Aplicació de les noves tecnologies de seqüenciació massiva en la millora de la caracterització de la sang de cordó umbilical: gens hla i polimorfisme ccr5-δ32

• Autores: Emma Enrich
• Directores de la Tesis: Sergio Querol Giner (dir. tes.), Francesc Rudilla Salvador (dir. tes.), Iñaki Alvarez (tut. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2019
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Jordi Sierra Gil (presid.), Izaskun Elorza (secret.), Dolores Planelles Silvestre (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Inmunología Avanzada por la Universidad Autónoma de Barcelona
• Materias:
  • Ciencias de la vida
    • Biología molecular
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TESEO
• Resumen

  • La sang de cordó umbilical és una font de cèl·lules mare pel trasplantament hematopoètic. Tot i el menor grau de compatibilitat HLA que s’ha acceptat, històricament, per aquest tipus de trasplantament, s’ha demostrat que tenir en compte els gens HLA-A, -B, -C i -DRB1 en alta resolució s’associa amb millors resultats de trasplantament. Actualment, es recomana aquest grau de compatibilitat, així com considerar els antígens HLA materns no heretats o NIMA, quan existeix una incompatibilitat entre la unitat de cordó i el receptor. D’altra banda, també s’ha proposat utilitzar unitats homozigotes pel polimorfisme CCR5-∆32, el qual confereix resistència a la infecció del HIV, per aquells pacients HIV+ que requereixin un trasplantament. Per tot això, l’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral ha estat millorar la caracterització de les unitats de més bona qualitat cel·lular del programa Concordia, mitjançant la determinació del polimorfisme CCR5-∆32 i la tipificació dels gens HLA. La caracterització del gen CCR5 en més de 8.000 unitats del banc, ha permès determinar 54 unitats homozigotes pel polimorfisme CCR5-∆32, les quals formen part d’un inventari de 130 unitats homozigotes identificades al registre espanyol. Altrament, s’ha desenvolupat i validat satisfactòriament una estratègia de tipificació HLA de molt baix cost basada en la seqüenciació de nova generació, que permet la tipificació en alta resolució dels gens HLA-A, -B, -C i -DRB1, així com la caracterització simultània del polimorfisme CCR5-∆32. Aquesta estratègia s’ha implementat en la tipificació de més de 5.000 unitats de cordó del banc i 2.500 mostres maternes associades. Això ha permès realitzar el primer estudi de freqüències HLA del banc de cordó de Barcelona i el més extens realitzat fins al dia d’avui en la població espanyola. Finalment, s’ha analitzat l’impacte de l’alta resolució de les unitats de cordó i la tipificació HLA materna en la seva selecció preferent pel trasplantament. Per aquesta finalitat, s’ha realitzat un seguiment, de fins a 17 mesos, de tres grups d’estudi formats per 2.012 unitats cadascun. Les unitats del primer grup, així com les seves respectives mostres maternes, presenten una tipificació en alta resolució en HLA-A, -B, -C i -DRB1. Les unitats del segon grup també presenten una tipificació HLA en alta resolució, però no tipificació materna, mentre que les unitats del darrer grup es troben tipificades d’acord amb els criteris de selecció convencionals: baixa resolució en HLA-A i -B i alta resolució en HLA-DRB1. Tot i que s’ha observat una major tendència a seleccionar les unitats amb tipificació HLA en alta resolució i tipificació materna, no s’ha pogut demostrar un impacte significatiu de les variables estudiades en la selecció preferent de les unitats. Els resultats d’aquest estudi, probablement influenciats per la disminució del trasplantament de cordó en els últims anys, posen de manifest la necessitat de disposar d’uns criteris de selecció de la sang de cordó ben establerts i reconeguts de manera global, basats en les evidències científiques, així com d’incrementar l’accessibilitat dels clínics a la informació disponible als registres de donants. En conjunt, el desenvolupament d’aquesta tesi doctoral, on les tecnologies de seqüenciació de nova generació hi han tingut un paper cabdal, ha permès millorar la caracterització de l’inventari de cordons del programa Concordia, el que facilita 1) la utilització d’unitats CCR5-∆32 per pacients HIV+ que requereixen un trasplantament hematopoètic, 2) la selecció de les unitats de cordó d’acord amb els criteris de compatibilitat HLA recomanats actualment i 3) la utilització de la compatibilitat NIMA en estudis prospectius. Així també, ha permès disposar d’un estudi de freqüències HLA en alta resolució, representatiu de la cohort de cordons del banc, però també de la població espanyola.