Viabilitat demogràfica i efecte dels canvis ambientals antropogènics en la distribució, dieta i condició física d’una població d’aufrany neophron percnopterus en expansió
- Autores: Helena Tauler Ametller
- Directores de la Tesis: Joan Real i Ortí (dir. tes.), Joan Lluís Pretus Real (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2018
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Santi Mañosa (presid.), Antoni Margalida Vaca (secret.), Ainara Cortés-Avizanda (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Biodiversidad por la Universidad Autónoma de Barcelona y la Universidad de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
En la present tesi s’avaluen les causes del creixement demogràfic de la població d’aufrany (Neophron percnopterus) a Catalunya, així com també s’estudia la influència dels canvis ambientals d’origen humà, en especial dels abocadors, sobre la dieta, la condició física i la presència de contaminants dels individus de la població. En primer lloc, es du a terme un anàlisi demogràfic de l’aufrany a l’àrea d’estudi per a veure quins són els principals factors que han causat el seu augment poblacional. Els resultats, demostren que la població d’aufrany ha augmentat d’1 a 22 parelles entre l’any 1988 i 2012 i, que per explicar el creixement observat, ha estat necessària una elevada supervivència dels individus adults així com l’arribada d’individus d’altres àrees. A banda, s’estudia l’expansió poblacional de l’espècie per tal de veure quines són les característiques ambientals de les noves àrees de colonització, avaluant concretament la influència dels recursos alimentaris d’origen antròpic, definits amb el nom de Predictable Anthropogenic Food Subisdes (PAFS). Els resultats apunten que els PAFS tenen un paper important en la selecció territorial de l’aufrany, ja que els territoris de cria estan situats més a prop dels abocadors del que s’esperaria a l’atzar. Tot i així, altres factors ambientals com les zones rocoses orientades al sud, la urbanització i la proximitat a conespecífics també tenen importància en la selecció dels territoris. A més, per tal d’avaluar quin és l’ús que les parelles d’aufrany fan dels abocadors s’analitza la dieta dels polls de la població. Per a fer-ho, es comparen dues metodologies, l’anàlisi d’isòtops estables i l’anàlisi de restes convencional. Els resultats obtinguts amb els dos mètodes coincideixen en que el consum de restes d’abocador pot arribar a ser elevat en algunes parelles (al voltant d’un 50 %). Un cop coneguda la dieta dels individus, la següent qüestió que s’aborda és quina influència té el fet d’alimentar-se en abocadors sobre la seva condició física. Els resultats indiquen que la proporció de la dieta que prové d’abocadors és el factor principal que afecta els indicadors fisiològics dels individus. Els polls alimentats a partir de residus humans presenten nivells més baixos d’algunes vitamines i carotens, els quals tenen funcions importants com a defenses antioxidants, propietats immunoestimulants i finalitats ornamentals. A més a més, els polls alimentats en abocadors, semblen estar més ben alimentats i experimentar menys períodes de dejú que els individus que no utilitzen aquests recursos. Finalment, es s’analitzen les concentracions de diferents famílies de contaminants; metalls, compostos organoclorats (Ocs), èters difenílics polibromats (PBDEs) i substàncies perfluorades (PFAS) en els individus de la població així com la seva influència en la fisiologia dels individus. La major part dels nivells detectats de contaminants es troben per sota el límit de detecció o són, en general, baixos. Així, tot i que l’acumulació de contaminants en polls d’aufrany a l’àrea d’estudi no sembla estar causant greus efectes negatius sobre la seva fisiologia, si que es detecta que els individus de les zones més humanitzades, presenten uns nivells de PFAS més elevats. Aquesta tesi aporta informació rellevant en dos sentits; en primer lloc, perquè descriu el cas particular de l’augment demogràfic d’una espècie amenaçada que es troba en declivi a gran part de la seva distribució mundial. El coneixement de les causes que han provocat aquesta tendència positiva, podria ser molt útil per a la conservació de l’aufrany en d’altres àrees on està disminuint. En segon lloc, perquè s’avalua quines són les implicacions d’alimentar-se en abocadors. En un món antropitzat on els escenaris de la distribució dels recursos estan canviant constantment, aportar coneixement sobre la influència dels abocadors pot ser clau per a dissenyar mesures de gestió futures de les espècies amenaçades o plaga que utilitzen aquests punts.
