Resumen de Estabilitzacio/solidificacio (e/s) de residus galvanics en matrius de ciments de fosfat de magnesi
En el treball present s'apliquen els ciments de fosfat de magnesi a l'estabilització/solidificació (E/S) de residus galvànics, concretament els que procedeixen de banys de recobriment superficial exhaurits. Les tècniques d'estabilització/solidificació (E/S) consisteixen a barrejar un residu amb uns determinats reactius de manera que es formi una matriu que retingui els contaminants fins al punt que el residu estabilitzat resulti menys perillós i, si és possible, compleixi amb els criteris establerts per a la seva admissió en una instal·lació controlada. El residu tractat ha de ser sòlid i prou resistent per poder ser transportat i emmagatzemat sense que perdi consistència. Els ciments de fosfat són materials preparats amb l'òxid d'un metall divalent, com MgO, ZnO o CaO, i àcid fosfòric o un fosfat àcid (d'amoni o bé d'un metall alcalí com K, Li o Na). En aquesta tesi, s'han utilitzat com a reactius MgO i KH2PO4. El producte principal de la reacció àcid base que té lloc en barrejar els dos reactius en presència d'aigua és la kstruvita, MgKPO4·6H2O. A les proves preliminars, d'una banda s'han caracteritzat tres residus galvànics reals, els quals contenen metalls pesants en concentracions elevades, fins i tot per sobre de 100 g dm-3 en algun cas: RNI és un residu aquós procedent d'un bany esgotat de niquelat químic; RCR també és aquós i prové d'un bany de cromat electrolític i RZN és un residu en forma de llot que s'origina per neutralització d'un bany de zincat electrolític. Els tres residus s'han estabilitzat / solidificat amb diversos reactius: ciment Pòrtland, ciment Pòrtland amb silicats solubles i ciments de fosfat de magnesi preparats a partir de diferents reactius: KH2PO4, Na2HPO4 i Na3PO4 com a fosfat; MgO pur i MgO calcinat amb un 70 % de puresa (PC) com a òxids. Com que els ciments de fosfat de magnesi preparats amb MgO PC han proporcionat resultats satisfactoris per a l'estabilització/solidificació (E/S) de Ni2+ i
