Resumen de Estudio de los factores asociados con la morbi-mortalidad postoperatoria y la supervivencia tras citorreducción quirúrgica y quimioterapia intraperitoneal hipertérmica (hipec), en pacientes con carcinomatosis peritoneal por cáncer de colon

Rafael Morales Soriano

• español

  INTRODUCCIÓN Los objetivos del presente estudio son analizar y definir los factores predictores de morbilidad y mortalidad postoperatoria, así como la supervivencia de los pacientes con carcinomatosis peritoneal por cáncer de colon, tras cirugía citorreductora radical y quimioterapia intraperitoneal hipertérmica intraoperatoria (HIPEC) en nuestro medio.

  HIPÓTESIS DE TRABAJO: ¿Es posible plantear en nuestro medio una cirugía citorreductora radical con HIPEC de forma segura y con una morbilidad y mortalidad postoperatoria dentro de los estándares actuales? ¿Puede influir la cirugía citorreductora radical con HIPEC, en la supervivencia a medio y largo plazo, en pacientes seleccionados con enfermedad metástásica peritoneal por cáncer de colon? OBJETIVOS: Analizar la morbi- mortalidad postoperatoria y sus factores predictivos.

  Analizar la supervivencia global, la supervivencia libre de enfermedad y sus factores pronóstico.

  Determinar la incidencia de recidiva local y a distancia de los pacientes intervenidos.

  Comparar nuestros resultados con los estándares aceptados en la literatura.

  Estudiar la calidad de vida postoperatoria.

  MATERIAL Y MÉTODO Diseño y Selección de pacientes Estudio sobre una base de datos prospectiva, de 67 pacientes intervenidos de forma consecutiva, entre enero de 2008 y diciembre de 2017.

  Fase Intraoperatoria Se realizó HIPEC con técnica abierta, utilizando oxaliplatino (450 mg/m2) durante 30 minutos en los primeros 55 pacientes. En los siguientes 12 pacientes se utilizó Mitomicina C (30 mg/m2) durante 60 minutos debido a complicaciones hemorrágicas por el oxaliplatino. Los dos citostáticos se diluyeron en 3L de suero glucosado al 1,5%, a una media de 42ºC de temperatura.

  Análisis estadístico Las variables categóricas fueron descritas como porcentajes y se compararon con el test de Chi-cuadrado de Pearson. Las continuas se expresaron con la media y la desviación estándar, se compararon con el test de la U de Mann-Whitney. Se realizó un análisis univariante y multivariante. Se consideró estadísticamente significativo un valor p < 0,05.

  RESULTADOS Morbilidad y mortalidad La morbilidad global durante fue del 38.8% y la morbilidad grave del 19,4%. La mortalidad postoperatoria fue del 4.4% (3 pacientes). El análisis univariante evidenció mayor morbilidad en los pacientes transfundidos intraoperatoriamente (p= 0,01), en aquellos sometidos a resección hepática simultánea (p 0,009) y en los que requirieron anastomosis digestivas (p 0,006). El análisis multivariante confirmó un aumento del riesgo de complicaciones con la transfusión (OR 3,66) y la resección hepática (OR 4,33).

  Supervivencia Global La supervivencia media global fue de 51,4 ± 7,45 meses, con una mediana de 34 meses (23,7-42,2). La supervivencia al año, tres y cinco años fue del 92%, 40% y 34% respectivamente. Las variables con diferencia significativa fueron el ICP (p=0,001), la resección lateral de colon (p=0,039), el número de peritonectomías (p=0,035), la duración de la intervención (p=0,01) y el haber realizado una segunda CCR-HIPEC por recidiva peritoneal (p=0,031). De estas variables, el ICP (HR: 2.61; IC 95% 1,073-6,351) (p=0,034) y una segunda CCR-HIPEC (HR: 0,102; IC 95% 0,013-0,780) (p=0,028), se mostraron como factores pronósticos independientes.

  Supervivencia Libre de Enfermedad La supervivencia media libre de enfermedad fue de 34,8 ± 6,27 meses, con una mediana de 15 meses (1-21,7). La supervivencia libre de enfermedad al año, tres y cinco años fue del 50%, 26% y 26% respectivamente.

  Las variables con significación estadística fueron el ICP (0,014), el número de peritonectomías (p=0,034) y la duración de la intervención (p=0,019). De ellas, sólo el ICP se mostró como factor pronóstico independiente (HR: 2,46; IC 95% 1,17-5,15) (P=0,017).

  CONCLUSIONES 1. En nuestro medio, la morbilidad, el índice de reintervenciones y la mortalidad postoperatoria se encuentran dentro de los estándares recomendados.

  2. La resección hepática simultánea y la transfusión perioperatoria se han mostrado como factores predictivos independientes de la morbilidad global.

  3. La resección hepática simultánea, la transfusión perioperatoria y la infiltración ganglionar, presentaron un mayor número de complicaciones graves. De estos factores, la transfusión perioperatoria se mostró como factor independiente de morbilidad grave.

  4. No ha sido posible determinar ningún factor predictivo de mortalidad postoperatoria.

  5. Los resultados de supervivencia alcanzados en nuestra serie, se encuentran dentro de los estándares actuales.

  6. El índice de carcinomatosis peritoneal y la duración de la Intervención, se han mostrado como factores pronósticos independientes de supervivencia global.

  7. El Índice de Carcinomatosis Peritoneal se mostró como factor pronóstico independiente de la supervivencia libre de enfermedad.

  8. Los indicadores de calidad de vida después de la CCR con HIPEC muestran una buena calidad de vida postoperatoria en nuestros pacientes.

• català

  Resum del Treball INTRODUCCIÓ.

  Els objectius d'aquest estudi són analitzar i definir els factors predictors de morbiditat i mortalitat postoperatòria, així com la supervivència dels pacients amb carcinomatosi peritoneal per càncer de còlon, després de cirurgia citoreductora radical i quimioteràpia intraperitoneal hipertèrmica intraoperatòria (HIPEC) al nostre medi.

  HIPÒTESI DE TREBALL.

  1. És possible plantejar en el nostre medi una cirurgia citoreductora radical amb HIPEC de forma segura i amb una morbiditat i mortalitat postoperatòria dins dels estàndards actuals ?.

  2. Pot influir la cirurgia citoreductora radical amb HIPEC, en la supervivència a mig i llarg termini, en pacients seleccionats amb malaltia metastàtica peritoneal per càncer de còlon ?.

  OBJECTIUS: 1. Analitzar la morbi-mortalitat postoperatòria i els seus factors predictius.

  2. Analitzar la supervivència global, la supervivència lliure de malaltia i els seus factors pronòstic.

  3. Determinar la incidència de recidiva local i a distància dels pacients intervinguts.

  4. Comparar els nostres resultats amb els estàndards acceptats en la literatura.

  5. Estudiar la qualitat de vida postoperatòria.

  MATERIAL I MÈTODES.

  Disseny i selecció de pacients.

  Estudi sobre una base de dades prospectiva, de 67 pacients intervinguts de forma consecutiva, entre gener de 2008 i desembre de 2017. Es va realitzar HIPEC amb tècnica oberta, utilitzant oxaliplatí (450 mg / m2) durant 30 minuts en els primers 55 pacients. En els següents 12 pacients es va utilitzar mitomicina C (30 mg / m2) durant 60 minuts a causa de complicacions hemorràgiques per l´oxaliplatí. Els dos citostàtics es van diluir en 3L de sèrum glucosat al 1.5%, a una temperatura mitja de 42ºC de temperatura.

  Anàlisi Estadístic.

  Les variables categòriques van ser descrites com a percentatges i es van comparar amb el test de Chi-quadrat de Pearson. Les contínues es van expressar amb la mitja i la desviació estàndard, es van comparar amb el test de la U de Mann-Whitney. Es va realitzar una anàlisi univariant i multivariant. Es va considerar estadísticament significatiu un p valor <0.05.

  RESULTATS Morbiditat i mortalitat.

  La morbiditat global va ser del 38.8% i la morbiditat greu del 19,4%. La mortalitat postoperatòria va ser del 4.4% (3 pacients). L'anàlisi univariant va evidenciar major morbiditat en els pacients transfosos intraoperatoriament (p 0,01), en aquells sotmesos a resecció hepàtica simultània (p 0,009) i en els que van requerir anastomosi digestives (p 0,006). L'anàlisi multivariant va confirmar un augment del risc de complicacions amb la transfusió (OR 3,66) i la resecció hepàtica (OR 4,33).

  Supervivència Global La supervivència mitja global va ser de 51,4 ± 7,45 mesos, amb una mitjana de 34 mesos (23,7-42,2). La supervivència a l'any, tres i cinc anys va ser del 92%, 40% i 34% respectivament. Les variables amb diferència significativa van ser l'ICP (p = 0,001), la resecció lateral de còlon (p = 0,039), el nombre de peritonectomies (p = 0,035), la durada de la intervenció (p = 0,01) i l'haver realitzat una segona CCR-HIPEC per recidiva peritoneal (p = 0,031). D'aquestes variables, l'ICP (HR: 2.61; IC 95% 1,073-6,351) (p = 0,034) i una segona CCR-HIPEC (HR: 0,102; IC 95% 0,013-0,780) (p = 0,028), es van mostrar com factors pronòstics independents.

  Supervivència Lliure de Malaltia La supervivència mitjana lliure de malaltia va ser de 34,8 ± 6,27 mesos, amb una mitjana de 15 mesos (1-21,7). La supervivència lliure de malaltia a l'any, tres i cinc anys va ser del 50%, 26% i 26% respectivament.

  Les variables amb significació estadística van ser l'ICP (0,014), el nombre de peritonectomies (p = 0,034) i la durada de la intervenció (p = 0,019). D'elles, només l'ICP es va mostrar com a factor pronòstic independent (HR: 2,46; IC 95% 1,17-5,15) (P = 0,017).

  CONCLUSIONS 1. En el nostre medi, la morbiditat, l'índex de reintervencions i la mortalitat postoperatòria es troben dins dels estàndards recomanats.

  2. La resecció hepàtica simultània i la transfusió perioperatòria s'han mostrat com a factors predictius independents de la morbiditat global. 3. La resecció hepàtica simultània, la transfusió perioperatòria i la infiltració ganglionar, van presentar un major nombre de complicacions greus. D'aquests factors, la transfusió perioperatòria es va mostrar com a factor independent de morbiditat greu.

  4. No ha estat possible determinar cap factor predictiu de mortalitat postoperatòria.

  5. Els resultats de supervivència assolits en la nostra sèrie, es troben dins dels estàndards actuals.

  6. L'índex de carcinomatosi peritoneal i la durada de la Intervenció, s'han mostrat com a factors pronòstics independents de supervivència global.

  7. L'índex de Carcinomatosi Peritoneal es va mostrar com a factor pronòstic independent de la supervivència lliure de malaltia.

  8. Els indicadors de qualitat de vida després de la CCR amb HIPEC mostren una bona qualitat de vida postoperatòria en els nostres pacients.

• English

  Work Summary INTRODUCTION.

  The objectives of this study are to analyze and define the predictive factors of postoperative morbidity and mortality, as well as the survival of patients with peritoneal carcinomatosis due to colon cancer, after radical cytoreductive surgery and intraperitoneal hyperthermic intraoperative chemotherapy (HIPEC) in our setting.

  WORK HYPOTHESIS: Is it possible to propose a radical cytoreductive surgery with HIPEC safely and with postoperative morbidity and mortality within the current standards?.

  Can radical cytoreductive surgery with HIPEC influence in survival of selected patients with peritoneal metastatic disease due to colon cancer?.

  OBJECTIVES: 1. Analyze postoperative morbidity and mortality and its predictive factors.

  2. Analyze global survival, disease-free survival and prognostic factors.

  3. To determine the incidence of local and distant recurrence of the operated patients.

  4. Compare our results with accepted standards in the literature.

  5. Study the quality of postoperative life.

  MATERIAL AND METHOD Design and Selection of patients This is a study from a prospective database of 67 patients operated consecutively, between January 2008 and December 2017.

  Intraoperative phase HIPEC was performed with open technique, using oxaliplatin (450 mg/m2) for 30 minutes in the first 55 patients. In the following 12 patients Mitomycin C (30 mg / m2) was used for 60 minutes, due to hemorrhagic complications by oxaliplatin. The two cytostatics were diluted in 3L of 1.5% glucose solution, at an average temperature of 42ºC.

  Statistic Analysis The categorical variables were described as percentages and compared with the Pearson Chi-square test. The continuous variables were expressed with the mean and the standard deviation; they were compared with the Mann-Whitney U test. A univariate and multivariate analysis was performed. A p value <0.05 was considered statistically significant RESULTS Morbidity and mortality Overall morbidity was 38.8% and severe morbidity was 19.4%. The postoperative mortality was 4.4% (3 patients). The univariate analysis showed greater morbidity in the patients transfused intraoperatively (p 0.01), in those subjected to simultaneous hepatic resection (p 0.009) and in those who required a digestive anastomosis (p 0.006). The multivariate analysis confirmed an increased risk of complications with transfusion (OR 3.66) and liver resection (OR 4.33).

  Overall Survival The mean overall survival was 51.4 ± 7.45 months, with a median of 34 months (23.7-42.2). Survival at one, three and five years was 92%, 40% and 34% respectively. The variables with significant difference were the PCI (p = 0.001), the lateral resection of the colon (p = 0.039), the number of peritonectomies (p = 0.035), the duration of the intervention (p = 0.01) and a second CCR-HIPEC due to peritoneal recurrence (p = 0.031). PCI (HR: 2.61, 95% CI 1.073-6.351) (p = 0.034) and a second CCR-HIPEC (HR: 0.102, 95% CI 0.013-0.780) (p = 0.028), were shown as independent prognostic factors.

  Disease Free Survival The mean disease-free survival was 34.8 ± 6.27 months, with a median of 15 months (1-21.7). The disease-free survival at one, three and five years was 50%, 26% and 26% respectively.

  The variables with statistical significance were the PCI (0.014), the number of peritonectomies (p = 0.034) and the duration of the intervention (p = 0.019). Of these, only the PCI was shown as an independent prognostic factor (HR: 2.46, 95% CI 1.17-5.15) (P = 0.017).

  CONCLUSIONS 1. In our setting, morbidity, reintervention rate and postoperative mortality are within the recommended standards.

  2. Simultaneous hepatic resection and perioperative transfusion have been shown to be independent predictors of overall morbidity.

  3. Simultaneous liver resection, perioperative transfusion and lymph node infiltration presented a greater number of serious complications. Of these factors, perioperative transfusion was shown as an independent factor of severe morbidity.

  4. It has not been possible to determine any predictive factor for postoperative mortality.

  5. The survival results achieved in our series are within current standards.

  6. The rate of peritoneal carcinomatosis and the duration of the intervention have been shown as independent prognostic factors for overall survival.

  7. The Peritoneal Carcinomatosis Index was shown as an independent prognostic factor for disease-free survival.

  8. The quality of life indicators after the CCR with HIPEC show a good quality of postoperative life in our patients.