Resumen de Educar a la secundària. Vies i focus d' educació en valors
El treball “Educar a la secundària. Vies i focus de l’educació en valors” és una recerca centrada en l’educació en valors a l’etapa educativa de secundària i, més específicament, en les vies i les estratègies de què gaudeixen les escoles per educar la moral dels seus estudiants. A trets generals, la finalitat d’aquesta investigació ha estat identificar, categoritzar i definir les diferents influències morals que rep l’alumnat a l’etapa d’educació secundària i conèixer les pràctiques a través de les quals es concreten a la realitat educativa.
A nivell metodològic es situa en el paradigma qualitatiu i, més concretament, en el mètode etnogràfic. Es recolza en un treball de camp d’un curs i mig de durada en què s’han dut a terme etnografies a tres escoles amb un sòlid plantejament d’educació en valors de la ciutat de Barcelona (Espanya). A través del mètode de l’observació no participant s’ha observat la dinàmica habitual dels membres de la comunitat educativa, parant especial atenció en aquelles classes que en principi tenen una relació més estreta amb l’educació en valors (Educació per la ciutadania, Ètica, Tutoria, Filosofia...), però també d’altres (Matemàtiques, Llengües, Lògica, i un llarg etcètera). Aquest mètode, juntament amb entrevistes a informants clau i anàlisi de documentació específica, ha permès donar resposta als objectius plantejats.
El resultat principal del treball és la identificació, la categorització i la descripció teòrica de les fonts d’influència moral que existeixen als centres educatius i més específicament en l’etapa de l’educació secundària (11 a 16 anys). Aquestes s’han organitzat segons una classificació composta per quatre vies i vuit focus d’educació moral. Cada via, que fa referència a un àmbit diferent des del que s’educa en valors, inclou dos focus. Són els següents: la Via acadèmica de l’educació en valors abasta els focus 1) Contingut i 2) Metodologia didàctica. La segona, anomenada Via interpersonal, conté 3) la relació professor-alumne i 4) les relacions entre iguals. La via convencional de l’educació en valors inclou els focus de 5) les normes escolars i 6) la participació de l’alumnat en la gestió de l’escola. Per últim, la Via espai-temporal fa referència als focus 7) espai escolar i 8) temps escolar.
Aquest treball teòric s’acompanya d’una exhaustiva descripció d’algunes de les pràctiques que s’han observat amb la finalitat de mostrar com es materialitzen aquests vuit focus d’educació moral a la pràctica i com es duu a terme l’educació moral a la realitat. S’han descrit aproximadament cinc pràctiques per cada focus, amb un total de trenta-vuit pràctiques. Per cadascuna es determinen els objectius, els principals dinamismes i els valors que es posen en joc. Tot en conjunt suposa un esforç per comprendre millor com es dona l’educació en valors a la quotidianitat del dia a dia escolar; inspirar i animar als centres educatius a implementar noves estratègies per a fer-ho i, en general, per augmentar la consciència de les escoles respecte tot el conjunt d’accions que actualment ja porten a termei que eduquen en valors als seus estudiants.
