Resumen de Anàlisi molecular de la malaltia de les fulles trencadisses de la palmera de dàtils: rna, proteïnes i bacteris de la rizosfera
La malaltia de les fulles trencadisses de la palmera de dàtils o en francès "maladie des feullies cassantes" (MFC) va ser descrita per primera vegada al 1986 a l'oasi de Nefta i ha anat estenent-se a pràcticament tots els oàsis del Sud de Tunísia assolint proporcions epidèmiques. Més recentment s'ha confirmat la seua presència a Algèria i Líbia. La malaltia es caracteritza per l'esgroguiment d'algunes frondes els folíols de les quals es tornen translúcids, perden turgència i esdevenen trencadissos. A més a més, les fulles de palmeres malaltes són deficients en Mn. Tanmateix, l'etiologia d'aquesta malaltia roman encara desconeguda.
La recerca d'un viroide com agent causal de la malaltia va permetre d'identificar molècules de RNA que presentaven una mobilitat electroforètica característica de molècules circulars a les fulles de palmeres malaltes. La seua caracterització molecular va mostrar que es tractava de RNAs bicatenaris (MFC-dsRNAs) i que, sorprenentment, corresponien a seqüències cloroplàstiques endògenes. Concretament, les seqüències eren homòlogues a les regions rrn5S-trnR(ACG) i trnM(CAU)-atpE. Les anàlisis realitzades han permès establir que en fulles de palmera afectades per la MFC s'acumula una població heterogènia en grandària (d'entre 400 i 600 nt) d'RNAs d'ambdues polaritats (MFC-RNAs), que corresponen a regions concretes del genoma cloroplàstic. A més a més, els MFC-RNAs són de localització cloroplàstica. Cal assenyalar, que aquesta acumulació és específica de la MFC i per tant la detecció dels MFC-RNAs té un valor diagnòstic.
El símptoma més característic de la malaltia és la manca de resistència a la flexió que presenten els folíols de palmeres malaltes. La resistència mecànica en les fulles està associada a l'engruiximent de la paret secundària de certes cèl¿lules, fonamentalment les que formen les fibres col¿lènquimàtiques i esclerenquimàtiques. Així doncs es varen comparar seccions transversals de fulles de palmeres sanes i malaltes. Aquestes comparacions suggereixen que la MFC comporta un menor engruiximent en les parets secundàries dels teixits de sosteniment dels feixos vasculars i les fibres de suport. A més a més, la tinció amb floroglucinol ha mostrat que el contingut en lignina d'aquestes cèl¿lules és menor als folíols simptomàtics.
Per aprofundir en el coneixement de la MFC es va dur a terme una anàlisi de proteïnes en fulles de palmeres sanes i malaltes. Així, nou de les proteïnes que mostraven diferències significatives en la seua acumulació s'analitzaren mitjançant espectrometria de masses. Concretament, quatre de les nou proteïnes seqüenciades es trobaven infrarrepresentades en les fulles malaltes i corresponien a diferents isoformes de les proteïnes PsbO i PsbP, que formen part del complex emissor d'oxigen on es localitza el clúster de Mn responsable de l'oxidació de l'aigua a nivell del PSII. La resta de proteïnes identificades (la trancetolasa, la triosa fosfat isomerasa, l'ascorbat peroxidasa, la malat deshidrogenasa i la porina mitocondrial VDCA1) es trobaven sobrerrepresentades als teixits simptomàtics. Tot plegat, aquests resultats fan palesa la relació entre la MFC i el Mn i suggereixen una resposta cel¿lular a estrès.
Finalment, en aquest treball es plantejà una possible etiologia mixta per explicar la MFC on la inaccessibilitat al Mn per part de les palmeres malaltes seria conseqüència de l'acció d'un agent biològic. Aquesta hipòtesi permetria explicar totes les observacions realitzades fins a la data. La disponibilitat del Mn depèn dels seu estat d'oxidació i aquest depèn de factors ambientals i de l'acció microbiana. Així a partir de preparacions de DNA del sòl circumdant a les arrels de tres palmeres sanes i tres malaltes, es va construir una genoteca de cDNA del gen que codifica el rRNA 16S. La seqüenciació dels clons va permetre comparar els bacteris present en ambdós tipus de mostres. Els resultats obtinguts poden suggerir una major presència de bacteris oxidadors de Mn associats a les arrels de palmeres malaltes de manera que no descarten la hipòtesi plantejada.
