Resumen de Effects of small-sacale turbulence on dinoflagellate ecophysiology
Les proliferacions de dinoflagel·lades semblen estar relacionades sovint amb certa estabilitat de la columna d'aigua.
Experiments de laboratori han mostrat que la turbulència de petita escala pot disminuir-ne la taxa de creixement i inhibir-ne la divisió cel·lular, juntament amb un augment de la mida i dels continguts d'ADN i ARN.
L'objectiu de la present Tesis Doctoral fou explorar els efectes directes de la turbulència de petita escala en processos fisiològics relacionats amb el cicle cel·lular i de vida, i investigar els mecanismes pels quals aquest factor ambiental interfereix en la biologia de les dinoflagel·lades per contribuir així a la comprensió del desenvolupament de llurs proliferacions. Es va evidenciar que el cicle cel·lular de la dinoflagel·lada Alexandrium minutum es va aturar transitòriament en la fase G2/M. Les investigacions del possible mecanisme d'interferència per part de la turbulència varen considerar la hipòtesis d'una alteració del sistema microtubular implicat en la dinomitosi, la participació dels receptors de rianodina en la via de mecanotransducció activada per aquest estímul, i l'existència d'una expressió gènica diferencial.
La turbulència va modular també la concentració cel·lular de toxines i de DMSP, la formació de cists d'ecdisi. i la infecció de l'endoparàsit Parvilucifera sinerae en dinoflagel·lades. La infectivitat va disminuir en condicions d'agitació i l'encistament asexual no va constituir un mecanisme útil per a la seva prevenció. També es va avaluar l'adequació de diversos sistemes experimentals per a generar turbulència en el laboratori.
L'agitador orbital és el més idoni per a estudis fisiològics amb dinoflagel·lades, ja que tot el cultiu és exposat a la turbulència i les cèl·lules no se'n poden escapar.
La present tesis doctoral conclou que les dinoflagel·lades prefereixen situacions de calma en la columna d'aigua, ja que la seva fisiologia és sensible a les situacions de mescla intensa.
