El nou constitucionalisme llatinoamericà i la participació política en l’àmbit municipal i comunal veneçolà (1998-2013) com alternativa a l’actual crisi estructural de la democràcia liberal
- Autores: Xavier Milian Nebot
- Directores de la Tesis: Albert Noguera Fernández (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2019
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Jordi Jaria i Manzano (presid.), Gemma Ubasart i González (secret.), Francisco José Palacios Romeo (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Derechos Humanos, Democracia y Justicia Internacional por la Universitat de València (Estudi General)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TESEO
- Resumen
Aquest treball, El nou constitucionalisme llatinoamericà i la participació política en l’àmbit municipal i comunal veneçolà (1998-2013) com alternativa a l’actual crisis estructural de la democràcia liberal, pretén demostrar que el model de democràcia liberal tradicional, acceptat durant molt temps com l’únic possible, ha col·lapsat i es troba en una situació de crisis estructural, fins al punt de que ja avui, la major part dels estudiosos de les ciències socials i de la societat, accepta la seva inoperància i són conscients de la necessitat de trobar una alternativa democratitzadora que mitjançant la introducció de nous mecanismes participatius permeti portar a terme una re-legitimació democràtica de l’Estat.
A la vegada, la crisis del model constitucional liberal tradicional coincideix en el temps amb l’aparició, a Llatinoamèrica, d’un nou model constitucional que es nodreix de múltiples fonts i corrents del pensament polític modern i que alguns autors han anomenat com a “nou constitucionalisme llatinoamericà” caracteritzat, entre molts d’altres aspectes, per una democratització de l’Estat i la societat mitjançant la introducció de nous mecanismes de participació ciutadana en la presa de decisions.
El treball pretén demostrar com l’estudi d’aquestes experiències constitucionals i participatives llatinoamericanes, en especial l’experiència veneçolana de mecanismes participatius en l’àmbit municipal i comunal durant el govern d’Hugo Chávez (1998-2103), constitueixen models i exemples a tenir en compte, no per a transportar i aplicar mecànicament a les nostres societats, però sí fonamentals com a punt de partida per a revisar-los de manera crítica i començar a repensar alternatives participatives que ajudin a una democratització i redefinició del constitucionalisme tradicional del segle passat.
D’aquesta manera el treball pretén oferir vies i experiències d’anàlisi que puguin començar a oferir solucions al problema de col·lapse democràtic estructural en el que es troben les societats liberals i, en conseqüència, constitueix un treball d’especial utilitat i actualitat.
