Limits al metode de comparança
- Autores: Esteve Cabré Puig
- Directores de la Tesis: Josep Roca Cladera (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ( España ) en 2006
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: María Pilar García Almirall (presid.), Carlos Ramiro Marmolejo Duarte (secret.), Juan Francisco Corona Ramón (voc.), José Vicente Ferrando Corell (voc.), Francisco Juárez Rubio (voc.)
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
-
Dialnet Métricas: 4 Citas
- Resumen
Es tracta d'una tesi, sorgida de l'experiència d'un professional, que s'acosta a les aules, per tal de reflexionar i investigar vers allò que fa habitualment des de fa molts anys.
La pregunta inicial, era: Perquè falla el mètode de comparança?. I així doncs, aquesta tesi aborda com objectiu principal la problemàtica de la valoració pel mètode de comparança, situant-nos en els seus límits d'aplicabilitat.
El treball s'estructura en tres parts. Es pretén contestar a la pregunta inicial des d'un plantejament de caràcter mes teòric -capítol primer -, amb l'ànim tant d'entendre perquè no sempre el mètode pot ser reeixit, com la de buscar respostes sòlides a algunes intuïcions amb arrels fonamentades per l'experiència.
Des d'un altre enfocament - capítol segon- eminentment pràctic, idearem dues estratègies per a esmicolar el problema i experimentar amb la seva anàlisi. Una des de la mera experiència. L'altra des de l'anàlisi ortodoxa, l'estadística, tan lligada a la base d'aplicació del mètode. Des de la mera experiència, ens enfocarem en les alienes i les pròpies, per tal d'obtenir un ventall el més ampli i així veure si el que a nosaltres ens servia, també era vàlid per els altres experts. Des de l'anàlisi ortodoxa, ens vàrem animar a utilitzar la tècnica estadística -regressió logística- amb l'objectiu de poder disposar d'un instrument amb el qual detectar els fallits de forma anticipada (la fórmula magistral). Calia trobar un model capaç de descriure i identificar a priori, els immobles o productes immobiliaris que arribarien a ser fallits"". L'estudi es va centrar en una mostra ""d'habitatges"" situats a la ciutat de Barcelona. El resultat que va donar, és que el model ajustat havia sortit amb un nivell de confiança inferior al 50%, mostrant que no semblava idoni al model, qüestió que podríem haver previst, pel fet d'estar davant d'immobles o productes de ""cas únic"", si és que podem d
