Essays on the banking sector: capital structure, productivity and bank restructuring
- Autores: Vanesa Llorens
- Directores de la Tesis: Alfredo Martín Oliver (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de les Illes Balears ( España ) en 2019
- Idioma: inglés
- Tribunal Calificador de la Tesis: Vicente Salas Fumás (presid.), Florina Silaghi (secret.), Antonio Rubia Serrano (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Economía, Organización y Gestión (Business Economics) / Doctorate in Economics, Management and Organization por la Universidad Autónoma de Barcelona; la Universidad de las Illes Balears y la Universidad Pública de Navarra
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: RepositoriUIB
- Resumen
- español
- Introducción Esta tesis analiza los determinantes del ratio de capital de los bancos así como la dinámica del ratio de endeudamiento, explorando los elementos que determinan la emisión de deuda y los instrumentos de capital. Mi tesis contribuye a arrojar luz sobre cómo ciertas decisiones de los bancos durante los años previos a la crisis generaron riesgos latentes en su pasivo que se revelaron con el estallido de la crisis, y sobre las implicaciones de la reestructuración para el sistema bancario en términos de productividad, concentración y rentabilidad. Esta tesis se puede dividir en tres capítulos bien diferenciados. Los dos primeros, se centran en los años previos a la crisis mientras que el último capítulo analiza los cambios en el sector bancario posteriores a la crisis.
- Contenido de la investigación El Capítulo 1 se centra en los determinantes de las estructuras de capital de los bancos considerando la existencia de la regulación de capital. Este Capítulo analiza los determinantes del deterioro de la calidad del capital regulatorio de los bancos observado durante los años previos al estallido de la crisis. Utilizando datos del sistema bancario español durante el período 1998-2007, mostramos que el capital bancario se ha deteriorado como resultado de un proceso de apalancamiento dentro del capital, es decir, un peso creciente de instrumentos de características típicas a los instrumentos de deuda o capital híbrido.
El segundo Capítulo de esta tesis analiza el mismo problema desde una perspectiva dinámica, centrándose en las emisiones de instrumentos financieros y contrastando empíricamente un conjunto de hipótesis sobre las decisiones de emitir diferentes tipos de instrumentos financieros. Este Capítulo analiza las elecciones de financiación de los bancos sujetos a la regulación de capital durante el período de expansión que precedió a la crisis utilizando datos de Dealogic sobre las emisiones de instrumentos financieros de bancos españoles para evaluar si las opciones de financiación responden a las predicciones derivadas de las teorías clásicas de finanzas corporativas y/o a la existencia de regulación bancaria. Encontramos que los bancos financiaron su crecimiento exponencial con instrumentos de deuda cubriendo los requerimientos adicionales de capital regulatorio con la emisión de instrumentos híbridos. También concluimos que los bancos eligen los instrumentos financieros que minimizan los costes derivados de la existencia de información asimétrica.
Por último, el Capítulo 3 se centra en las consecuencias de la crisis desde el punto de vista de la productividad y el efecto sobre la reestructuración bancaria. Este Capítulo analiza los efectos de la productividad bancaria en la evolución de los tipos de interés y en la salida de los bancos del sector bancario español durante los años 2007-2015.
Usando un marco teórico de competencia con heterogeneidad en los costes operativos, proponemos un conjunto de hipótesis que se contrastan mediante modelos empíricos..
- Conclusion Entre los resultados más importantes, encontramos que el proceso de apalancamiento responde a los mismos determinantes que explican el apalancamiento estándar.En el anàlisis de la productividad, los resultados muestran que la productividad de la industria bancaria tuvo un crecimiento moderado del 2% durante el período analizado, que las mejoras en la eficiencia de los bancos repercutieron en una disminución en las tasas de interés y comisiones bancarias, y que un contexto de bajas tasas de interés no implica necesariamente una reducción en el margen de intermediación ya que los bancos pueden compensar los márgenes negativos de los depósitos con un aumento en el diferencial de sus préstamos con respecto a la tasa de interés interbancaria. Nuestro análisis también muestra que los bancos más productivos podrían haber aprovechado el proceso de reestructuración para expandir su red de sucursales en mercados en los que tienen una baja presencia mediante la absorción de bancos menos productivos
- català
- Introducció Aquesta tesi analitza els determinants de la ràtio de capital dels bancs així com la dinàmica de la ràtio d'endeutament, explorant els elements que determinen l'emissió de deute i els instruments de capital. La meva tesi contribueix a fer llum sobre com certes decisions dels bancs durant els anys previs a la crisi van generar riscos latents en el seu passiu que es van revelar amb l'esclat de la crisi, i sobre les implicacions de la reestructuració per al sistema bancari en termes de productivitat, concentració i rendibilitat. Aquesta tesi es pot dividir en tres capítols ben diferenciats. Els dos primers, se centren en els anys previs a la crisi mentre que l'últim capítol analitza els canvis en el sector bancari posteriors a la crisi.
- Contingut de la investigació El Capítol 1 se centra en els determinants de les estructures de capital dels bancs considerant l'existència de la regulació de capital. Aquest capítol analitza els determinants del deteriorament de la qualitat del capital regulatori dels bancs observat durant els anys previs a l'esclat de la crisi. Utilitzant dades del sistema bancari espanyol durant el període 1998-2007, vam mostrar que el capital bancari s'ha deteriorat com a resultat d'un procés d'apalancament dins del capital, és a dir, un pes creixent d'instruments de característiques típiques als instruments de deute o capital híbrid.
El segon capítol d'aquesta tesi analitza el mateix problema des d'una perspectiva dinàmica, centrant-se en les emissions d'instruments financers i contrastant empíricament un conjunt d'hipòtesis sobre les decisions d'emetre diferents tipus d'instruments financers. Aquest capítol analitza les eleccions de finançament dels bancs subjectes a la regulació de capital durant el període d'expansió que va precedir a la crisi utilitzant dades de Dealogic sobre les emissions d'instruments financers de bancs espanyols per avaluar si les opcions de finançament responen a les prediccions derivades de les teories clàssiques de finances corporatives i / o l'existència de regulació bancària. Trobem que els bancs van finançar el seu creixement exponencial amb instruments de deute cobrint els requeriments addicionals de capital regulatori amb l'emissió d'instruments híbrids. També vam concloure que els bancs trien els instruments financers que minimitzen els costos derivats de l'existència d'informació asimètrica.
Finalment, el Capítol 3 es centra en les conseqüències de la crisi des del punt de vista de la productivitat i l'efecte sobre la reestructuració bancària. Aquest capítol analitza els efectes de la productivitat bancària en l'evolució dels tipus d'interès i en la sortida dels bancs del sector bancari espanyol durant els anys 2007-2015. Usant un marc teòric de competència amb heterogeneïtat en els costos operatius, proposem un conjunt d'hipòtesis que es contrasten mitjançant models empírics ..
- Conclusi Entre els resultats més importants, trobem que el procés d'apalancament respon als mateixos determinants que expliquen l'apalancament estándar.En l'anàlisi de la productivitat, els resultats mostren que la productivitat de la indústria bancària va tenir un creixement moderat del 2% durant el període analitzat, que les millores en l'eficiència dels bancs van repercutir en una disminució en les taxes d'interès i comissions bancàries, i que un context de baixes taxes d'interès no implica necessàriament una reducció en el marge d'intermediació ja que els bancs poden compensar els marges negatius dels dipòsits amb un augment en el diferencial dels seus préstecs pel que fa a la taxa d'interès interbancària. La nostra anàlisi també mostra que els bancs més productius podrien haver aprofitat el procés de reestructuració per expandir la seva xarxa de sucursals a mercats en els que tenen una baixa presència mitjançant l'absorció de bancs menys productius
- English
-Introduction There is a growing literature that analyzes the causes and consequences of the 2008 crisis and it seems to be a consensus in pointing to financial innovation as responsible of the excessive credit growth and the reduction in credit standards applied by banks at the time of granting loans. Within this line of research, there are papers that point the increasing deterioration of bank capital as one of the main culprits of banks' risky decisions prior and during the current financial crisis. It is generally accepted that capital should deter banks to take bad risk practices and enhance good bank governance to minimize the exposition of shareholders to the risk of failure (Rochet, 1992; Morrison and White, 2005). Indeed, there is evidence that more capitalized banks have been able to cope better with severe losses derived from the current crisis (Demirguc-Kunt et al. 2013; Beltratti and Stulz, 2012; Berger and Bouwman, 2013).
However, recent papers provide descriptive evidence of a deterioration of bank capital prior and during the crisis that could have dwindled the capacity of capital to act as a corporate governance mechanism, since the participation of owners in potential losses has become smaller (Acharya et al., 2009, Mehran et al., 2012). According to Acharya et al. (2011) this dwindling weight of common capital could also explain the difficulties of banks to raise new funds, since creditors will only lend if common shareholders are bearing a significant part of the risk. The previous papers provide descriptive evidence of how the deterioration in quantity and quality of bank capital can be at the core of the excessive risk taken by banks and of the subsequent credit crunch that impedes them to lend. However, little is known about the reasons why banks decide to increase the proportion of hybrid capital within their regulatory capital.
This dissertation thesis analyzes the determinants of the capital ratio of banks and also the dynamics of the leverage ratio, exploring the driving forces of the issuance of debt and capital instruments. My thesis contributes to shed light on how certain decisions of banks during the years prior the crisis generated latent risks in their liability side that were revealed with the outburst of the crisis, and on the implications of the restructuring for the banking system in terms of productivity, concentration and profitability. This dissertation can be divided in three well-differentiated chapters. The first two chapters focus on the years before the crisis, and the last chapter analyzes the changes in the banking sector after the crisis.
- Content of the research Chapter 1 focuses on the determinants of banks' capital structures under capital regulation. In this Chapter, this thesis adopts the standard theories of the corporate finance literature to explore the reasons of capital deterioration. The strategy posited in this Chapter is, first, to study whether bank capital structure can be explained with the theories accepted for non-financial firm and, second, to explore whether these determinants also drive the composition of regulatory capital and, eventually, the leveraging process within capital. The limited number of studies on bank capital structure contrasts with the extensive literature that analyzes the determinants of leverage for non-financial firms, with papers by Bradley et al. (1984), Long and Malitz (1985), Titman and Wessels (1988), (1995) and Frank and Goyal (2009). Summing up the findings of this literature, it is generally accepted that there is a limited list of factors that are correlated with cross-sectional differences in leverage (Frank and Goyal, 2008): leverage is positively related with size and tangibility of assets and it is negatively related with profits, growth and dividends. More recently, Lemmon et al.
(2008) found that leverage ratios are mainly explained by time invariant, unobservable factors that are idiosyncratic for each firm. For the bank firm, there is little evidence of how banks choose their level of leverage. It has been argued that the corporate finance theory cannot be applied to banks because they have the obligation to fulfill capital regulation and, thus, leverage ratios are exogenously determined. The strict interpretation of this statement would impose a unique leverage ratio that would only respond to external regulation rather than to corporate finance incentives (Mishkin, 2000), though this theory is not supported by data, given the dispersion observed in leverage ratios. Gropp and Heider (2010) found for a sample of large US and European banks that cross-sectional determinants of non-financial firms' leverage also applied to banks' leverage, being the role of capital regulation and the role of deposit insurance of second-order importance.
Using data of Spanish banks during the period 1998-2007, this thesis reconciles both approaches, providing evidence that the differences in leverage ratios across banks respond to corporate finance predictions together with bank regulation.
The second Chapter of this thesis analyzes the same problem from a dynamic perspective, focusing on the issuances of financial instruments and empirically testing a set of hypotheses on the decisions to issue different types of financial instruments.
To do so, we use data from Dealogic of 4,812 financial instruments issued by Spanish banks during the period 1988-2007. In this Chapter, we try to understand how capital regulation affects behavior of banks based on insights from the traditional theories of corporate finance (Bradley et al. 1984; Myers and Majluf 1984; Titman and Wessels 1988; Frank and Goyal 2008, 2009). In particular, we use the logic of the pecking order theory to examine whether the banks’ choices of financial instruments are related to adverse selection costs. Likewise, we test whether the choice of financial instruments targets an optimal capital structure. For the sake of completion, our analysis addresses how the fulfillment of capital regulation affects the choice of financial instruments. To perform such tests, we will look at the expected choices of financial instruments if banks have liquidity needs or have growth opportunities as predicted by the different theories. Specifically, we test whether banks have a preference toward debt and debtlike instruments, as the pecking order predicts, or if banks want to maintain a target capital ratio and prefer to combine issuances of different instruments to reach or maintain an optimal capital structure, as predicted by the trade-off theory.
In this Chapter we find that the financial development and the access of banks to financial markets has increased the vulnerability of the banking sector, not only to shocks in the financial markets (Almazán et al. 2015) but to deterioration in the capital meant to absorb losses. More concretely, we find that banks with higher expansion in their balance sheets finance their liquidity needs with issuances of debt instruments.
At the same time, we find that the issuances of debt are correlated with the issuances of hybrid instruments because hybrids were the instrument used by banks to comply with the higher regulatory capital requirements derived from the expansion of the (risk-weighted) assets. While finding little support for the trade-off theory, evidence points out that information asymmetries can explain the choice of debt/hybrid instruments by banks. That is, banks decide to issue the market instrument that more resembles debt in order to minimize the adverse selection discount. This decision can explain why banks finance growth with debt and raise hybrid capital instead of common equity if they are close to the regulatory minimum or have low levels of provisions or earnings that compute as eligible capital.
Chapter 3 of this thesis is focused on the consequences of the crisis on banks from the point of view of productivity and the effect on bank restructuring. More concretely, this Chapter analyzes the effects of bank productivity on the evolution of interest rates offered by Spanish banks and the exit of banks from the Spanish banking sector during the period 2007-2015. We develop a theoretical framework based on Martin-Oliver, Ruano and Salas-Fumás (2018) based on spatial competition with heterogeneous operating costs in order to obtain some testable theoretical predictions about how productivity can be translated to bank prices. Moreover, we explore whether more productive banks have followed a strategy of expansion of their branch network through the acquisition of less productive banks with branches in regions where the acquirer had relatively low presence. This hypothesis would be compatible with previous studies that have analyzed whether different levels of efficiency affect the exit of manufacturing plants in declining industries (Ghemawat and Nalebuff, 1985, Fudenberg and Tirole, 1986, Reynolds, 1988, Whinston, 1988).
-Conclusions One of the main contributions of this thesis is that it provides policy arguments to justify a tougher definition of regulatory capital in Basel III since, as our results confirm, banks have incentives to comply with capital regulation through the financing alternative of lowest cost that is recognized as eligible capital. This incentive indicates that the problem of credit expansions or recessions in capital are not only due to procyclicality (Repullo and Suárez 2012; Repullo et al. 2010; Ayuso et al. 2004), but also because of the composition of the capital. This finding also originates a line of research. First, our analysis stands out that banks with higher growth rates deserves special attention by regulators since the increase of debt-like instruments was more pronounced for this group. Thus, future research should focus in the relationship between size and the quality of capital in order to refine mechanisms that prevent larger banks reducing their capacity to absorb losses.
- español
