Systematics and pylogeny of the general phagnalon cass. And aliella qaiser & lack (astyeracea, gnaphalieae)

• Autores: Noemí Montes Moreno
• Directores de la Tesis: Carles Benedí (dir. tes.), Llorenç Sáez Gonyalons (dir. tes.), Nuria García-Jacas (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2011
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Jullià Molero i Briones (presid.), Mercè Galbany Casals (secret.), Roser Vilatersana Lluch (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la vida
    • Biología vegetal (botánica)
      • Taxonomía vegetal
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • Dins la família Compositae, la tribu Gnaphalieae pertany a la subfamília Asteroideae (Cass.) Lindl. i és una de les majors tribus de la família de les compostes amb aproximadament 180-190 gèneres i 1.240 espècies. Les posicions tribals i infratribals d'alguns gèneres de les Gnaphalieae, principalment d¿aquells gèneres que pertanyen al ¿grup de tàxons basals¿ d¿Anderberg (1991), són una qüestió pendent de resolució. De fet, segons els últims estudis filogenètics de les Gnaphalieae, alguns d¿aquests gèneres són situats a la ¿clada Relhania¿ (Ward & al., 2009). El ¿grup de tàxons basals¿ són un conjunt de gèneres prèviament inclosos en les Inuleae-Athrixiinae o Inuleae-Gnaphaliinae per Merxmüller & al. (1977). Dos dels gèneres del ¿grup de tàxons basals¿ són Aliella Qaiser & Lack i Phagnalon Cass. D'acord amb els resultats d¿anàlisis cladístics de caràcters morfològics, les afinitats subtribals d¿Aliella i Phagnalon són desconegudes (Anderberg, 1989). Aquesta tesi doctoral abasta l'estudi d¿aquests dos gèneres Aliella i Phagnalon. El nostre principal objectiu és aclarir la seva delimitació genèrica, les afinitats tribals i les relacions interespecífiques. El nostre segon objectiu principal és portar a terme una revisió taxonòmica dels dos gèneres sobre la base de dades filogenètiques i sobre la base de l¿anàlisi de la utilitat i la variabilitat dels caràcters morfològics diagnòstics. Per tal d¿assolir l¿objectiu d¿aclarir la seva delimitació genèrica, les afinitats tribals i les relacions interespecífiques, es van analitzar les seqüències de l'intró trnL i l¿espaiador intergènic trnL/F de les Gnaphalieae i altres tribus dins la família de les compostes, per tal de poder esbrinar la posició tribal dels gèneres Aliella, Macowania, Phagnalon i Philyrophyllum. La separació en gèneres diferents de Aliella i Phagnalon no és estadísticament recolzada per les dades moleculars. Les filogènies obtingudes a partir de les seqüències del DNA ribosòmic nuclear i cloroplàstic suggereixen un origen africà per Aliella i Phagnalon. Segons els resultats obtinguts, existeixen tres clades principals dins el gènere Phagnalon: la clada irano-turaniana, la clada mediterrània i macaronèsica i la clada de tàxons del Iemen i Etiòpia. Es va dur a terme una revisió taxonòmica del gènere Aliella, que és endèmic de les muntanyes de l'Atlas del Marroc. Es va avaluar l'estatus taxonòmic del gènere Aliella examinant la variabilitat i la utilitat dels seus caràcters morfològics diagnòstics, i mitjançant l'anàlisi de les seqüències del DNA ribosòmic nuclear ETS i ITS, i espaiadors del DNA cloroplàstic ycf3-trnS i trnT-trnL. Tres espècies del gènere Aliella, A. ballii, A. embergeri i A. platyphylla, formen un grup monofilètic estadísticament recolzat. No obstant, A. iminouakensis no forma grup monofilètic amb les altres espècies i mostra dos haplotips diferents. Els caràcters morfològics del gènere Aliella es descriuen i comparen amb un ampli mostreig del gènere Phagnalon. Els nostres resultats indiquen que Aliella s'ha de considerar com una secció de Phagnalon: Phagnalon secc. Gnaphaliopsis. Per a cada tàxon, es proporcionen dades taxonòmiques, corològiques i ecològiques. Dins la secc. Gnaphaliopsis es reconeixen 6 tàxons, tres espècies i tres subespècies. Així mateix, es presenta una revisió taxonòmica de Phagnalon secc. Phagnalon, on els caràcters morfològics i la seva variabilitat són descrits amb precisió. La secc. Phagnalon sembla tenir el seu centre de diversitat a la península Aràbiga. Per tal d¿assolir aquests objectius, es va portar a terme una revisió de 2337 espècimens d¿herbari i fotografies, incloent material tipus. Per a cada tàxon acceptat, es proporciona una descripció, una revisió nomenclatural i dades corològiques, cromosòmiques, ecològiques, dades sobre els híbrids, els aspectes diagnòstics dels caràcters morfològics, notes sobre la variabilitat i un mapa de distribució. Un total de 34 tàxons es reconeixen per a la secc. Phagnalon, incloent 30 espècies i 4 subespècies.