Influencia de la s-substitucio en el comportament complexant de lligands ditioeter
- Autores: Gloria Sanchez Castello
- Directores de la Tesis: Francesc Teixidor Bombardo (dir. tes.), Jaume Casabó i Gispert (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 1993
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Joan Ribas i Gispert (presid.), Luis Escriche Martínez (secret.), José Antonio Ibáñez Mengual (voc.), Raikko Kivekäs (voc.), Eduardo Ruiz-Hitzky (voc.)
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
En aquest treball s'han sintetizat onze productes orgànics de tipus ditioèter. Set d'ells són derivats del grup 2,6 bis(tiometil)piridina (LLIGANDS PIRIDÍNICS) i la resta deriven de la unitat l,3-bis(tiometil)benzè (LLIGANDS BENZÈNICS). Els lligands de cada subgrup es diferencien entre ells pel diferent caràcter dels seus àtoms de sofre, depenent de si el grup al que estan units és alifàtic o aromàtic.
Aquest diferent caràcter es posa de manifest al contrastar les propietats físiques (solubilitat) dels complexos de Cu(II), Cu(I), Ru(II), Pd(II), Ni(II), Co(II) i. Zn(II) dels dos subtipus de lligands piridínics, i les electròniques (UV-Vis,VC,EPR) dels de Cu(II) i Ru(II) dels mateixos. Fent el mateix tipus d'assaig amb els lligands benzènics s'han sintetitzat els derivats de Hg(II), Pd(II), Cu(I), Ag(I) de la majoria d'ells. La diferència més clara entre el comportament dels lligands dels dos subgrups -alquílics o arílics- per aquests derivats benzènics es troba en el temps de reacció que necessiten per a la seva pal¿ladació, en les mateixes condicions de reacció i de rendiment sintètic. Aquests complexos s'han caracteritzat pels mètodes habituals i quan ha estat possible s'ha resolt la seva estructura cristal¿lina.
La comparació S-Ar vs. S-Al s'ha fet finalment dins l'àmbit dels sensors químics on s'ha vist que el caràcter S-Arílic dels sensors benzènics no influeix massa en el procés de detecció de l'ió Ag(I). Els lligands piridínics s'entreveuen com a sensors selectius per l'ió Cu(II) enfront ions molt semblants com Ni(II), Cd(II) i Zn(II), però no ha estat possible trobar per a cada un d'ells la composició de membrana adequada a fi de generar una resposta d'utilitat analítica.
