La coxartrosis en el adulto joven: estudio de criterios diagnòsticos y biomecánicos
- Autores: Marius Valera Pertegas
- Directores de la Tesis: Juan Carlos Monllau García (dir. tes.), Ignacio Proubasta Renart (codir. tes.), Claudia Mariana Lamas Gómez (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2018
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Miquel Quer Agustí (presid.), Manuel Llusá (secret.), Ana Carrera Burgaya (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Cirugía y Ciencias Morfológicas por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TESEO
- Resumen
El conjunt de treballs que aquí es presenten s’han desenvolupat. amb l’objectiu d’aprofondir en el coneixeent de l’etiopatogènia i diagnòstic de la coxartrosi primària en l’adult jove.
ARTICLE 1. L’objectiu és determinar com variacions anatòmiques menors a l’articulació del maluc, és a dir, que considerem dins del rang de la normalitat, influeixen en la distribució de càrregues i estressos a nivell de la interlínia articular coxofemoral, i si aquest canvis són de magnitud suficient per ser clínicament rellevants. Mitjançant la utilització d’un model d’elements finits ,dissenyat específicament per a l’estudi, es conclou que variacions relativament petites en l’angle cervicodiafisial, en el d’anteversió femoral o en el d’anteversió acetabular originen variacions molt importants de les càrregues mecàniques a nivell del cartílag de l’articulació del maluc en activitats quotidianes. En particular, les retroversions relatives tant acetabulars com femorals, generen pics hiperfisiològics de pressió hidrostàtica afectant al làbrum i al cartílag pròxim a la unió condrolabral. Per tant, aquestes condicions anatòmiques, més enllà de la seva implicació dinàmica amb el mecanisme del FAI, són també altament desfavorables des del punt de vista estàtic pel maluc i, per tant, reforcen el seu paper en l'etiologia de la coxartrosi precoç.
ARTICLE 2. L’ojectiu és determinar diferències anatòmiques, mitjançant l’estudi amb TAC, entre subjectes amb coxartrosi en estadis inicials i subjectes sans per tal de poders definir amb més predictibilitat els paràmetres promotors de malaltia degenerativa. L’estudi conclou que la sobrecobertura en el pla horitzontal té un paper etiopatogènic important en l’inici de la coxartrosi i suporten la idea que una definició més precisa del que podríem anomenar el “pincer horitzontal” podria ajudar a identificar millor els malucs en risc de desenvolupar una coxartrosi precoç. Per tant, recomanem incloure paràmetres com ASA, PASA i HASA en els algoritmes de presa de decisions en cirurgia de preservació de maluc.
ARTICLE 3. L’objectiu és avaluar la reproductibilitat, intra- i interobseravdor, de l’escala de Tönnis , una de les més usades, com a referència en pacients candidats a cirurgia de rpeservació del maluc. La reproductibilitat de la classificació Tönnis per estadiar la coxartrosi és limitada, especialment quan s’aplica en les primeres etapes de la malaltia. Per tant, l’ús d’aquesta classificació com a referència en la cirurgia conservadora de maluc hauria de ser reconsiderada.
