Teràpia de resincronitzaciò cardíaca a la insuficiencia cardíaca: paper de les noves tecniques d'imatge cardíaca en la seva implementació i seguiment
- Autores: Barbara Vidal
- Directores de la Tesis: Marta Sitges Carreño (dir. tes.), Lluís Mont (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2008
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Amadeo Betriu (presid.), Magdalena Heras Fortuny (secret.), Ángel Moya Mitjans (voc.), Josep Lupón Rosés (voc.), Arturo Evangelista Masip (voc.)
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
La hipòtesi global d'aquesta tesis doctoral versa sobre la utilitat de les tècniques d'imatge, i en concret de l'ecocardiografia, per tal de millorar la selecció dels pacients candidats a teràpia de resincronització cardíaca (TRC) i seguir-los millor i en segon lloc per procedir a la optimització de la programació AV i VV dels dispositius tricamerals. Per fer-ho, s'ha subdividit la tesis en dos subprojectes.
El primer subprojecte va encaminat a avaluar la utilitat de l'ecocardiografia en la selecció i seguiment dels pacients candidats a TRC amb dos objectius principals: 1) estudiar si existeix una correlació clinico-ecocardiogràfica, és a dir si els pacients que responen positivament a aquesta teràpia són també els qui presenten un major grau de remodelat revers del ventricle esquerre, com queda demostrat en l'article titulat: Relation of Response To Cardiac Resynchronization Therapy To Left Ventricular Reverse Remodeling. Am J Cardiol 2006;97:876-881 i 2) estudiar si la cardiopatia subjacent que presenta el pacient determina el grau de resposta, en definitiva si els pacients isquèmics responen pitjor, igual o millor que els pacients amb miocardiopatia dilatada idiopàtica. S'arribiba a la conclusió que no es pot deixar d'indicar aquesta teràpia a cap pacient en funció de la seva cardiopatia doncs tots són potencials responedors a la mateixa segons s'ha publicat en el següent article: Influencia de la cardiopatía subyacente en la respuesta a la terapia de resincronización cardiaca. Rev Esp Cardiol 2007 Dec; 60(12):1264-1271. El segon subprojecte va encaminat a l'estudi, mitjançant ecocardiografia, dels beneficis de l'optimització de la programació dels dispositius amb dos objectius principals: 1) en primer lloc estudiar si la optimització de la programació auriculo-ventricular i interventricular aporta algun benefici sobreafegit al produït per l'estimulació cardíaca biventricular simultània en pacients amb insuficiència cardíaca simptomàtica i BBEFH. Segons la nostra sèrie publicada: Optimizing the Programmation of Cardiac Resynchronization Therapy devices in Patients with Heart Failure and Left Bundle Branch Block. Am J Cardiol 2007;100:1002-1006, el benefici afegit de la optimització de la programació és minso i només s'incrementa significativament el cabal cardíac i la distància recorreguda en el test de caminar 6 minuts, sense modificar el nombre de responedors, pel que potser no estaria justificada pel cost en temps i personal que comporta.
2) El segon objectiu va ser avaluar si l'optimització electrocardiogràfìca dels dispositius obté una bona correlació amb els resultats obtinguts per l'optimització ecocardiogràfica, i tal com queda publicat en el següent article: Electrocardiographic optimization of interventricular delay in cardiac resynchronization therapy: a simple method to optimize the device. J Cardiovasc Electrophisiol, Vol18,pp.1252-1257, December 2007 s'apunta que el càlcul del temps d'activació interventricular obté una bona correlació amb els resultats obtinguts amb l'ecocardiografia. Tots aquests resultats suggereixen que, a) la resposta clínica i ecocardiogràfica coincideix en la major part dels pacients tractats amb TRC, b) que el benefici obtingut amb la TRC és independent a l'etiologia de la cardiopatia subjacent, c) que el benefici clínic afegit per l'optimització de la programació del dispositiu és relativament petit al costat del que ja ha demostrat la TRC convencional amb estimulació biventricular simultània i que, d) a més de l'ecocardiografia, altres metodologies més simples com pot ser l'ECG de superfície, també poden ser útils per procedir a l'optimització de l'interval interventricular dels dispositius de TRC.
