La instauració del règim franquista a l'ajuntament de barcelona. Depuració i reconfiguració de l'administració municipal
- Autores: Marc Gil Garrusta
- Directores de la Tesis: Joan Fuster i Sobrepere (dir. tes.), Andreu Mayayo i Artal (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2016
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Carles Santacana Torres (presid.), Jaume Claret Miranda (secret.), Marta Marín Corbera (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Sociedad y Cultura: Historia, Antropología, Arte y Patrimonio por la Universidad de Barcelona
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
El procés de depuració de funcionaris del conjunt de I' Administració de l'Estat, fou una de les diverses i variades potes del bast sistema repressiu franquista. Com en el cas de la elecció dels càrrecs polítics que havien de dirigir les diverses Corporacions locals i provincials, el principal objectiu de la depuració era assolir un elevat grau de fidelitat política en els escalafons funcionarials. Detectar i destituir els desafectes, així com verificar la lleialtat política i ideològica de la totalitat del funcionariat que no fora expulsat de l'Administració fou el que anima als diversos tribunals depuradors escampats arreu del país.
Ara be, la depuració també esdevindria l'instrument essencial per a coadjuvar a la reconfiguració completa de I' Administració de l'Estat. No nomes servirà per a reprimir els contraris sinó que permetrà enquadrar al conjunt del funcionariat, disciplinar-lo ferriament i subordinar-lo jeràrquicament, a imatge i semblança de la subordinació establerta, pels càrrecs polítics de les diverses administracions estatals.
La depuraci6 de funcionaris, tambe es mostra indispensable per a premiar a tots aquells que durant la Guerra Civil s'havien significat a favor del règim, ja fos lluitant en els exercits del bàndol sollevat, ja fos en la reraguarda o en les 'quintacolumnes' de les zones republicanes. Tambe per a premiar a tots aquells que haguessin patit les conseqi.lencies de l'enfrontament armat, ja directament, com els mutilats o els captius, ja indirectament com les vidues o orfes de militars franquistes. Les poHtiques franquistes orientades a reservar un volum substancial, al menys del 80%, de les places vacants a l'administraci6 per a aquests col-lectius requerien de la previa actuaci6 dels tribunals depuradors.
Per altra banda, la depuraci6 tambe servir per a ajustar les plantilles del conjunt de les administracions de l'Estat. En alguns casos, aquestes plantilles havien estat sobredimensionades per la inveterada costum, a esquerra i dreta, de col•locar en les institucions publiques els partidaris. En d'altres casos, l'aprimament de personal vingue for at per les constriccions pressupostaries que seguiren a la finalitzaci6 de la Guerra Civil. Amb el proces de depuraci6 en marxa sovint es feu de la necessitat, virtut.
Analitzar el proces de depuraci6 franquista a I' Ajuntament de Barcelona presenta un especial interes per diversos motius. En primer lloc es tracta d'una instituci6 amb un volum considerable de personal funcionari, fet que permet una analisi quantitativa destacable. El proces de depuraci6 expedienta a 7.100 funcionaris, incoant-ne, aixo es, presentant carrecs, prop de 2.500 funcionaris. Amb un volum d'aquestes caracteristiques, si be la casuistica pot II ser il-limitada, les dades resultants tenen una significaci6 estadistica alta. Fins on sabem, no s'ha realitzat un estudi d'aquestes caracteristiques en el nostre pais.
En segon lloc, I'Ajuntament de Barcelona era, en aquell moment, una de les institucions mes importants de l'Estat espanyol. Probablement, la segona instituci6 mes important del pafs despres de el govern de l'Estat. Aquesta importancia no names radicava en el extraordinari volum de funcionaris de que disposava, sin6 tambe en el nombre i nivell de competencies de gesti6 publica assolides. El singular proces historic patit per la ciutat de Barcelona, sacsejada per un fort proces d'industrialitzaci6 i la consequent emergencia i expansi6 de la classe obrera, o la seva conversi6 en seu i punta de llanc;:a de formacions polftiques regionalistes que aspiraven a majors quotes d'autogovern i de descentralitzaci6 politicoadministrativa, son dos exemples que mostren que, en relatiu poc temps, Barcelona s'havia convertit en, possiblement, la mes complexa de totes les ciutats de l'Estat espanyol. L'Ajuntament de Barcelona era un fidel reflex d'aquesta complexitat i la seva rellevancia polftica presenta poca comparaci6 amb cap altre instituci6 municipal del pafs.
Per altra banda, la rellevància simbòlica de la ciutat de Barcelona i de la seva principal instituci6 no es un fet menor: la descarnada lluita de classes que patf la ciutat en diversos períodes histories, l'ascens de la CNT/FAI com a poder determinant durant la Guerra Civil i la consideració per part dels franquistes de capital del separatisme Ii atorguen un lloc preeminent en la historia contemporània espanyola.
Finalment, la depuraci6 de funcionaris a I' Ajuntament de Barcelona presenta l’interès que s'inicia a punt de finalitzar la Guerra Civil, amb la victòria assegurada del bàndol franquista. El regim franquista establí els criteris depuradors amb una llei ex professo que sistematitzava i fixava les diverses normatives decretades amb anterioritat. Ara be, un cop assolida la victòria, el nou regim no seria aliè a la necessitat de conciliar els interessos repressors, d'enquadrament i de promoció dels vencedors, amb certs nivells ,d’eficiència en els serveis públics, sabedors que part de la seva legitimitat, un cop assolida la victòria, passava per a un funcionament raonablement competent de l'aparell de l'Estat.
