El fòrum romà de llívia i l'arqueologia romana de llívia (cerdanya)
- Autores: Jordi Guàrdia i Felip
- Directores de la Tesis: Josep Guitart i Duran (dir. tes.), Oriol Olesti Vila (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2018
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Luisa Migliorati (presid.), Cèsar Carreras Monfort (secret.), Javier Andreu Pintado (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Arqueología Clásica por la Universidad Autónoma de Barcelona y la Universidad Rovira i Virgili
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TESEO
-
Dialnet Métricas: 3 Citas
- Resumen
EL FÒRUM ROMÀ DE IULIA LIBICA I L'ARQUEOLOGIA URBANA DE LLÍVIA (CERDANYA) Jordi Guàrdia Felip. Tesi doctoral. Any 2018 Dirs. Josep Guitart Durán i Oriol Olesti Vila RESUM 1-Topografia arqueològica de Iulia Libica Fins l'any 1997, es van excavar parcialment diversos enclavaments amb estructures i materials d'època romana altimperial situats a la part baixa del centre de Llívia, en una àrea situada a l'oest de l'església parroquial. Entre aquests destacaven el Camí Ral, Cal Meranges, Cal Doctor, el Carrer dels Forns i l'Hort de la Falona.
Entre els anys 1997-98 es va excavar en extensió un nou punt, La zona B de Les Colomines, ubicada a la part oriental de l'església. Es tractava d'un conjunt de vivendes de tipus residencial, que va viure el seu moment d'esplendor a les Fases 1 i 2 (finals del s.IaC.-mitjans s.IdC) amb una trama que aprofitava la pendent del terreny. Es van trobar restes d'un hipocaust, així com llars de foc i canalitzacions i, entre el material, ceràmiques sigil·lades itàliques i sudgàl·liques i una moneda d'August.
De la mateixa cronologia eren la domus de l’Hort de la Rectoria, ubicada al costat del Carrer dels Forns, i Cal Barrier, un possible nucli de caire industrial allunyat del centre.
2-El fòrum de Iulia Libica. Evolució històrica de la ciutat als s.I-IIdC Entre els anys 1997 i 2003 es va delimitar i excavar parcialment la zona A de Les Colomines, situada a tocar de l'església. Mitjançant l'estudi arquitectònic (planta regular, habitacions a la part superior, restes del pòrtic oriental, una porta monumental d'accés i una exedra al cantó sudest) i el material (escultures, crustae, sectile, monedes de Tiberi i Claudi) es va concloure que es tractava d'un edifici públic i que podia ser el fòrum altimperial de la ciutat romana de Iulia Libica.
Això es confirmà l'any 2013, amb uns sondejos que van treure a la llum diversos murs perimetrals i la cantonada nordoest, amb 42,50 m d'amplada total pel que fa al cantó curt septentrional. Després de diverses actuacions dins el conjunt, entre els anys 2015 i 2016 es va descobrir el temple, situat enmig de la part nord de l'edifici, sobre una plataforma creada mitjançant un podium transversal. El temple, del que fins ara s'han excavat la meitat oriental de la pronaos i la cel·la, ha conservat part de la cel·la en molt bon estat, amb pavimentació de lloses i signinum in situ, i una considerable altura dels murs perimetrals. Cal destacar el conjunt de fragments d'estàtues de marbre de tipus figuratiu, pertanyent a època augustea o tiberiana, que es va trobar incrustat en un mur tardà.
El fòrum de I. Libica, que és al mig de la ciutat, de tipologia constructiva i programa decoratiu d'època Júlia-Claudia, es troba molt lligat als exemples de Ruscino i Lugdunum Convenarum, ciutats del sud de la Gàl·lia, amb qui potser comparteix cronologia (entorn del canvi d'era), estatut jurídic municipal, i probablement també fundació augustea, dins el marc de la seva política fundacional d'aquest emperador,segons el material aparegut a les rases de fonamentació.
La urbs es troba al pas principal dels Pirineus Orientals, dins la ruta comercial que possiblement portava els materials luxosos i les àmfores des de Narbo i la ceràmica sigil·lada des de La Graufesenque, a part d'una hipotètica funció com a teloneum interprovincial entre la Tarraconesa i la Narbonesa. La civitas es convertí en la capital dels ceretans i el fòrum en el seu centre religiós, polític i administratiu, enmig d'un extens territori que als segles I-II dC es dedicà a transformar tota mena de productes per mantenir els elevats costos del centre públic.
La ciutat i el fòrum van continuar en funcionament fins el s.IIdC, com així ho testimonia la troballa de monedes de Domicià (dinastia Flàvia) i Antoninus Pius (dinastia Antoniniana).
