crítiques a la metodologia emprada per avaluar la ToM es centren en l’escassa validesa ecològica dels tests clàssicament emprats i el buit important d’investigació respecte a les propietats psicomètriques. A més, la majoria de les proves es centren en un sol paradigma, pel que podrien no mostrar una imatge completa dels dèficits existents en els diferents dominis de la ToM.
Objectiu i hipòtesis: L’objectiu principal era elaborar una bateria que permetés l’avaluació de la ToM en subjectes adults afectes d’esquizofrènia en un format audiovisual més ecològic. Els objectius secundaris eren comparar el rendiment d’una mostra de pacients esquizofrènics i controls aparellats per edat i QI premòrbid a la BAT i a la resta de proves socials, analitzar les propietats psicomètriques de la bateria i la seva validesa en pacients amb esquizofrènia, examinar la relació entre la puntuació a la BAT i la simptomatologia clínica i examinar la relació entre la puntuació a la BAT i les proves neuropsicològiques administrades per avaluar les funcions executives i la memòria.
Les hipòtesis eren que seria possible desenvolupar una bateria en un format audiovisual útil en la pràctica clínica i sensible a l’afectació de la ToM trobada en pacients esquizofrènics, que la mostra clínica obtindria un rendiment pitjor a la bateria respecte a la mostra control, que la bateria mostraria una bona validesa interna i convergent, que les diferents síndromes clíniques obtindrien una puntuació a la BAT diferent i que la BAT correlacionaria amb les funcions executives però, no amb la memòria.
Mètodes: La mostra estava formada per 30 pacients diagnosticats d’esquizofrènia, en fase d’estabilitat i 30 subjectes control aparellats per edat i QI premòrbid. El protocol d’avaluació incloïa: escales clíniques (PANSS i EEAG), estimació del QI i QI premòrbid (WASI i TAP), tests de cognició bàsica (RBMT i BADS) i de cognició social (“Mind in the eye”, “Faux-pas test”, Creences falses de segon ordre) juntament amb la nova bateria.
Resultats: Els resultats indicaven que la nova bateria era sensible a les alteracions de la ToM a l’esquizofrènia, mostrava una bona validesa interna (α= 0,85 i ω= 0,89) i convergent respecte a dues de les proves gold standard.
L’anàlisi factorial identificava 2 factors: empatia i raonament, amb un bon ajustament. La correlació amb les síndromes clíniques indicava una correlació negativa i significativa amb les síndromes desorganitzada i negativa, però, no amb la positiva. Per últim, la puntuació de la BAT correlacionava amb el rendiment en funcions executives però, no amb la memòria Discussió: la BAT es un instrument vàlid, ecològic i pràctic per l’avaluació de la ToM a l’esquizofrènia que permet mostrar un perfil més complet de la seva afectació i que ha demostrat tenir bones propietats psicomètriques.
