Aplicació de les noves tecnologies de seqüenciació massiva al diagnòstic molecular de la malaltia de von willebrand. Estudi de grans cohorts i anàlisi de la correlació genotip-genotip
- Autores: Nina Borràs Agustí
- Directores de la Tesis: Francisco Vidal Perez (dir. tes.), Irene Corrales Insa (codir. tes.), Bru Cormand Rifa (tut. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2018
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Jordi Fontcuberta Boj (presid.), Susana Balcells Comas (secret.), Maribel Díaz Ricart (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Genética por la Universidad de Barcelona
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
La malaltia de von Willebrand (VWD) és la patologia hemorràgica hereditària més freqüent a la població i està causada per dèficits quantitatius o qualitatius del factor von Willebrand (VWF). Segons el defecte, es distingeixen tres grans categories: la VWD de tipus 1 caracteritzada per una reducció parcial del VWF, la VWD de tipus 3 per una absència total de factor i la VWD de tipus 2 per defectes funcionals en aquesta proteïna. Actualment el diagnòstic d’aquesta patologia es basa en manifestacions clíniques de sagnat, una història familiar positiva i la realització d’un conjunt extens de proves de coagulació. Per altra banda, el diagnòstic genètic de la VWD s’ha considerat un test de segona línia degut a l’elevat cost que suposa realitzar l’anàlisi molecular del gen del VWF (VWF) mitjançant la tecnologia de Sanger. Els avenços realitzats en els últims anys en les eines de seqüenciació massiva (NGS) han promogut un interès creixent per la seva aplicació al diagnòstic clínic de malalties causades per gens de gran mida i altament polimòrfics com és el cas de la VWD. L’objectiu general d’aquesta tesi doctoral consisteix en aprofitar la tecnologia de NGS pel desenvolupament i optimització d’un protocol versàtil i econòmic per abordar l’estudi molecular de la VWD. Es pretén aplicar el nou protocol a grans cohorts de pacients per aprofundir en la investigació dels mecanismes genètics de la VWD i determinar la implicació de les variants identificades al VWF en diferents aspectes del fenotip amb rellevància en el curs clínic de la malaltia. En aquest sentit, s’ha dissenyat i optimitzat un protocol eficaç i econòmic que permet amplificar el VWF en 48 pacients simultàniament i seqüenciar-los posteriorment per NGS. El desenvolupament d’aquesta estratègia ha tingut especial rellevància dins del projecte “Perfil Clínic i Molecular de la malaltia de von Willebrand: Registre Espanyol” (PCM-EVW-ES), l’objectiu del qual és el d'establir un registre nacional per a la VWD i en el qual han participat la majoria dels grans hospitals del país reclutant 556 individus. L’aplicació del procediment en aquest registre ha permès identificar un elevat número de mutacions diferents al VWF i ha estat essencial per a la confirmació i la classificació de la VWD en 480 pacients dels 556 inicialment inclosos, establint-se una correlació genotip-fenotip en el 94,6% dels casos. Tanmateix, l’aplicació del protocol en l’estudi retrospectiu d’una cohort portuguesa de 92 pacients amb VWD, ha demostrat la seva potència, eficàcia, rapidesa i reducció de costos, en comparació amb la tecnologia de Sanger, pel diagnòstic molecular d’aquesta patologia. A continuació, derivat de l’estudi genètic d’aquestes cohorts s’han seleccionat varies mutacions potencials d’splicing (PSSM) per a investigar el seu efecte patogènic mitjançant estudis transcripcionals in vivo. Els resultats obtinguts han permès caracteritzar l’efecte patogènic en el processament de l’mRNA del VWF de 8 PSSM i posen de manifest que mutacions de tipus missense i sinònimes també poden actuar alternat l’splicing. Per últim, s’ha investigat la participació dels polimorfismes en la modulació de la gravetat i les manifestacions clíniques de la VWD. D’aquesta manera s’ha estimat que quatre polimorfismes poden arribar a explicar de l’1,5% al 2,6% de la variància fenotípica de diferents mesures del VWF (VWF:Ag, VWF:RCo i/o VWF:CB). En resum, l’anàlisi genètica del VWF mitjançant la tecnologia NGS ha demostrat la seva vàlua en el diagnòstic de la VWD i ha aportat dades per a comprendre i esclarir la base molecular d’aquesta patologia.
