Resumen de Conservació d' espores de falagueres
La conservació ex situ d'espores de falagueres en bancs de germoplasma és un prometedor mètode per a la preservació de la seua diversitat genètica, però no ni ha suficients dades quantitatives i estadísticament significatives a llarg termini per tal d'establir la seua òptima conservació. Condicions d'emmagatzematge que maximitzen la longevitat de les espores poden deduir-se gràcies a una comprensió del comportament de l'aigua en l'interior de les espores de les falagueres. Continguts d'aigua inapropiats o els efectes perjudicials de la cristal¿lització dels triacilglicerols (TAG) poden causar un dany inicial i un deteriorament amb el temps del germoplasma emmagatzemat a temperatures sota zero. D'altra banda, a l'hora de reconectar les poblacions i especies a conservar és necessari un coneixement sobre la seua diversitat i estructura genètica, i així establir les pautes de reconecció. Diferents temperatures (25°C, 5°C, -25°C, -80°C i -196°C) i condicions de dessecat (amb gel de sílice) han sigut testades quantitativament i analitzades estadísticament en espores verdes i no verdes de diferents especies de falagueres durant 36 mesos d'emmagatzematge. Es valoraren diferents paràmetres de la seua viabilitat (percentatge final de germinació i T 50) i posterior desenvolupament (capacitat del gametòfit d'arribar a la fase de transició). Les propietats fisicoquímiques de l'aigua van ser mesurades en les espores de cinc espècies de falagueres i comparades amb les propietats d'altre germoplasma a través de l'anàlisi de les isotermes de sorció. Per a monitoritzar l'entalpia i la temperatura de les transicions de fase de l'aigua i els TAG en l'interior de les espores s'ha usat la calorimetria diferencial d'escombrat (DSC). I finalment s'han utilitzat marcadors ISSR i de cpDNA per estudiar en Asplenium majoricum la diversitat genètica i la filogènia de les seues poblacions, i com influeixen aquests paràmetres a l'hora d'establir les reconeccions d'espores per a bancs de germoplasma. L'envelliment de les espores de les falagueres esta caracteritzat per un augment del temps que necessiten les espores per a germinar, un descens en el percentatge de germinació, i un desenvolupament fins a la fase laminar de les espores germinades reduït. El comportament de les espores verdes i no verdes de les falagueres segons les diferents temperatures i condicions d'emmagatzematge habituals en bancs de germoplasma, i les hipòtesis donades per diversos autors al voltant de les propietats de l'aigua i els TAG en llavors, recolzen la idea que les espores de les falagueres posseeixen una fisiologia d'emmagatzematge "intermedia". Es suggereix la criopreservació com el millor mètode per a la conservació a llarg termini, no mostrant-se canvis estadísticament significatius en la viabilitat d'aquestes espores i el desenvolupament del posterior gametòfit. Les propietats de sorció de l'aigua en l'interior de les espores de les falagueres suggereixen que l'emmagatzematge a temperatures sota zero proporcionarà longevitats comparables a les aconseguides amb llavors. L'entalpia de les transicions de fusió de l'aigua va ser semblant en espores de falagueres, poNen i llavors, no obstant aixó, el contingut d'aigua no congelable va ser molt més baix en les espores de les falagueres en comparació amb altres formes de germoplasma. Encara que hi ha un rang molt estret de continguts d'aigua per al correcte emmagatzematge a baixes temperatures de les espores de les falagueres, aquest contingut d'aigua pot ser manipulat de manera molt precisa per a poder evitar danys derivats del dessecat i la congelació. Per últim, les evidències proporcionades pels ISSR corresponen fortament amb les prediccions lligades a un origen politòpic de l'espècie estudiada, una hipòtesi que no es veu recolzada ni rebutjada per les dades del cpDNA. A l'hora de plantejar una recol¿lecció adequada per a conservar la major parí de la diversitat genètica, amb un reduït cost econòmic i un mínim impacte sobre les poblacions naturals, serà recomanable fer les reconeccions on el nombre d'individus siga major i es troben la major quantitat de fenotips diferents.
