Avaluació de l’efectivitat i la seguretat del cinacalcet en pacients amb malaltia renal crònica i hiperparatiroïdisme secundari sense tractament renal substitutiu
- Autores: A. Pérez Ricart
- Directores de la Tesis: José Bruno Montoro Ronsano (dir. tes.), José María Suñé Negre (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2017
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Irene Agraz Pamplona (presid.), J.C. Juárez Jiménez (secret.), Núria Padullés Zamora (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Introducció: L’hiperparatiroïdisme secundàri (HPTS) és una complicació freqüent de la malaltia renal crònica (MRC), caracteritzat per un increment de la síntesi i secrecció de l’hormona paratiroïdal (PTH). La seva sobreproducció a llarg termini incrementa el risc de fractures òssies i la morbi-mortalitat cardiovascular. Es recomana iniciar tractament en aquells pacients amb anormalitats bioquímiques suggestives d’HPTS, encara que es trobin en fases primerenques de la MRC i no requereixin tractament renal substitutiu (TRS). El cinacalcet és un calcimimètic que actua disminuint la síntesi i secrecció de PTH. Forma part de les opcions terapèutiques de l’HPTS, però no presenta indicació en pacients sense TRS, on el seu ús és controvertit.
Objectius: L’objectiu principal va ser avaluar l’efectivitat i la seguretat del cinacalcet en pacients amb MRC i HPTS sense TRS, per poder establir la possibilitat d’una nova indicació terapèutica.
Mètodes: Es va es va dissenyar un estudi analític, observacional, retrospectiu i multicèntric. Es van incloure pacients adults amb MRC i HPTS sense TRS ni trasplantament renal (TR), que van recollir el cinacalcet en les unitats de dispensació ambulatòria durant els anys 2010 i 2011 i disposessin mínim d’un any de seguiment des de l’inici del cinacalcet fins el TRS.
Resultats: Es van incloure 41 pacients, amb una edat mitjana de 66 ± 15 anys i una PTH basal mitjana de 445,32 ± 236,03 pg/ml. Un 34%, un 51% i un 15% es trobaven en estadi 3, 4 i 5 de MRC respectivament. Un 67% dels pacients va aconseguir reduir el valor de PTH com a mínim en un 30% (p<0,001; IC95% 50-83). La reducció mitjana dels valors de PTH va ser d’un 39% (p<0,001; IC95% -49- -29). També es van obtenir resultats significatius ja en els primers tres mesos de tractament. Els pacients amb PTH inicial més elevada van presentar una reducció més important de la PTH. Es van obtenir resultats similars en la variable primària entre els pacients tractats durant més o menys de 6 mesos amb vitamina D i anàlegs (p=0,23). Tampoc es van obtenir diferències estadísticament significatives entre els diferents estadis de MRC. El cinacalcet va permetre aconseguir els objectius de la NKF/K-DOQI en un 30% dels pacients. Després de 12 mesos de tractament, el cinacalcet va reduir els valor de calci en un 6% (p>0,001) i va incrementar els de fosfat en un 13% (p>0,001). Un 20% dels pacients van experimentar hipocalcèmia (IC95% 7%-32%) i es va produir un increment dels episodis d’hiperfosfatèmia del 15% al 39% (IC95% 23%-55%). Un 25% va suspendre el tractament amb cinacalcet abans de finalitzar els 12 mesos. A llarg termini, es va observar com, durant els 12 als 36 mesos, es van mantenir els resultats d’efectivitat. Els valors de calci van disminuir durant els primers 12 mesos, però després es van mantenir. Els valors de fosfat van incrementar durant els primers 12 mesos, amb tendència a mantenir-se posteriorment.
Conclusió: El cinacalcet, en les condicions avaluades, va ser efectiu en la disminució dels nivells de PTH, ja en els primers tres mesos de tractament, observant-se resultats similars als dels estudis en pacients amb MRC i HPTS en TRS. En pacients no dialitzats, el cinacalcet produeix disminució dels valors de calci i, a diferència dels pacients en TRS, increment dels valors de fosfat, produint episodis de hipocalcèmia i de hiperfosfatèmia. A llarg termini, els valors de reducció de PTH aconseguits en el primer any de tractament es mantenen, almenys fins als 36 mesos. Les alteracions dels valors del calci i del fosfat es produeixen majoritàriament durant els primers 12 mesos, mentre que posteriorment es mantenen. Tanmateix, els episodis d’hiperfosfatèmia incrementen.
