Els parlars del Montsià. Estudi geolingüístic
- Autores: Àngela Buj Alfara
- Directores de la Tesis: Emili Casanova Herrero (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2019
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Jordi Colomina i Castanyer (presid.), Lluís Gimeno Betí (secret.), Maria Pilar Perea Sabater (voc.)
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
L'estudi presenta la descripció dialectal de la llengua catalana, a partir del registre col·loquial, a la comarca del Montsià, situada al bell mig de la llengua, entre el Baix Ebre al nord, el Baix Maestrat al sud i el Matarranya a l'oest. Les dades s'han recollit en dènou punts d'enquesta, aquests són els que estan habitats regularment amb població autòctona. Els informants presenten el perfil adequat per a aquest tipus d'investigació. El qüestionari s'ha basat en 3.491 ítems. El treball inclou les parts habituals de descripció lingüística: fonètica (vocalisme tònic i àton, consonantisme), morfologia nominal i verbal, morfosintaxi i lèxic.
A les conclusions s'observa la plena adscripció d'aquests parlars al tortosí i com un ric feix d'isoglosses, en alguns punts més intensament, ens els apropa al nord-occidental o al valencià. La resta de característiques ens dona més detall de paral·lelismes amb el balear o bé amb l'aragonès, entre d'altres. I, a partir de les respostes també podem extraure'n informació sociolingüística que ens indica la variació generacional i l'anivellament que es va donant a partir d'altres parlars més prestigiats, i com aquest procés va influint en la fesomia, ja, actual i, en conseqüència, futura d'aquests parlars.
La bibliografia ens enriqueix amb les dades consultades i contextualitza la investigació.
L'índex analític ens situa els mots estudiats en els apartats corresponents.
Finalment, hi ha un etnotext de cada punt enquestat amb la corresponent transcripció fonètica.
Complementàriament mostrem la representació de les dades en la cartografia lingüística. Les dades recollides de variació geolectal es representen en 926 mapes que, en suport virtual i altres, acompanyen el treball. La tipologia dels mapes és sintètica, majoritàriament, i en color. Els mapes d'isoglosses i de freqüències apareixen a les conclusions.
