Resumen de La participació en la construcció de les polítiques socials. Una mirada des de la pedagogia social
Es tracta d’una recerca qualitativa que analitza l’acompanyament educatiu en els processos participatius de construcció de les polítiques socials. Es porta a terme a partir de l’estudi de cas del treball de la doctoranda com a coordinadora de la Taula de Participació Social (TPS) del Departament de Justícia, i més concretament en dues polítiques socials desenvolupades des de la TPS: la campanya de sensibilització social “obrim la porta a la rehabilitació” i la construcció del “mapa d’activitats”, compendi d’activitats que les entitats socials porten a terme en els centres penitenciaris de Catalunya.
La recerca estableix la relació entre els conceptes de polítiques socials i pedagogia social, de forma aplicada al context de les polítiques d’execució penal catalanes. I exposa la necessitat de teixir les polítiques socials partint de la participació social i la coresponsabilitat entre tots els implicats, amb un exemple: la TPS. Així doncs es presenta la TPS com òrgan d’interlocució i diàleg entre el Departament de justícia i les entitats socials, la seva composició, funcionament objectius, plans de treball,...
Posteriorment es relaten dues polítiques concretes dissenyades i desenvolupades des de la TPS, des d’una visió post facto, en que es detalla els procediments, conflictes, debats i acords presos.
El primer exemple la campanya obrim la porta a la rehabilitació va ser una campanya de sensibilització social a través dels mitjans de comunicació. Es va produir una falca publicitària, un anunci de TV, banners de premsa escrita i tanques exteriors i un vídeo testimonial de 8 min. de durada. Un cop fet el llançament publicitari que va ser de gran abast, es van portar a terme conferències divulgatives, aparicions en programes de ràdio i televisius,... amb la finalitat de difondre el missatge: amb els programes de rehabilitació tots hi guanyem. En l’anàlisi es posa de manifest l’acompanyament educatiu i la intervenció educativa en el procés de gestació. S’analitzen el procés de construcció dels continguts educatius treballats al llarg de la campanya, el treball de consens en la definició del tema, la selecció de missatges i continguts per a les accions de sensibilització posteriors,... Tot fent palès l’important treball d’acords establerts entre part social i administració.
El segon exemple el “mapa d’activitats” va suposar un minuciós treball de recollida de totes les activitats que fan les entitats a tots els centres penitenciaris de Catalunya, a través d’una recollida de dades telemàtica per part de les entitats, un posterior contrast de la informació amb les direccions de tots els centres penitenciaris i un procés final de validació de la part social. Aquest procés de treball és rellevant tant pel contingut del propi mapa, del que se’n fa una breu anàlisi en el document, com del procés de treball de generació de confiança i reconeixement mutu entre les parts, com a base pel desenvolupament de nous projectes en el futur compartits. Treball que es porta a terme des de l’acompanyament educatiu, objecte d’aquesta recerca.
El mapa diferencia les activitats desenvolupades per persones voluntàries anomenades activitats de voluntariat i les desenvolupades per professionals, anomenades activitats de col·laboració. Permet presentar el perfil de les entitats que col·laboren amb els centres penitenciaris. Exposant la diferenciació entre les activitats que es fan dins dels murs i les que es fan de suport a les persones en tercer grau, llibertat condicional i en llibertat definitiva. Aquesta part del mapa és la base d’una nova política que la TPS esta treballant : un pla de suport i acompanyament a la sortida de presó.
A partir de l’anàlisi d’aquests dos exemples concrets es conclou que l’acompanyament educatiu té un paper molt important en la construcció de polítiques socials participatives.
