Mesoscale balanced flow, vertical velocity, and spontaneous emission of inertia-gravity waves
- Autores: Enric Pallas Sanz
- Directores de la Tesis: Álvaro Viúdez (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ( España ) en 2006
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Agustín Sánchez-Arcilla Conejo (presid.), José Luis Pelegrí Llopart (secret.), Jesús García Lafuente (voc.), Gregorio Parrilla Barrera (voc.), Damià Gomis Bosch (voc.)
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
Aquesta tesi es una investigació de la generació espontània i propagació d'ones inercials--gravitatòries (OIGs) de petita escala en fluxos geofísics inicialment en balanç. La investigació inclou les fonts d'ones (flux en balanç) i les OIGs (flux que no està en balanç). La velocitat vertical de mesoescala w s'obté a partir de dades experimentals en el `Western Alboran Gyre' (WAG) resolent una aproximació de l'equació generalitzada (equació ), i la circulació ageostròfica tridimensional (3D) es simula numèricament en un dipol baroclí `quasi en balanç' a partir d'un model de Bousinessq no-hidrostàtic. Aquests fluxos són inercialment estables amb nombres de Rossby màxims de Rmax¿0.9 i 0.7, respectivament.
La velocitat vertical es relaciona, en ambdós fluxos, amb l'advecció de la component vertical de la vorticitat per la cisalla vertical. Les diferències entre w i la velocitat vertical quasigeostròfica en el WAG es deuen a la inclusió de la part ageostròfica del vector Q en l'equació . La trajectòria del dipol es relaciona amb el màxim de l'anomalia de vorticitat potencial (VP) i la grandària dels remolins. El flux ageostròfic del dipol depèn de la distància entre els remolins d0. Per a petites d0, la w té una distribució 3D octupolar i el dipol és compacte. Si augmentem d0, la velocitat del dipol i el màxim de |w| disminueixen, i les oscil·lacions internes o `heading' trenquen ocasionalment l'estructura octupolar de w. La velocitat horitzontal ageostròfica s'explica per l'acceleració advectiva, concretament per l'acceleració centrípeta.
Les OIGs es detecten en el flux total a partir de sèries temporals i distribucions horitzontals de w i de la seva derivada vertical. La generació espontània d'OIGs es mostra en diferents fluxos geofísics: un anticicló, un corrent de doll, un dipol, un tripol, i una col·lisió entre dipols. Les OIGs són extretes, durant la interacció de dos anticiclons baroclins, amb el
