Análisis comparativo jurisprudencial en el caso de feminicidios íntimos: estudio comparativo entre Comunidades Autónomas del Estado español (2005-2014)
- Autores: Enrique Urbano Ángel
- Directores de la Tesis: Eduardo Ramón Ribas (dir. tes.), Esperanza Bosch Fiol (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de les Illes Balears ( España ) en 2019
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Victoria Aurora Ferrer Pérez (presid.), Santiago García Campá (secret.), Mercedes Ruiz Garijo (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Estudios Interdisciplinares de Género por la Universidad Autónoma de Madrid; la Universidad de Alcalá; la Universidad de Alicante; la Universidad de Huelva; la Universidad de La Laguna; la Universidad de las Illes Balears; la Universidad Jaume I de Castellón y la Universidad Rey Juan Carlos
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: RepositoriUIB
- Resumen
- español
Para llevar a cabo el análisis de un determinado cuerpo legislativo, es necesario tener en cuenta el entorno sociocultural en el que pretende introducir sus efectos, sin obviar en su desarrollo, una cierta estabilidad temporal que permita emitir una valoración sobre su despliegue. Dicha labor interpretativa es llevada a cabo por la jurisprudencia, los distintos pronunciamientos judiciales constituyen, por tanto, la más fiel evidencia del funcionamiento de la ley, así como, de las posibles preguntas y respuestas que de su aplicación puedan derivarse. Por ello, para efectuar, en sentido crítico y constructivo, un análisis de la actual legislación en materia de violencia de género resulta imprescindible el estudio pormenorizado de los razonamientos jurídicos dados en las sentencias.
. Contenido de la investigación La presente investigación pretende visibilizar y solventar las controversias aparecidas en torno a la interpretación de algunos preceptos y términos cuyas conclusiones llevan a la confusión del objeto y motivos de la propia Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género. Para ello, y teniendo en cuenta que se ha superado el décimo aniversario de la entrada en vigor de la Ley, periodo suficiente como para evaluar sus efectos; se abordan, entre otras, cuestiones como la fundamental importancia de la Exposición de Motivos de dicha Ley, la disparidad de criterios a la hora de interpretar el artículo primero, la eficiencia y la verosimilitud de la pretendida protección integral, así como situaciones grises como las situaciones de riña en la pareja, sobre el quebrantamiento de pena o medida o la consideración de qué constituye, según dicho texto, una relación de afectividad o análoga y la extensión que este concepto tiene en situaciones como relaciones de noviazgo, extramatrimoniales, o entre dos personas homosexuales.
Siguiendo esta línea, se pone especial atención a la brevemente estudiada figura del feminicidio seguido del suicidio del agresor, evidenciando el alto porcentaje de casos en los que se da y proponiendo una interpretación de esta, pese hasta la fecha, su breve desarrollo jurídico. En este sentido, se propone su consideración como una sola figura penal, compuesta por un feminicidio que lleva inserto un suicidio, como elemento insalvable de esa única actuación compuesta por dos hechos.
En la segunda parte de la investigación, se elabora un estudio detallado de los casos acaecidos en los territorios de las Comunidades Autónomas de Andalucía, Cataluña y las Islas Baleares, para los años comprendidos en esta investigación (2004-2015). No solamente se enumeran los casos, sino que se evidencias las cuestiones teóricas que en la primera parte de análisis del texto legislativo se han introducido.
. Conclusión Finalmente, se presentan una serie de propuestas de mejora sobre cada uno de los puntos controvertidos que se han ido desarrollando. En relación con cada uno de los temas tratados, se recogen todas las posiciones que doctrina y jurisprudencia valoran, y de ello, se emite una posible solución para dichos conflictos interpretativos en el marco que establece el propio sentido, origen y motivos de la mentada Ley Orgánica. Además, se emite una comparación sobre los distintos casos dados en los territorios estudiados, así como una breve reseña de su respectiva legislación autonómica en materia de igualdad, erradicación y prevención de la violencia de género.
- English
In order to carry out the analysis of a specific law, it is necessary to consider the sociocultural environment in which it intends to introduce its effects, without neglecting its development, a certain temporal stability that allows to issue an assessment on its deployment. This interpretive work is carried out by the jurisprudence, the different judicial pronouncements constitute, therefore, the most faithful evidence of the operation of the law, as well as, of the possible questions and answers that of their application can be derived. Therefore, in order to carry out, in a critical and constructive sense, an analysis of the current legislation on gender violence, a detailed study of the legal reasoning given in the judgments is essential.
. The investigation The present investigation seeks to visualize and solve the controversies that have arisen around the interpretation of some precepts and terms whose conclusions lead to the confusion of the object and motives of the Organic Law 1/2004, of December 28, of Integral Protection Measures against Gender Violence To do this, and bearing in mind that the tenth anniversary of the entry into force of the Law has been passed, enough time to evaluate its effects; issues such as the fundamental importance of the Statement of Motives of said Law, the disparity of criteria when interpreting the first article, the efficiency and the likelihood of the intended integral protection, as well as gray situations such as Situations of quarreling in the couple, about the breach of sentence or measure or the consideration of what constitutes, according to said text, an affective or analogous relationship and the extension that this concept has in situations such as relationships of courtship, extramarital, or between two homosexual people.
A special attention is paid to the briefly studied figure of feminicide followed by the suicide of the aggressor, evidencing the high percentage of cases in which it occurs and proposing an interpretation of this, despite its brief legal development to date. In this sense, it is proposed to be considered as a single criminal figure, composed of a feminicide that has inserted a suicide, as an insurmountable element of that single action composed of two facts.
In the second part of the investigation, a detailed study is made of the cases that occurred in the territories of Catalonia, Andalusia and Balearic Islands, for the years covered by this research (2004-2015). Not only the cases are listed, but also the theoretical issues that have been introduced in the first part of the analysis of the legislative text.
. Conclusion Finally, a series of improvement proposals are presented on each of the controversial points that have been developed. In relation to each of the topics covered, all the positions that doctrine and jurisprudence value are collected, and from this, a possible solution is issued for said interpretative conflicts within the framework that establishes the own meaning, origin and motives of the Law. Organic In addition, a comparison is made on the different cases given in the territories studied, as well as a brief review of their respective regional legislation on equality, eradication and prevention of gender violence.
- català
Per dur a terme l'anàlisi d'un determinat cos legislatiu cal tenir en compte l'entorn sociocultural en què pretén introduir els seus efectes, sense obviar en el seu desenvolupament, una certa estabilitat temporal que permeti emetre una valoració sobre el seu desplegament. Aquesta tasca interpretativa es duu a terme per la jurisprudència, els diferents pronunciaments judicials constitueixen, per tant, la més fidel evidència del funcionament de qualsevol llei, així com de les possibles preguntes i respostes que de la seva aplicació puguin derivar. Per això, per efectuar, en sentit crític i constructiu, un anàlisi de l'actual legislació en matèria de violència de gènere resulta imprescindible l'estudi detallat dels raonaments jurídics donats en les sentències.
. Contingut de la investigació La present investigació pretén visibilitzar i solucionar les controvèrsies aparegudes al voltant de la interpretació d'alguns preceptes i termes que porta a la confusió de l'objecte i motius de la mateixa Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la Violència de Gènere. Per a això, i tenint en compte que s'ha superat el desè aniversari de l'entrada en vigor de la Llei, període suficient com per avaluar els seus efectes; s'aborden, entre altres, qüestions com la fonamental importància de l'exposició de motius d'aquesta Llei, la disparitat de criteris a l'hora d'interpretar l'article primer, l'eficiència i la versemblança de la pretesa protecció integral, de la mateixa manera que llocs grisos com les situacions de baralla en la parella, sobre el trencament de pena o mesura o la consideració de què constitueix, segons aquest text, una relació d'afectivitat o anàloga i l'extensió que aquest concepte té en situacions com relacions de festeig, extramatrimonials, o entre dues persones homosexuals.
Seguint aquesta línia, es posa especial atenció a l’escassament estudiada figura del feminicidi seguit del suïcidi de l'agressor, evidenciant l'alt percentatge de casos en què es dóna i proposant una interpretació d'aquesta, tot fins a la data, el seu breu desenvolupament jurídic. En aquest sentit, s'estableix la seva consideració com una sola figura penal, composta per un feminicidi que porta inserit un suïcidi, com a element insalvable d'aquesta única actuació composta per dos fets.
A la segona part de la investigació, s'elabora un estudi detallat dels casos esdevinguts en els territoris de les comunitats autònomes d'Andalusia, Catalunya i les Illes Balears, per als anys compresos en aquesta recerca (2004-2015). No tan sols s'enumeren els supòsits de fet, sinó que s'evidencien les qüestions teòriques que a la primera part d'anàlisi del text legislatiu s'han introduït.
. Conclusió Finalment, es presenten un seguit de propostes de millora sobre els punts controvertits que s'han anat desenvolupant. En relació amb cada un dels temes tractats, es recullen totes les posicions que doctrina i jurisprudència valoren, i d'això, s'emet una possible solució per a aquests conflictes interpretatius en el marc que estableix el mateix sentit, origen i motius de l'esmentada Llei Orgànica. A més, s'emet una comparació sobre els diferents casos ocorreguts en els territoris estudiats i una breu ressenya de la seva respectiva legislació autonòmica en matèria d'igualtat, eradicació i prevenció de la violència de gènere.
- español
