¿transport de compostos orgànics naturals i antropogènics a zones de mar obert mitjançant canyons submarins i altres processos. El cas del golf de lleó.¿
- Autores: Joan Antoni Salvadó Estivill
- Directores de la Tesis: Joan Grimalt Obrador (dir. tes.), Jordi López Fernández (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2012
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Enrique Macpherson Mayol (presid.), Antoni Calafat Frau (secret.), José Luis Pelegrí Llopart (voc.)
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
El GoLf de Lleó (GoL) és una zona molt interessant dins el Mar Mediterrani pel que fa a l¿entrada de compostos terrígens, naturals i antropogènics, i a la producció biològica, degut a les aportacions del Riu Roine (el més importat d¿aquest mar en relació al cabal i al sediment que hi aporta) i a l¿aflorament costaner. A més a més, recentment s¿ha demostrat que els canyons submarins del Cap de Creus i de Lacaze-Duthiers són camins preferencials per al transport de partícules, des de la plataforma continental del GoL fins al fons marí, a causa de les cascades d¿aigua densa (DSWC, de l¿anglès ¿Dense Shelf Water Cascading¿) que hi tenen lloc.
Aquesta tesi es centra en l¿anàlisi de compostos antropogènics, especialment els compostos orgànics persistents (COPs), a les partícules en deposició i sediments superficials del GoL, amb l¿objectiu d¿esbrinar-ne les seves fonts, els principals mecanismes de transport i els possibles embornals finals. En aquest sentit també s¿hi estudien molècules d¿origen natural, els lípids biomarcadors, els quals ens ajuden a conèixer els mecanismes de transport i l¿origen de la matèria orgànica.
Per desenvolupar aquest treball d¿investigació es van agafar sediments superficials del prodelta del Roine, del cinturó de fang, dels canyons submarins del Cap de Creus i de Lacaze-Duthiers, i de l¿adjacent talús meridional. A més, també es van fondejar nou línies instrumentades amb trampes de sediment durant una any (Octubre 2005 ¿ Octubre 2006) al llarg d¿aquests canyons. A les partícules en deposició recollides s¿hi van analitzar hidrocarburs aromàtics policíclics (HAPs), compostos organoclorats (COs) i lípids biomarcadors, i als sediments, a part de totes aquestes molècules també s¿hi van analitzar els polibromodifenil èters (PBDEs).
Els resultats dels anàlisis a les partícules en deposició ens donen els fluxos de COPs més alts mai trobats arreu del món, com a conseqüència del fenomen de DSWC que tingué lloc entre els mesos de Gener i Març del 2006. El primer pols de cascada (Gener del 2006) fou el responsable dels màxims fluxos de PAHs, OCs i biomarcadors terrestres, i el segon (Març del 2006) dels biomarcadors marins, degut a que durant el primer fenomen de cascada es va escombrar gairebé tot el material terrestre de la plataforma. Les concentracions màximes es van trobar a les estacions més profundes fora d¿aquest fenomen. S¿ha de tenir en compte que el lindà, el COP més polar analitzat, mostrà un comportament diferent, amb concentracions màximes durant el mes de Març del 2006, quan hi hagué enfonsament d¿aigua densa a mar obert. A més a més, les concentracions dels PAHs no presentaven fluctuacions al llarg de l¿any, degut a que aquests compostos van associats principalment a les partícules de sutge enlloc de la matèria orgànica.
Pel que fa als sediments superficials, aquests resultats ens mostren una acumulació dels COPs més lipofílics al prodelta del Roine. PBDEs, PCBs, DDTs i CBzs presenten una distribució similar al GoL, amb un gradient de concentració negatiu des del prodelta del Roine fins als canyons submarins del Cap de Creus i de Lacaze-Duthiers, seguint el transport preferencial dels sediments en aquesta zona. En canvi, els contaminants orgànics més hidrosolubles, com el PCB-28, els alcans de cadena curta, els PAHs d¿origen petrogènic i sobretot el lindà, tenen una tendència a acumular-se als peus dels canyons submarins del Cap de Creus i de Lacaze-Duthiers, degut als mecanismes hidrodinàmics del GoL i a la formació d¿aigua densa a mar obert en aquest indret.
Tot i la disminució dels COs durant els últims 20 anys, els valors de PCBs al prodelta del Roine i gairebé tots els nivells de DDTs trobats al GoL encara superen els nivells recomanats per la NOAA.
